FAUNA GRANS DEPREDADORS
Almenys nou ossos han nascut aquest any al Pirineu i la població de l'espècie arriba a 85
El Govern francès confirma tres nous cadells d'os que se sumen als sis albirats l'estiu passat
Gran part d'ells es va detectar al costat de la frontera amb Lleida, on hi va haver nombrosos albiraments
L’os que va obligar a tallar la Bonaigua ■ Un os jove freqüentava el mes de juny passat la carretera de la Bonaigua, on havia començat a atreure l’atenció de cada vegada més curiosos. Un dispositiu de la Generalitat va tancar la calçada pe ... - EDGAR ALDANA
Almenys nou ossos han nascut aquest any al Pirineu, tres més dels comptabilitzats l’estiu passat. Així ho ha confirmat aquest mes l’Oficina Francesa de la Biodiversitat, després d’analitzar l’ADN de mostres de cabells i excrements i d’examinar imatges captades per càmeres automàtiques als boscos en els últims mesos. Les anàlisis van permetre diferenciar els genotips de set cadells d’os nascuts al llarg del 2023, mentre que les filmacions van permetre corroborar que la femella Sorita, alliberada l’any 2018, ha tingut dos cries. Aquests nous exemplars eleven a 85 la població d’aquesta espècie en el conjunt de la serralada.
Bona part dels nous ossos detectats a França van ser albirats a prop de la frontera amb el Pirineu lleidatà. Als confirmats pel Govern francès, podria afegir-se algun més a les comarques de Lleida. Determinar el nombre total de cadells d’os requerirà acarar la informació de les diferents administracions que participen en el seguiment d’aquesta espècie en els dos costats de la frontera, per determinar quan es tracta de nous individus i quan d’una mateixa ossa amb les seues cries en diferents dates i llocs.El creixent nombre d’ossos al Pirineu s’ha traduït en albiraments cada vegada més freqüents, fins ara pràcticament sense incidents. Des del començament del programa de reintroducció d’aquesta espècie l’any 1996, fa 27 anys, l’únic cas en què un os va ferir una persona a Lleida es remunta al 2008, quan la femella Hvala va ocasionar una ferida a un braç a un caçador a la localitat de Les. L’augment de la població de plantígrads ha afavorit també la seua dispersió des de la Val d’Aran cap al Pallars Sobirà i, en menor mesura, al Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Mesures com la vigilància de ramats amb pastors i camps closos electrificats ajuden a reduir les predacions a bestiar, però la creixent presència de l’os a les muntanyes ha revifat les protestes de ramaders i organitzacions agràries. També ha augmentat la preocupació al territori a l’observar alguns exemplars a prop de carreteres, pobles i camins transitats amb freqüència per persones.
La Comissió Europea proposa menys protecció per als llops
La Comissió Europea (CE) va proposar la setmana passada rebaixar la protecció del llop i passar de declarar-lo “estrictament protegit” a només protegit. Això podria obrir la porta a caçar-los, una cosa que a Espanya va quedar prohibida el 2021. La CE argumenta que el màxim grau de protecció es va decidir partint de dades del 1979 i que, des d’aleshores, han augmentat els conflictes amb ramaders i caçadors en països de la Unió Europea. Els estats membres s’hauran de pronunciar sobre aquesta proposta abans que la Comissió li doni curs.La protecció del llop fa dos anys a Espanya va rebre l’aplaudiment d’entitats ecologistes i el rebuig de ramaders de muntanya i sindicats agraris. Al Pirineu de Lleida i de la resta de Catalunya s’han albirat en les últimes dos dècades diversos exemplars aïllats. En tots els casos es tractava de mascles separats dels seus ramats arribats des de França.
