El 40% dels habitatges del Pirineu s'utilitzen com a segona residència o estan buits

Quatre de cada deu habitatges del Pirineu s’utilitzen com a segona residència o estan buits. Així es desprèn del cens que va publicar ahir l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) amb dades de l’exercici 2021. Aquest estudi mostra importants diferències entre territoris de muntanya: menys de la meitat de les cases i pisos d’Aran, la Cerdanya, els Pallars i la Ribagorça estan habitats tot l’any.

Només el 35,7% dels habitatges d’Aran són residència habitual. El segueix la Cerdanya, amb només un 36,7%. Al Pallars Sobirà són un 37,8% del total, a l’Alta Ribagorça són un 39,4% i al Pallars Jussà, un 47,2%. L’Alt Urgell, la comarca més poblada del Pirineu, és també l’única on més de la meitat dels habitatges, el 57% del total, s’utilitzen com a residència habitual.Els grans percentatges d’habitatges deshabitats o utilitzats només de forma temporal al Pirineu contrasten amb les xifres del pla de Lleida, on el 73% de les cases i pisos s’utilitzen com a residència habitual, mentre que els habitats de forma temporal i buits són el 27%. Pel que fa al Solsonès, el 59% dels immobles residencials estan habitats tot l’any.

L’estudi de l’Idescat recull el percentatge d’habitatges buits en municipis a partir de mil habitants. Entre aquests destaca Isona i Conca Dellà, amb un 34,5% de cases i pisos deshabitats. El segueix a curta distància Arbeca, amb un 34,3%. En tercer lloc es troba Montferrer i Castellbò, amb un 31% d’immobles residencials buits, i Naut Aran amb un 28,1%. Per sobre del 20% es troben també altres localitats lleidatanes com Alfarràs (25,6%), Aitona (24,3%), Oliana (22,7%), Tremp (22,7%), Bellvís (22,5%), Vilanova de la Barca (22,5%) i Juneda (22,4%).