Segrià Sud i Garrigues Sud portaran al jutge una central solar de 57 ha en terreny agrícola

Les comunitats de regants del Segrià Sud i el Garrigues Sud recorreran davant del jutge el projecte d’una central solar en sòl agrícola, al considerar que la instal·lació de panells solars a la zona hipoteca els futurs espais d’expansió del regadiu.

Es tracta de la planta fotovoltaica d’Auliver, de 30 MW de potència i una superfície de 57 hectàrees als termes municipals de la Granadella i Llardecans. La decisió de presentar un contenciós administratiu arriba després que la ponència d’energies renovables de la Generalitat hagi rebutjat els recursos administratius que van presentar les dos entitats.

La Generalitat va desestimar els primers recursos perquè en aquell punt del tràmit no es podia apel·lar

La ponència ambiental va decidir el mes de gener passat que la central d’Auliver no suposaria “efectes significatius sobre el medi ambient”, amb la qual cosa va superar la tramitació ambiental sense haver de sotmetre’s al procés d’avaluació. Les comunitats de regants van presentar recursos contra aquesta decisió, i l’ens de la Generalitat els va desestimar al considerar que aquest pas en el procés d’autorització “no és recurrible”, segons fonts del departament d’Acció Climàtica.

La planta solar espera actualment l’aprovació de la comissió d’Urbanisme de Lleida. Els terrenys triats per desplegar els panells solars són a la zona on el Segrià Sud promou la seua ampliació i on ja s’han adjudicat amb aquesta finalitat obres amb diners de l’administració.El Garrigues Sud i el Segrià Sud ja van presentar l’any passat al·legacions contra aquest parc fotovoltaic. Van formar un front comú amb la comunitat de regants del Segarra-Garrigues per posar totes les traves possibles a projectes energètics que hipotequin el regadiu. També van presentar en el seu dia al·legacions els ajuntaments de Llardecans i la Granadella. Tots dos consistoris s’hi van mostrar en contra al considerar que formava part d’un model energètic “basat en grans instal·lacions i tendència a la concentració en determinades parts del país, com la zona entre el sud del Segrià i les Garrigues”.

L’ampliació del regadiu del Segrià Sud, ja projectada per la comunitat de regants, haurà d’esperar al pròxim pla hidrològic de l’Ebre (2027) ja que l’actual només contempla a Lleida noves hectàrees de reg en el Segarra-Garrigues per evitar concessions d’aigua excessives.

El Canal d’Urgell s’atansa als dos ‘hidros’ de reserva arran de les pluges

Les pluges han contribuït a millorar les reserves dels pantans a Lleida de manera que els del Segre, Oliana i Rialb han guanyat en l’última setmana més de 12 hectòmetres cúbics d’aigua (un 10% més), fins als 140 hectòmetres. Amb aquest volum de reserves, la comunitat de regants del Canal d’Urgell estima que disposen actualment d’un hidro i mig, és a dir, d’un torn i mig de reg, per la qual cosa consideren del tot necessàries noves pluges per omplir els embassaments.El riu Segre, de fet, segueix en emergència segons el protocol de sequera de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. També a Lleida, la Noguera Ribagorçana es troba en situació d’alerta. Els principals embassaments que la regulen (Escales, Canelles i Santa Anna) sumen, amb dades d’ahir, 342,5 hectòmetres cúbics d’aigua (es troben al 32% de capacitat total), que són 14 hectòmetres més que la setmana passada.