Condemna per acomiadar un treballador al dir que seria pare

El jutjat Social número 2 de Lleida ha condemnat una empresa del Segrià que obliga a readmetre i abonar els salaris endarrerits a un treballador que va acomiadar després que anunciés la seua futura paternitat, segons la sentència a què ha tingut accés aquest diari. La magistrada determina que l’acomiadament –inicialment al·legant causes disciplinàries i, posteriorment, admetent que va ser improcedent– és nul. Per tot plegat, condemna l’empresa a readmetre l’home en el seu lloc de treball i a abonar-li els salaris des de la data de l’acomiadament fins a la data de la reincorporació.

Els fets van tenir lloc a mitjans del març passat quan l’operari, que portava a l’empresa des del juliol de l’any passat, va comunicar la direcció que anava a ser pare –ho va ser el juny passat– i va sol·licitar informació sobre com gestionar la baixa per paternitat en un futur. Tanmateix, aquell mateix dia se li va entregar carta d’acomiadament per causes disciplinàries amb la indemnització corresponent.L’empleat, que ha estat representat per la lletrada Lorena Torres, de Prats Advocats, va presentar una demanda contra l’empresa al considerar que l’acomiadament havia de ser declarat nul per discriminatori a causa del gaudi de la prestació de paternitat o com a mínim improcedent, com va reconèixer l’empresa. Entre altres proves, es declara provat que l’empleat va demanar permís a un dels propietaris de l’empresa per a una visita mèdica de la seua cònjuge per a la prova de glucosa. Que un altre dels responsables va mostrar “signes d’enuig” quan van tenir una conversa relativa a la gestió de la prestació de paternitat. També que l’afectat era un dels treballadors que més transports portava a terme en un dia. 

Per tot això, la magistrada considera que el demandant “ha acreditat un panorama indiciari que el motiu real de l’acomiadament va tenir caràcter discriminatori per haver anunciat la seua futura paternitat” i afegeix que “una vegada acreditat el panorama indiciari i invertida la càrrega de la prova, ens trobem davant d’un acomiadament sense causa”. En aquest sentit, la magistrada recorre a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la qual es determina que “resulta subsumible en un panorama indiciari vulnerador del dret a la igualtat per raó de gènere per potencial exercici de drets conciliatoris, així com per raó de sexe a causa de discriminació per associació o reflex”. 

Per tot això és procedent estimar la demanda i declarar la nul·litat de l’acomiadament. La sentència es pot recórrer davant de la sala Social del TSJC.