Queixes per excrements d'aus a Lleida i podes per allunyar-les a Mollerussa

Bandades d’estornells i altres aus com les gralles poden veure’s a la tardor al cel de Lleida i han arribat a convertir-se en un problema en àrees urbanes com el barri de Ciutat Jardí de la capital del Segrià i l’avinguda del Canal i el seu entorn a Mollerussa. Les seues deposicions arriben a cobrir carrers i mobiliari urbà. Els ocells deixen darrere seu bancs en els quals ningú voldria asseure’s i fins i tot places d’aparcament inutilitzables: els conductors les eviten per evitar l’efecte corrosiu dels excrements a la pintura dels cotxes.

En el cas de Lleida ciutat, grans bandades es concentren a la zona de Ciutat Jardí, a l’entorn de l’Arnau de Vilanova i l’Arborètum. Fonts de la Paeria van indicar que, amb l’arribada del fred, busquen refugi en grans arbres, preferiblement de fulla perenne, i en grans estructures com grues d’obres, que els donen l’oportunitat d’agrupar-se. Les mateixes fonts van assegurar que aquestes concentracions d’ocells no poden considerar-se una plaga. “La seua posició és variable al llarg de l’hivern, poden estar uns dies dormint en un mateix lloc i després marxar a un altre”, van recalcar.

Per la seua part, veïns del barri de Ciutat Jardí de Lleida van indicar que la presència d’aquestes grans bandades d’ocells es tradueix en brutícia. Això succeeix especialment a les zones amb arbres alts.A Mollerussa, les queixes pels excrements que deixen darrere seu les bandades d’estornells han estat recurrents en els últims anys. L’ajuntament ha iniciat podes en els arbres de l’avinguda del Canal a fi d’afavorir la dispersió d’aquestes aus, que juntament amb els coloms cobreixen d’excrements i fan pràcticament intransitable aquest passeig de la capital del Pla d’Urgell. És la primera poda que es du a terme en cinc anys en aquesta zona (com va avançar SEGRE dimecres). Els treballs, iniciats a finals de novembre, hauran d’acabar aquest mes i obliguen a efectuar talls de trànsit i utilitzar maquinària especial.

El consistori assegura que, allà on s’ha dut a terme aquesta mesura, s’ha constatat una dispersió més gran de les aus. Això, al seu torn, es tradueix en menys deposicions a la via pública i menys molèsties per als veïns. L’ajuntament porta a terme aquestes podes després d’haver provat altres mesures per allunyar els estornells, com mirar de foragitar-los amb detonacions i fins i tot mitjançant enregistraments de sons d’aus rapinyaires. Això últim va requerir contractar una empresa especialitzada i desplegar equips de reproducció de so i altaveus. Al marge de les accions dels ajuntaments, particulars han recorregut en ocasions a canons d’aire comprimit per espantar ocells amb detonacions. Alguns municipis n’han restringit l’ús per evitar que aquests aparells ocasionin més molèsties als veïns que als mateixos ocells.