L'Estat avançarà 75 milions d'euros per modernitzar Pinyana i l'Aragó i Catalunya

El Govern central avançarà 75 milions d’euros per sufragar part de les obres de modernització del canal de Pinyana i l’Aragó i Catalunya. El ministre d’Agricultura, Luis Planas, té previst firmar avui tres convenis per finançar projectes d’adaptació dels regadius i entre d’altres es troben els dos lleidatans: l’Aragó i Catalunya (que Lleida comparteix amb Osca), amb 50 milions d’euros; i Pinyana, amb uns altres 25. Els convenis d’avui seran entre el ministeri i la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (Seiasa), que finançarà les inversions, amb un termini de devolució de 50 anys. En el cas de Pinyana, es tracta de 2.000 hectàrees de la zona regable situades a Corbins, Torre-serona, Benavent, Vilanova de Segrià i la Portella, que integren el sector 3. S’afegiran a les més de 1.200 amb reg a pressió de l’Horta de Lleida, ja inaugurades. El president dels regants, Ramon Piqué, va explicar que la Generalitat pagarà el 30% i els regants, el 70% a través de la Seiasa.

El president del canal d’Aragó i Catalunya, José Luis Pérez, també serà present a la firma amb el ministeri d’Agricultura per encarregar la posada en marxa de diversos projectes de modernització que beneficiaran diverses comunitats de base d’aquest sistema històric i la quantia dels quals ascendeix a un total de 50 milions. Es tracta en aquest cas de cinc projectes centrats en la construcció de canonades laterals, embassaments de gestió i substitució de bombatges elèctrics per altres amb panells solars. Entre aquestes obres, val a destacar la canonada de gravetat que proveirà 2.359 hectàrees dels termes de Fraga, Aitona i Seròs i que costarà més de 17 milions d’euros; o el retrobombatge des del pantà de Sant Salvador a la séquia de Saidí mitjançant plaques solars que costarà uns 10 milions, entre altres actuacions.

Els rius del Pirineu poden perdre un 15% de cabal

Els rius del Pirineu tindran cabals més baixos i la seua aportació anual podria arribar a reduir-se fins a un 15 per cent el 2040 i en un 20 per cent a final de segle, un fet motivat pel canvi climàtic que podria amenaçar alguns regadius, segons un informe d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Els investigadors argumenten que els canvis en les últimes dècades es deuen tant a l’augment de les temperatures com a canvis en els usos del sòl, principalment a l’augment de la coberta vegetal a causa de l’abandó d’activitats agropecuàries a les muntanyes. 

El canvi és més accentuat a la regió central del Pirineu i en la més oriental, així com al vessant nord i, per estacions, en primavera i estiu. Segons va indicar el líder del projecte, Santiago Beguería, “els resultats mostren de forma molt consistent que en el futur el Pirineu serà més càlid i sec, amb un increment general de l’aridesa, tant en l’espai com en el temps, tret d’en les zones més elevades”. Va incidir també en la necessitat d’abordar l’adaptació al canvi climàtic en l’àmbit de la gestió dels recursos hídrics.

Sis municipis del Solsonès, en preemergència

Solsona, Navès, Olius, Pinós, Clariana de Cardener i Riner estan des d’ahir en situació de preemergència per sequera, segons el barem que estableix l’Agència Catalana de l’Aigua per a les conques internes. El decret que estableix aquesta situació per a 202 municipis de Catalunya va entrar en vigor ahir dimecres, la qual cosa implica que el límit en el consum d’aigua es redueix de 230 a 210 litres per habitant i dia. Aquests sis municipis del Solsonès són a la conca del Ter Llobregat. La resta de Lleida està en la de l’Ebre.