URBANISME NORMATIVA
Aquests són els 42 municipis de Lleida amb els pisos turístics limitats a deu per cada cent veïns
Vuit ja superen aquest índex, entre els quals Naut Aran, amb 1.200 i una quota de 190
Els ajuntaments tindran un termini de cinc anys per adaptar el seu planejament urbanístic a la nova normativa
La Generalitat va aprovar ahir un decret llei que regula els pisos turístics (HUT, en les sigles en català) en 262 municipis, 42 dels quals de Lleida. Aquestes localitats només podran tenir un màxim de 10 vivendes d’aquest tipus per cada 100 habitants. Són, d’una banda, 10 poblacions que tenen un mercat d’habitatge tensionat i en què el Govern vol limitar els preus dels lloguers, una mesura que està pendent de la ratificació del Govern central. La resta dels municipis afectats són els que en tenen 5 o més HUT per cada 100 veïns. D’aquests, 8 ja superen el límit, de forma que hi haurà pisos turístics que hauran de tancar. Entre aquests es troba Naut Aran, que té 1.200 HUT i amb la nova norma només podrà comptar amb aproximadament 190.
La consellera de Territori, Ester Capella, va explicar ahir que l’objectiu d’aquesta mesura és “garantir que l’accés a l’habitatge sigui un dret fonamental”. En aquest sentit, va destacar que els pisos turístics són “una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent”.La regulació s’ha implantat a través d’una modificació de la llei d’Urbanisme. Aquest canvi estableix que els ajuntaments hauran de canviar el seu planejament per tal de permetre expressament la compatibilitat dels HUT amb l’habitatge habitual. Això només serà possible si poden justificar que tenen prou terra per a immobles destinats al domicili habitual i permanent.
Els HUT hauran de demanar als ajuntaments llicència urbanística i una autorització turística prèvia a l’obertura. Aquests permisos s’atorgaran amb un procés de concurrència pública i tindran una vigència de 5 anys. Quant als pisos turístics que ja estan oberts, tindran 5 anys per demanar el nou permís o hauran de tancar. No obstant, podran demanar una pròrroga de 5 anys més si acrediten que no poden compensar les pèrdues patrimonials.Els ajuntaments tindran 5 anys per adaptar el seu planejament urbanístic. A més, no podran atorgar llicències d’HUT fins que actualitzin la normativa urbanística.
Els municipis regulats a Lleida
La majoria d’alcaldes aplaudeixen la norma però creuen que arriba tard
Els alcaldes dels principals municipis afectats per la normativa anunciada per la Generalitat van aplaudir ahir les restriccions als pisos turístics, encara que amb algunes reserves. El primer edil de Naut Aran, César Ruiz-Canela, va dir que veu bé la regulació i va confiar que la norma sigui molt clara per saber com actuar en les més de 1.000 llicències de més que hi ha al seu municipi, segons el decret llei anunciat. Ruiz-Canela va afegir que aquest límit s’hauria hagut d’imposar ja en el moment d’autoritzar els ajuntaments a atorgar llicències de pisos turístics. L’alcalde de Vielha i vicepresident de Turisme de la Diputació, Juan Antonio Serrano, va dir que a la capital aranesa hi ha ara 300 HUT, que “no supera el 10%” permès. Va lloar les restriccions als pisos turístics, que ha criticat de forma reiterada els últims anys. De fet, Vielha va ser pionera a Lleida a establir una moratòria a les noves llicències. La normativa, va assenyalar, corroborarà que “hi ha un problema d’encariment de l’habitatge. Al Pirineu i a la Costa Brava està fora de control”, va assenyalar.
L’alcalde de Sort, Baldo Farré, va recordar que la setmana passada el ple municipal va acordar una moratòria a les llicències de pisos turístics mentre els regulen. Va assenyalar que han d’estudiar el text proposat pel Govern però va admetre que “cal replantejar el model d’habitatge al territori”. L’alcalde de Llavorsí, Josep Vidal, i l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, van coincidir a celebrar la notícia ja que l’accés a l’habitatge és un tema que preocupa, mentre que l’alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, va recordar que ells també van limitar les llicències. Per a Sabarich, el Govern arriba tard.