ADMINISTRACIÓ LOCAL
Errors i retards deixen cinc pobles de Lleida sense ajuts per pagar a alcaldes
La Generalitat rebutja les peticions i poden abonar salaris amb les arques locals
Imatge d’arxiu del municipi de Cava.
Cinc ajuntaments de Lleida han quedat exclosos de les subvencions anuals de la Generalitat per pagar salaris d'alcaldes i regidors en petits municipis de fins a dos mil habitants. Errors i retards en les peticions han provocat que siguin rebutjades, davant les dels 150 consistoris que sí que rebran aquests fons.
Errors i retards han deixat els ajuntaments de cinc petits municipis de Lleida sense les subvencions que la Generalitat atorga cada any per pagar salaris d’alcaldes i regidors en localitats de fins a 2.000 habitants. El departament de Presidència ha rebutjat les sol·licituds de Canejan i Cava per no presentar documents a temps, i les d’Abella de la Conca i Bovera per no atendre requeriments per corregir-les. També ha desestimat la de Granyanella al valorar que supera el límit d’ingressos, una cosa que el consistori atribueix a un error comptable.
Alguns d’aquests ajuntaments van avançar que recorreran la resolució que els denega els ajuts. Si el Govern la ratifica, cadascú haurà de decidir si paga els salaris previstos amb càrrec a les arques locals. Alguns edils critiquen que els requisits per obtenir aquestes subvencions són difícils de complir per als petits municipis als quals estan dirigides.
L’alcalde de Granyanella, Jordi Portí, es va mostrar sorprès per la resolució de Presidència. Tècnics municipals van explicar que la Generalitat va imputar 25.000 euros del fons de cooperació local dels anys 2021 al 2022, i que això va fer que aquest municipi de la Segarra superés en un 3% el límit d’ingressos que fixa la convocatòria. Van avançar que presentaran un recurs i van puntualitzar que el primer edil no deixarà de cobrar.
L’alcaldessa de Cava, Gisela Sellés, va expressar la seua confiança a rebre l’ajuda al presentar els documents. “Confiem que llavors la rebrem”, va dir. Va explicar que el Govern coneix les dificultats administratives d’aquest ajuntament de l’Alt Urgell i que “vam acordar presentar tots els documents a l’octubre i així ho farem”.“Només tenim un servei d’assistència tècnica [SAT] compartit amb altres pobles, així és difícil complir tot el que ens exigeixen”, va lamentar, i va dir que parlarà amb la resta del govern local per esperar a cobrar el sou quan rebin els diners. També Bovera comparteix SAT. L’alcalde, Òscar Acero, va dir que qui va tramitar l’ajuda “va dir que va respondre a requeriments de la Generalitat”. “Encara no hem decidit què fer”, va dir.
Subvenció anual d’entre 3.412 i 18.381 € a 150 consistoris de Lleida
La gran majoria de les sol·licituds que han presentat els ajuntaments lleidatans han rebut una resposta favorable de la Generalitat. Un total de 150 consistoris de municipis de fins a 2.000 habitants rebran subvencions per retribuir aquest any els alcaldes i els diversos regidors. La seua quantia varia en cada cas, en funció del nombre d’habitants de cada localitat, del règim de dedicació total o parcial a què s’acullen els electes o si la subvenció és per a una persona o es reparteix entre més d’una.
Les ajudes van des dels 3.412 euros que cobrarà aquest any Montornès de Segarra per retribuir l’alcalde per una dedicació del 60% de la jornada laboral, fins a l’import màxim de la subvenció, de 18.381 euros. Aquesta està reservada a ajuntaments de municipis d’entre 501 i 2.000 veïns censats i la rebran els consistoris de les localitats d’Artesa de Lleida, Corbins, la Fuliola, Isona i Conca Dellà, Ivars d’Urgell, Oliana, Sant Guim de Freixenet, Térmens, Vallfogona de Balaguer i Vilanova de Segrià.La majoria de les subvencions serviran per retribuir l’alcalde o bé un sol regidor. D’altres, en canvi, es dividiran entre diverses persones que cobraran en règim de dedicació parcial. Es repartirà entre dos edils a Gimenells, Miralcamp i els Omellons, entre tres a Torre-serona i Fondarella i entre quatre a l’Albi i la Floresta.
Els grups de la Diputació estan des del juliol passat sense cobrar
Els grups polítics de la Diputació no han cobrat des del mes de juliol passat cap de les aportacions mensuals amb què s sufraguen la seua activitat a la institució. Des que es va constituir l’actual corporació provincial després de les eleccions municipals, tant les formacions en el govern com les de l’oposició estan pendents de rebre al mes una quantitat fixa de 1.500 euros i una altra de variable de 134 euros per cada diputat provincial.La Diputació va atribuir l’absència de pagaments fins ara al retard per part d’alguns dels grups polítics en presentar un número d’identificació fiscal (CIF) i el d’un compte bancari on ingressar-los els diners. L’últim va ser el del PP, que va completar els tràmits aquest mes.
La corporació provincial va explicar que les assignacions als grups polítics formen part d’un únic expedient, i que aquest no es completa fins que totes les formacions compleixen amb els requisits. Aquesta situació ha provocat malestar entre formacions que compleixen les condicions per rebre els diners des de fa mesos, i també entre empreses que els han prestat serveis i esperen cobrar.La Diputació espera pagar a partir d’aquest mes les aportacions pendents des del juliol i abonar sense retards les dels propers quatre anys de mandat.
