SEMINARI 'MOBILITZEM-NOS MÓN RURAL' TORREBESSES
«La ciutat no pot viure sense el món rural»
Avisen que les urbs necessiten l'agricultura, els boscos i l'aigua
Reivindiquen l'equilibri territorial
«Lluís Torrent, mestre cerveser «Volem transmetre el valor dels ingredients» - GERARD HOYAS
«El seminari 'Mobilitzem-nos, món rural' ha permès debatre sobre les noves ruralitats i l'important i vital relació que hi ha d'haver entre el territori urbà i el camp» - GERARD HOYAS
Ahir es van presentar a Torrebesses una quinzena d'experiències i projectes sorgits fora de les grans ciutats - GERARD HOYAS
Torrebesses mostra les construccions de pedra seca - GERARD HOYAS
Ivan Caelles, d'Erm del Pallars Productions: «Hem recuperat oliveres i creat la primera cervesa verda del món» - GERARD HOYAS
Pau Moragas, Cooperativa L'Olivera: «Intentem fer viable i visible com amb valors es pot viure en un poble» - GERARD HOYAS
Blanca y Bernat, 'ruralmoderns' «Fem una altra mirada a projectes que ja existien» - GERARD HOYAS
El seminari Mobilitzem-nos, món rural va tancar ahir a Torrebesses dos dies de debat sobre les noves ruralitats. Un dels principals temes que es van posar sobre la taula en les jornades és la relació entre el territori rural i urbà i es va posar de manifest que un no pot viure sense l’altre. En aquest sentit, Carles Llop, catedràtic d’Urbanisme i director del seminari, va defensar que sense l’agricultura i una bona gestió dels boscos i de l’aigua “la ciutat no podria existir”. Va posar com a exemple el cas de la ciutat de València, amb una horta “que no ha deixat de produir mai”. Així mateix, Llop va assegurar que “una ciutat no és una aglomeració d’infraestructura i arquitectura, és un organisme viu que ha de prestar serveis”.
En la mateixa línia, l’alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, va destacar que “és necessari que el món urbà sigui conscient que no pot viure sense el rural”. “El dia que tinguin interioritzada aquesta qüestió, és quan començarem a treballar per a aquest equilibri territorial”, va dir, i va afegir que “es tracta que tinguem territoris rics i pobles vius, amb dinàmiques positives i vida comunitària”.
El seminari el va organitzar la Fundació Privada Horitzons 2050 i el seu president, Antoni Gelonch, va explicar que un dels objectius de l’entitat és “fomentar el debat sobre els aspectes que tinguin a veure amb la vida de la gent de Ponent”. Així mateix, va apuntar que “Barcelona no és res sense la resta de Catalunya” i viceversa i va assenyalar que “nosaltres hem de ser considerats com ciutadans que tenen dret a tots els serveis i oportunitats”.A Torrebesses es van presentar ahir una quinzena d’iniciatives sorgides en l’entorn rural i que generen activitat econòmica. En els últims anys han emergit propostes per repoblar els petits nuclis, encara que la falta de serveis o d’habitatge dificulta l’arribada, i especialment l’arrelament, de nous veïns en aquestes poblacions.
La Blanca i el Bernat viuen a la Segarra i són els impulsors de Ruralmodernos. Es tracta d’una iniciativa que “naix de la inquietud de voler compartir tot el que fèiem a nivell de fotografies, disseny d’experiències, direcció d’art i creació de contingut i en lloc de publicar-ho a les nostres xarxes personals vam crear el compte de Ruralmodernos”.
A través d’aquest perfil d’Instagram, que té més de 2.800 seguidors, difonen projectes i productors del món rural. A més, també organitzen activitats de dinamització. Un exemple d’això és la Tómbola Ruralmoderna, amb la qual sortegen productes de negocis del món rural. “Una de les coses bones de l’entorn rural és que pots contactar directament amb l’elaborador i a nosaltres ens agrada molt”, van assegurar aquests emprenedors.Així mateix, defensen que el seu projecte aporta una “mirada en certa manera nova” a “una sèrie de projectes i paisatges que ja existien”.
També van destacar que la seua iniciativa ha permès crear sinergies entre productors i posar en contacte elaboradors i restauradors. Una altra de les seues propostes va ser una campanya per promocionar les dones productores de la Segarra, que van impulsar juntament amb el consell comarcal i que van batejar com ElaboraDones.