La Generalitat reformarà la llei d'Aran per millorar-ne l'autogovern

“Les lleis són vives i la d’Aran té reptes i marge de millora. Des del Govern treballarem per arribar als objectius que ens proposem.” Així va respondre ahir la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, a la síndica d’Aran, Maria Vergés, en la seua compareixença al Parlament, que per primera vegada es va dur a terme en el transcurs del ple de la cambra. Vergés va assegurar que la modificació de la llei ha d’abordar el tractament jurídic i administratiu d’una institució que en el dia d’avui és considerada com a un “ajuntament gran” i no com a un govern autònom. “Ha d’anar de la mà del Govern i amb el suport de la cambra per adaptar-la així a la realitat i les necessitats actuals del país”, va dir la síndica. Va reclamar un canvi electoral i la representació directa de la Val al Parlament amb un diputat electe, que no depengui de la voluntat dels partits, sinó que sigui elegit per la ciutadania representant a Aran. Quant a la llengua, la síndica va ser contundent: “Mos morim!”. Va denunciar la situació crítica de l’aranès, afectat per la falta de recursos econòmics per dur a terme polítiques d’impuls i defensa. Va assegurar que aquest 2023 el Conselh Generau ha rebut 200.000 euros per implementar polítiques lingüístiques, protegir i fomentar l’aranès sol·licitant que la dotació sigui progressiva, ja que suposa un cost de més d’1,4 milions anuals. Durant la seua intervenció, la síndica va dir que la inversió executada per la Generalitat a Aran entre 2001 i 2020 ha estat del 2% sobre el total invertit en les comarques de Lleida: 40 milions d’euros en 19 anys. Va assegurar que el govern d’Aran vol aconseguir que la màxima institució aranesa tingui un sistema de finançament propi. “És un dels elements clau per a l’autonomia política que volem.” Va reivindicar que els recursos destinats al Conselh Generau deixin de dependre de convenis i acords que “dinamiten el concepte d’autogovern i autonomia”. Va insistir també que el govern d’Aran treballa per aconseguir el reconeixement de la “singularitat” per part de l’Estat.

Per una altra banda, va assegurar que la futura llei de muntanya serà insuficient si no implica una estratègia realista que dugui a terme polítiques concretes i inversió en els sectors productius per assegurar la diversificació econòmica i la retenció de talent, entre altres.