Ús de georadars i intel·ligència artificial en la localització de fosses

La conselleria de Justícia, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, està provant noves tècniques innovadores com l’ús de georadars i d’intel·ligència artificial per a la recerca i identificació de fosses comunes de la Guerra Civil i treballa per saber si en un futur és possible que aquesta innovació permeti la localització de restes òssies. L’ús de georadars es va provar per primera vegada l’any passat en l’exhumació de la fossa de Canturri, a l’Alt Urgell, on es van localitzar un total de dotze cossos de soldats republicans ferits al front del Pallars. Davant de l’èxit, l’ús d’aquest aparell s’ha estès aquest any a Bovera, on l’estiu passat es van localitzar dos fosses. Una al cementiri i una altra a la zona coneguda com la Casilla. En total, es van exhumar les restes de vint-i-sis soldats republicans ferits o afusellats entre el desembre del 1938 i el gener del 1939.

La pròxima actuació a la zona, concretament a Lo Coll Roig, es durà a terme el mes de desembre vinent, quan està previst l’inici dels treballs d’exhumació. Sobre això, Alex Quintana, subdirector general de Memòria Democràtica, va explicar ahir a aquest diari que els treballs en aquesta fossa es van iniciar aquest estiu amb l’ús del georadar per provar de limitar la zona. En aquest cas, va detallar que es troben amb el problema que es tracta d’un terreny molt humit a la zona regable del Garrigues Sud. 

Segons fonts orals recollides, aquí hi hauria restes d’uns 15 soldats republicans que estaven amagats i que van ser capturats i afusellats per les tropes rebels.Segons assenyala Quintana, l’ús d’aquestes noves tècniques innovadores permet “obrir directament on saps que hi pot haver alguna cosa i prioritzar”. Així mateix, és una manera de reduir costos per poder invertir aquests diners en l’obertura de més fosses i altres actuacions. “És una tecnologia que ja existia però que no s’havia utilitzat en fosses, i l’estem provant i adaptant per saber què ens pot aportar. Amb el georadar, el procés d’exhumació s’accelera, permet reduir costos i ser més eficients”, va destacar.

Així mateix, Memòria Democràtica també ha utilitzat, amb la col·laboració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, drons per geolocalitzar restes a la zona del Mas de la Pila, a Corbera d’Ebre. Segons Quintana, l’ús de drons seria útil en superfícies més extenses i on hi podria haver restes a menys profunditat. També s’està treballant amb l’Institut de Ciències Fotòniques per afinar quin tipus de càmeres podrien detectar ossos humans. “Continuarem apostant per la innovació”, va subratllar.