Vint comunitats plenes d'energia

Almenys una vintena de comunitats energètiques s’han constituït fins ara a Lleida, encara que cap no ha assolit ara per ara l’objectiu que totes tenen en comú: produir energia neta i compartir-la entre els seus membres. Per altra banda, bona part d’aquestes persegueixen també altres metes, que van des de millorar l’eficiència energètica a les cases dels seus socis fins a adquirir cotxes elèctrics per a ús compartit. Aquestes iniciatives proliferen malgrat que sovint xoquen amb obstacles difícils d’evitar.

Algunes no troben teulades en què instal·lar panells solars, ja sigui pagant un lloguer als amos o bé cedint-los part de la producció elèctrica. És el cas de la comunitat de Vilanoveta, de la ciutat de Lleida i pionera a la província. “Hem temptejat la Paeria i particulars a la recerca d’edificis, ara per ara sense resultat”, expliquen des de l’entitat. Ara per ara, només ha pogut fer una compra conjunta de plaques fotovoltaiques per a l’ús particular de part dels seus 35 socis.A aquest problema se sumen restriccions de la normativa estatal, que limita l’autoconsum compartit d’electricitat a un màxim de 2 quilòmetres del lloc on es produeix. 

És un avanç respecte al límit de 500 metres que va estar en vigor fins al 2022, però les comunitats energètiques rurals coincideixen que la distància actual continua sent insuficient en àrees amb una població escassa i dispersa. Un exemple és a Alcarràs, on 150 ramaders han fundat la SAT Alcarràs Bioproductors per generar energia aprofitant el gas metà que emana dels fems i purins de les seues granges. Per a això promouen una planta de biogàs que, en una primera fase, cremarà aquest biogàs per generar electricitat. “Només deu membres podran consumir-la, la resta està a més de dos quilòmetres”, explica el president, Jordi Jové. 

Al Pallars Jussà, el projecte d’una comunitat supramunicipal planteja desplegar panells solars a Tremp, Isona i la Pobla de Segur per assolir un nombre de socis que la faci viable, segons va assenyalar el seu responsable, Santi Martínez. Que sigui un èxit dependrà que aconsegueixi en els propers mesos teulades on produir energia en aquestes localitats. Davant el límit de distància espanyol, França permet compartir electricitat en un radi de fins a 20 quilòmetres.

Els ajuntaments tenen un paper destacat en el desenvolupament de les comunitats energètiques, si bé varia en cada municipi. Alguns preparen concursos per adjudicar cobertes d’edificis públics en les quals produir energia solar. Tremp convocarà el seu al novembre i la Pobla elabora les bases del seu. 

En d’altres, el consistori forma part de comunitats energètiques com un soci més, juntament amb veïns i empreses. Així succeeix a Vallfogona i Bellpuig. Les comunitats energètiques van des d’associacions fins a cooperatives i altres societats mercantils. Poden incloure particulars, associacions, empreses i administracions. Encara que siguin molt diverses, la UE exigeix complir alguns requisits, com per exemple que la participació sigui “oberta i voluntària” i estiguin “controlades pels seus socis o membres”. 

Algunes de creades a Lleida sota aquests criteris són al Cogul, Josa i Tuixent, Ivars d’Urgell, Arbeca, les Borges, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Almacelles, Estamariu, Montellà i la Molsosa. Es troben en diferents etapes: algunes amb prou feines s’han constituït i d’altres ja són beneficiàries de fons Next Generation. És el cas de les de Bellpuig, Vallfogona i Ivars d’Urgell.

Per la seua part, alguns ajuntaments lleidatans afavoreixen l’autoconsum compartit d’energia amb fórmules que difereixen de la definició de comunitat energètica de la UE, però serveixen també a l’interès dels veïns i a l’avanç de les energies netes. Compren panells solars, els instal·len en edificis municipals i conviden els veïns a adquirir en concessió participacions en la producció elèctrica. És el sistema que aplica Castelló de Farfanya, que espera començar a donar llum als seus veïns a partir de desembre, i la Vall de Boí, que ha fet els primers passos per subministrar la població amb panells solars al col·legi de Barruera.

Energia solar, eòlica i també hidroelèctrica al Segrià Sec

EneRural és una comunitat ciutadana d’energia constituïda en forma de cooperativa al Segrià Sec. En formen part els ajuntaments d’Almatret, Llardecans i Torrebesses, a més de veïns, associacions i petites i mitjanes empreses del territori. El seu objectiu és produir energia solar, eòlica i hidràulica per a consum compartit.

Comunitat energètica al centre històric de Balaguer

Balaguer ha donat llum verda a projectes per instal·lar plaques solars d’autoconsum al col·legi Gaspar de Portolà, el pavelló Molí de l’Esquerrà i el d’Inpacsa, per proveir d’energia aquests i altres equipaments. L’edil d’Urbanisme, Guifré Ricart, va explicar que és el primer pas per crear una comunitat energètica al centre històric. Preveuen que les plaques entrin en servei el 2024, informa E. Farnell.

Més de 20 veïns amb el suport del consistori a Tuixent 

A Tuixent, un total de vint-i-tres veïns impulsen també una comunitat energètica amb el suport de l’ajuntament i assessorades per Som Energia. L’alcaldessa, Marta Poch, explica que busquen ubicació per als panells solars, informa Cynthia Sans.