La meitat dels pobles de Lleida que van guanyar veïns amb la covid perden població

Més de 140 municipis de Lleida van veure créixer la població durant els primers anys d'emergència sanitària per la covid. Tanmateix, gairebé la meitat han vist com el cens tornava a caure el 2022, en alguns casos per sota de les xifres del 2019, abans de la pandèmia. D'altres han consolidat el creixement i fins i tot han revertit anys de descens.

La covid va implicar un augment en la població de la majoria de municipis rurals de Lleida a partir del 2020. Sis de cada deu, un total de 146, van veure créixer el cens fins al 2021. Això es va atribuir en gran manera a un èxode des de les ciutats per evitar aglomeracions i risc de contagi. Tanmateix, prop de la meitat han perdut veïns des d’aleshores: 64 localitats que van guanyar població a l’inici de l’emergència sanitària han perdut veïns des del 2022. Així es desprèn de dades de l’INE, que revelen que els padrons de 18 dels quals han caigut per sota de les xifres prèvies a la pandèmia.

Una mortalitat més elevada que la incorporació de nous veïns és un tret comú de diversos pobles que han vist pujar i després caure el seu cens. Aquest és el cas de Maials. El seu alcalde, David Masot, va explicar que immigrants i joves atrets per l’agroindústria i el regadiu s’han establert el poble. Tanmateix, la població està envellida i l’índex de morts és alt. 

A Torres de Segre, l’alcalde, Axel Curcó, va apuntar a la falta de feina al camp per la sequera. “Fa dos o tres anys, molts temporers arribaven, s’empadronaven i alguns es quedaven. Ja no n’hi ha tants.”En altres pobles, el padró oscil·la per causes molt específiques. 

A Sant Ramon és per l’entrada i sortida de novicis al santuari. A Gimenells, per la població del centre de menors tutelats. L’alcalde d’Ivorra, Jordi Ribalta, afirma que el creixement en el seu municipi va ser fictici. “Hi va haver els qui es van empadronar durant els confinaments per sortir de casa i anar amb cotxe”, diu. El cens va baixar després de la pandèmia, però ara torna a créixer, explica.

La resta dels municipis que van guanyar població a l’inici de la pandèmia ha consolidat el seu creixement, mentre que 18 que l’havien perdut fins al 2021 han revertit des d’aleshores aquesta tendència a la baixa. El teletreball es va veure durant la covid com un possible remei contra la despoblació rural, però la població que atreu ha demostrat ser volàtil. De forma paral·lela, proliferen iniciatives basades en els recursos locals que afavoreixen l’arrelament de població al territori.

«No faríem marxa enrere per res del món»

Jo Lawbuary i Purnendu Roy, de 53 i 56 anys, han reviscut el poble de Senyús, a la vall de Cabó. Aquesta parella d'anglesos són els primers habitants d'aquest nucli al mig segle, i els únics des que van arribar de Londres, la ciutat natal, fa gairebé sis anys. Hi ha dues cases reformades més, els propietaris de les quals usen de forma esporàdica com a segona residència. La família de Roy tenia casa a Andorra i ell coneixia el Principat i els seus voltants, però mai havia estat abans a la vall de Cabó. La parella, empresaris de comerç just i activistes vinculats a un partit ecologista, feia temps que pensaven en portar una vida “més senzilla”. Van trobar la casa on viuen ara a la venda a internet. "Una part estava reformada i quan vam arribar la vam acabar d'arreglar i vam instal·lar plaques solars", expliquen.

El poble no té subministrament elèctric ni aigua potable. L'ajuntament fa un any i mig que està en tràmits perquè la CHE atorgui una concessió d'aigua. Lawbuary va explicar que, mentrestant, la prenen d'una font i que un hort els ajuda a autoabastir-se. Fan la compra de tot el mes a La Seu, Andorra o Lleida. “L'hivern és dur i costa molt aconseguir llenya per escalfar-nos, però no faríem marxa enrere per res del món”, asseguren, informa C. Sans.

«No tenim problemes d'aparcament»

Rosa Prats, originària de Valls, viu des de fa 35 anys amb el seu marit, Josep Miret, a Tordera de Segarra. Abans va viure a Cervera, peró es va mudar perquè “el meu marit és agricultor i té terres a Tordera, vaig decidir que passaríem més temps junts si vivíem on ell treballava”. El poble s’omple d’antics veïns a la festa major, el 8 de setembre. La resta de l’any només apareixen agricultors amb terres a la zona i algun turista. La localitat té aigua, llum, un camí pavimentat i, des de fa un any, fibra òptica.“Alguna vegada han viscut en alguna de les nou cases del poble, però se’n van”, explica Prats. Valora la tranquil·litat i el silenci del poble, mentre que treballa i fa les seues compres a Cervera, a uns tres quilòmetres. “Aquí puc aparcar el cotxe en qualsevol part sense tenir la policia mirant si he tret el tiquet de la zona blava”, diu. Malgrat això, creu que els pobles petits tenen els dies comptats. El fet de ser l’única família els converteix en guardians de la zona. Prats ho té molt clar i comenta que “aquí només han entrat a robar un parell de vegades a les cases, coincidint amb dies en què nosaltres havíem sortit de viatge”, informa X. Santesmasses.