La Generalitat prepara una moratòria per limitar plantes solars i eòliques en 23 pobles

La Generalitat prepara una moratòria a noves centrals solars i eòliques en vint-i-tres municipis del pla de Lleida. Són localitats del Segrià, les Garrigues, l’Urgell, la Noguera, el Pla i la Segarra que no tenen una planificació urbanística pròpia i s’acullen a les normes genèriques que el departament de Territori va elaborar anys enrere per a ells. La conselleria preveu ara suspendre llicències a futurs molins de vent i panells solars mentre tramita normes per limitar-ne la implantació. Segons els primers documents en informació pública, l’objectiu és que les energies netes es “distribueixin al territori” en lloc de concentrar-se i ho facin de forma “coherent amb les possibilitats i condicionants de cada lloc”.

Aquesta nova normativa no afectarà instal·lacions d’energies renovables ja existents o que estiguin en tramitació. Tampoc afectarà plantes petites de menys de 100 kW de potència, ni els grans projectes de més de 50 MW. L’autorització d’aquests últims correspon al Govern espanyol.La proposta de la Generalitat es basa a establir quatre unitats de paisatge, cada una amb les seues pròpies condicions a l’hora de desplegar molins de vent i grans extensions de panells solars. Una d’aquestes englobarà les àrees de muntanya, on les centrals solars no podran superar les 8 hectàrees i els parcs eòlics hauran d’estar separats quatre quilòmetres entre si. A les zones de valls, la superfície màxima de plaques fotovoltaiques serà de 10 hectàrees i hi haurà d’haver una separació de dos quilòmetres entre parcs eòlics. 

A les zones catalogades com a paisatges de secans, les plantes solars podran arribar a 15 hectàrees i les centrals de molins de vent tindran una separació d’almenys tres quilòmetres entre si. Finalment, a les àrees de regadiu la superfície màxima de plafons serà de 10 hectàrees i la distància entre parcs eòlics, de quatre quilòmetres. Altres limitacions es refereixen a les distàncies mínimes respecte a masies en sòl rústic i construccions catalogades, així com en l’entorn de miradors i tossals, entre d’altres.

Aquestes limitacions en vint-i-tres municipis inicien la seua tramitació quan més d’una desena d’ajuntaments lleidatans han promogut ordenances i plans urbanístics per regular la construcció de centrals eòliques i solars en els seus respectius termes municipals. Així mateix, la Generalitat té pendent l’aprovació d’un pla territorial que afavoreixi una implantació descentralitzada de les energies renovables a tot el territori català i evitar la concentració de grans projectes en zones com el Pallars Jussà, el sud del Segrià i les Garrigues i la Segarra. 

Precisament, la demora en aquesta planificació va ser un dels motius de les protestes de plataformes i entitats ecologistes que es van dur a terme el 6 de desembre passat.