Els alcaldes de la línia de Manresa demanen un pla de Rodalies

Els alcaldes de la línia de Manresa van aplaudir ahir l’acord d’investidura PSOE-ERC pel que fa a Rodalies i la línia de Manresa, que implica que Renfe assumirà el cost de duplicar les freqüències de Lleida a Manresa a partir del gener, però la majoria van reclamar un pla de Rodalies per a Lleida més enllà del nombre de viatges. L’alcalde de la capital, Fèlix Larrosa (PSC), va dir que “l’important no és qui gestiona la línia, sinó que funcioni, i tenir un pla de Rodalies. A Lleida no n’hi ha. Es tracta de teixir un pla ferroviari que connecti els municipis del territori lleidatà, i amb Aragó, amb eficiència. Ara hi ha diferents gestors, fet que ha dificultat tenir un pla de Rodalies. Però no oblidem que Barcelona, Tarragona i Girona el tenen. Abans de transferir res s’ha de definir el pla de Rodalies que volem per a Lleida”.

El president de la Diputació, Joan Talarn (ERC), va assenyalar al seu torn que l’acord “posa els fonaments per a la creació definitiva de Rodalies Lleida amb el traspàs integral d’infraestructures de l’Estat a la Generalitat”. Va dir que la pròxima comissió de Rodalies que capitaneja la Diputació informarà sobre els detalls de l’acord. El primer edil de Mollerussa, Marc Solsona (Ara Pacte Local), va considerar que el pacte “no canvia res” respecte a “l’anunci de la conselleria i el ministeri del setembre passat”, en què es va exposar que les freqüències de Lleida a Manresa es duplicarien a finals d’any. “Al contrari, suposa un retard.” El pacte d’investidura contempla en aquest capítol traspassar les vies de l’R1, R2 i R3, no tanca la porta a nous traspassos més endavant i dona a la de Manresa l’estatus de servei bàsic, amb la qual cosa Renfe assumirà les noves freqüències.

L’alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte (ERC), va dir que el traspàs és “necessari i vital”. “Que la gestió de Rodalies es faci des de Catalunya és bo”, va dir Estiarte, i va recordar que el 2019 van promoure una moció per millorar el servei avalada per tots els edils. La primera edil de Tàrrega, Alba Pijuan, va dir que l’acord “serà una garantia de bon ús i manteniment del servei ferroviari”.En canvi, el president del consell de les Garrigues i alcalde de Juneda, Antoni Villas, va lamentar l’absència de les línies de la costa, R13 i R14, en l’acord i va dir que és una “falta de visió de futur”.

El traspàs de les línies que segueixen a l’Aragó requereix canviar la llei

El secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Marc Sanglas, va assegurar ahir a SEGRE que la llista de traspassos de línies ferroviàries de l’Estat a Catalunya “no és una llista tancada” i que més endavant, va assenyalar, s’abordarà el de la resta de línies de Rodalies, entre les quals les lleidatanes. Una de les dificultats és que tenen continuïtat fora de Catalunya, la qual cosa requerirà una modificació legislativa “que també està pactada”.La línia Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona figura al catàleg de la Xarxa Ferroviària d’Interès General, el traspàs d’entrada de la qual no és possible. 

El Tribunal Constitucional va rebutjar el 2016 que el Govern Basc assumís la gestió de 4 línies: dos perquè formaven part de vies que creuaven Cantàbria i Castella i Lleó, i les altres dos perquè formaven part dels corredors transeuropeus. Per la seua part, la consellera Laura Vilagrà va indicar que el de Rodalies és “el traspàs de sobirania més important aconseguit per Catalunya des del dels Mossos d’Esquadra”.