La CHE aparca fins al 2027 derivar més aigua de la Pallaresa per assegurar regs

La presidenta de la CHE, María Dolores Pascual, va afirmar ahir que aquest organisme no té previst derivar més aigua de la Noguera Pallaresa almenys fins al 2027 per garantir el reg al Canal Principal d'Urgell i al Segarra-Garrigues. Aquesta actuació llargament reclamada quedarà per a un futur pla hidrològic de la conca de l'Ebre.

Derivar més aigua de la conca de la Noguera Pallaresa a la del Segre per garantir el regadiu a tota l’àrea regable del Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues és una qüestió que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) no es planteja almenys fins al 2027, quan comenci la redacció d’un nou pla hidrològic. Així ho va assegurar ahir a Lleida la presidenta d’aquest organisme estatal, María Dolores Pascual.

Aquesta és una solució que la comunitat de regants del Canal d’Urgell planteja des de fa anys. L’última vegada que la va reclamar va ser el març passat, en la 21a edició de la jornada Reg. i Futur, com a mitjà per posar fi als dèficits del Segre, sobretot en èpoques de sequera com l’actual, que el manté encara en situació d’emergència. A més, s’espera que els episodis de falta d’aigua es repeteixin en propers anys. La Noguera Pallaresa ja rega unes 20.000 hectàrees a través del Canal Auxiliar d’Urgell, mentre que el Principal en proveeix amb aigua del Segre prop de 50.000. Aquestes últimes són les que es van quedar sense reg a l’abril, quan el canal va tancar per primera vegada a la seua història per falta de reserves als pantans.Per evitar que això es repeteixi, la comunitat de regants planteja desviar 69 hm³ de la Pallaresa al Segre, connectant el canal Auxiliar i el Principal. Segons Pascual, “caldrà fer una anàlisi exhaustiva de les conques i els recursos disponibles”. A més, serà necessari un acord amb Endesa, que explota les centrals hidroelèctriques de la Pallaresa. 

La presidenta de la CHE va valorar molt positivament el nou sistema de distribució d’aigua que ha establert el Canal d’Urgell per a la pròxima campanya: un sistema que utilitza l’hidro com a unitat de mesura i que busca un repartiment equitatiu de l’aigua entre els regants. Pascual va valorar que “encara que queda molt hivern al davant, tal com estan les coses al Segre i la Noguera Ribagorçana (que continua en alerta), tots els sistemes de regadiu de Lleida hauran de començar les noves campanyes de regs amb restriccions”. Va assegurar que aquestes dos subconques no s’han vist beneficiades pels continus fronts de precipitacions dels últims dies, que han suposat importants millores en altres conques. “Les pluges les han vorejat i no han deixat aforaments d’importància que facin augmentar el cabal dels rius”, va assegurar.

Garanteixen obres sense impacte ambiental a la quarta séquia principal

La presidenta de la CHE va insistir que la modernització del Canal d’Urgell és vital per optimitzar recursos. L’Estat la impulsa amb una inversió de 35 milions dels fons Next Generation per començar les primeres obres a través de la Societat Mercantil Estatal d’Infraestructures Agràries SA (SEIASA). Aquestes inclouen la construcció de tres grans basses, dos de les quals a la primera séquia principal a Castellserà i Penelles, respectivament, i una altra a la quarta séquia principal a Juneda. També es faran revestiments en ambdós séquies, tant a les soleres com en els laterals per evitar filtracions. Precisament, l’ajuntament de les Borges i diverses entitats, com el Centre Excursionista Borges-Garrigues, la Banqueta de Juneda o l’Ateneu Popular Garriguenc, han presentat al·legacions als treballs per millorar uns 2 quilòmetres de la quarta séquia principal. Temen que es torni a produir una tala massiva d’arbres com ja va succeir fa anys. Fonts del Canal d’Urgell van indicar que es col·locarà una estructura en U de quatre metres d’ample per dos d’alt. La intenció és adequar tot la banqueta i convertir-la en una via verda, amb la qual cosa el marge esquerre aigües avall serà només per als vianants, mentre que per la dreta podran circular vehicles, en especial per a treballs de manteniment. “Es mantindran tots els arbres que es puguin i fins i tot es preveu variar el trajecte per respectar el major nombre possible. Es replantaran amb espècies autònomes els que calgui talar i el formigó serà de color terrós per evitar l’impacte visual”, van indicar. Les obres començaran a mitjans del 2024.

Comença la retirada de llots al Segre a Mequinensa

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha iniciat la prova pilot per determinar la tècnica òptima amb la qual retirar el més de mig milió de metres cúbics de llots acumulats en el curs del Segre davant el nucli urbà de Mequinensa. Procedeixen del desembassament de Barasona a la dècada dels noranta i el consistori reclama retirar-los des de fa anys. Pascual va assegurar que s’analitzarà la tècnica més idònia, a través de dragatge, extracció o succió, i que es mobilitzarà la part central de l’Ebre perquè sigui el mateix riu el que els distribueixi pel curs. Cal recordar que el delta de l’Ebre va reclamar aquests llots per contribuir-ne a la regeneració.

La sequera limita la recuperació dels boscos que pateixen incendis

Un estudi liderat per la UdL demostra que la sequera limita la recuperació dels boscos mediterranis afectats per incendis. Analitza la regeneració dels 268 focs forestals registrats al llarg de gairebé tres dècades a Catalunya, Aragó i València. Els resultats revelen que en el 99,7% la sequera ha estat el factor que més ha perjudicat la restauració de la vegetació després d’un foc.En un altre ordre de coses, algunes zones del Pla d’Urgell, el Tarragonès i el Baix Penedès formen part del 0,9 per cent de territori de la Unió Europea en estat d’alerta davant de la sequera, segons les dades recollides pels satèl·lits del programa comunitari Copernicus.