Allargaran fins a 50 anys la concessió a centrals reversibles que guanyin potència

L'Estat allargarà fins a 50 anys la concessió de centrals hidroelèctriques reversibles els propietaris de les quals facin obres per dotar-les de més potència. Aquesta mesura arriba quan a Lleida s'han plantejat projectes per recréixer pantans de Sallente-estany Gento i Moralets, i mentre persisteix la polèmica sobre la durada d'aquests títols concessionals.

El Govern espanyol allargarà fins a mig segle les concessions de les centrals hidroelèctriques reversibles quan els seus propietaris facin obres per dotar-les de més potència. Així ho estableix un decret llei que entra en vigor avui després de la seua publicació ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). A Lleida funcionen dos d’aquestes instal·lacions, basades a interconnectar dos pantans en diferents altituds: la de Sallente-estany Gento, a la Torre de Capdella, i la de Moralets, entre Vilaller i Montanui (Osca). Les dos són propietat d’Endesa, que en anys anteriors va posar en marxa projectes per recréixer els seus embassaments. Cap d’ells no va arribar a veure la llum. En el cas de Moralets, l’empresa va iniciar les obres però va acabar renunciant a completar-les.

El decret llei busca promoure l’ampliació de les centrals reversibles, al considerar-les “una tecnologia madura i efectiva” per compassar la producció i la demanda elèctrica. Aquestes instal·lacions absorbeixen excedents d’energia quan se’n genera més de la que es consumeix, mentre que aporten electricitat a la xarxa en els moments de més consum. La nova normativa estatal assenyala que això les fa especialment útils per compensar les variacions a la producció de les centrals solars i eòliques.El text del decret valora que els projectes per a centrals reversibles “troben dos barreres que els impedeixen arribar a bon terme”. Una d’aquestes és la “incompatibilitat amb les concessions ja existents”, i l’altra és “la necessitat de comptar amb un termini concessional més extens per poder amortitzar i rendibilitzar la inversió necessària”. Per aquesta raó, estableix que els propietaris d’aquestes centrals podran obtenir “només una vegada, una nova concessió” que “no podrà superar en cap cas els 50 anys” i que haurà de sol·licitar-se “abans dels últims 15 anys de vigència de l’actual concessió”.La possibilitat de prolongar les concessions de les centrals reversibles ja existents es planteja en un moment en què la durada d’aquests títols concessionals és objecte de polèmica i de debat polític: formacions com ERC i la CUP reivindiquen que els de les centrals hidroelèctriques més antigues a Lleida ja haurien expirat, mentre que l’Estat els considera encara vigents.

Repotenciar aquestes centrals busca ajustar la demanda d’energia als canvis de la producció solar i eòlica Les centrals reversibles es basen en dos pantans a diferents altituds connectats entre si

La nova norma estatal es refereix a les centrals reversibles com un sistema d’“emmagatzemament hidràulic d’energia” i els atorga una categoria pròpia, diferenciada de la resta de les hidroelèctriques. Argumenta que “la seua finalitat no és incrementar la producció d’energia elèctrica, sinó emmagatzemar-la quan l’oferta supera la demanda i subministrar-la després, amb certa pèrdua de rendiment, quan les altres fonts no són capaces d’atendre la demanda”. Aquesta nova categoria s’inscriurà d’ofici en les concessions de les centrals reversibles ja existents.

Pantans units per equilibrar el sistema elèctric

Las centrals hidroelèctriques reversibles estan formades per dos pantans en cotes d’altitud diferents connectats entre si. Tenen com a finalitat equilibrar en cada moment la producció elèctrica i la demanda, per evitar tant caigudes en la tensió com sobrecàrregues. Les primeres impedeixen que els aparells elèctrics funcionin, mentre que les segones poden avariar-los i danyar les línies.Quan la generació d’energia és més gran que la que es consumeix, les centrals reversibles absorbeixen l’excedent. L’utilitzen per a bombar aigua des de l’embassament inferior al superior. En canvi, en les hores de més demanda d’electricitat, injecten energia addicional a la xarxa com ho fa qualsevol altra presa hidroelèctrica: turbinant l’aigua que han acumulat al pantà superior.Les centrals reversibles es van construir a Espanya a partir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX. El seu objectiu aleshores era equilibrar les variacions en la demanda elèctrica i la producció de les centrals nuclears, que és uniforme i no es pot modular. A aquesta dècada pertanyen la central de Sallente-estany Gento, a la Torre de Capdella, i la de Moralets, entre Vilaller i Montanui (Osca).Actualment, el creixement de les centrals reversibles ja existents i fins i tot la construcció d’altres de noves es planteja com una solució per adaptar en cada moment la demanda elèctrica a les variacions de producció de la centrals eòliques i solars.

Propostes per construir-ne altres i potenciar les existents

Al costat dels projectes per recréixer els embassaments de Sallente-estany Gento i Moralets i dotar de més potència aquestes centrals reversibles, en els últims anys s’han plantejat propostes per posar en marxa altres instal·lacions d’aquest tipus. Dos d’aquestes consisteixen a connectar el pantà de Cavallers i el de Baserca, i el de Certescan amb el de Soulcem, a França. Per la seua part, el grup lleidatà Romero Polo impulsa la central de Gironès-Raimats, entre Riba-roja i la Fatarella. Totes figuren en un informe elaborat pel Col·legi d’Enginyers Industrials, que calcula que això permetria assolir una potència de més de 10 gigawatts (GW) a Lleida i 14 GW a Catalunya.

Polèmica sobre la durada de les concessions de les hidroelèctriques

La durada de les concessions de centrals hidroelèctriques és objecte de polèmica i debat polític. Les primeres preses construïdes a començaments del segle passat tenien títols concessionals sense límit de durada, fins que la llei espanyola d’aigües del 1985 va establir un màxim de 75 anys. Per a partits com ERC i la CUP, les concessions de moltes instal·lacions hidroelèctriques estarien ja vençudes, a l’haver superat els 75 anys en funcionament. En canvi, per al Govern espanyol el compte enrere per extingir les concessions de les centrals anteriors al 1985 comença a partir de l’entrada en vigor de la llei d’aigües, la qual cosa les prolongaria fins a l’any 2061.