SEGRE

URBANISME INFRACCIONS

La Generalitat treu a concurs la demolició de l'edifici il·legal de l'ecologista Joan Vàzquez

Una construcció en sòl rústic a Sant Esteve de la Sarga que ha estat objecte de litigi durant anys

L'empresa pública Infraestructures.cat licita l'enderroc juntament al de dos immobles a la Val d'Aran

Una fotografia de l’edifici propietat de Joan Vàzquez a Sant Esteve feta l’any 2017.

Una fotografia de l’edifici propietat de Joan Vàzquez a Sant Esteve feta l’any 2017.

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’empresa pública de la Generalitat Infraestructures.cat ha tret a concurs la demolició d’un edifici declarat il·legal a Sant Esteve de la Sarga. Pertany al secretari de l’associació ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, que el va construir a títol personal en sòl rústic d’aquest municipi del Pallars Jussà. Des de l’any 2010 pesava sobre l’immoble una ordre de demolició de la Generalitat, ratificada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2014 i pel Suprem el 2015. Vuit anys després la construcció continua dempeus i l’administració catalana preveu enderrocar-la i passar-li després la factura al propietari.

L’expedient del concurs públic descriu l’immoble com una construcció al Paratge Hort del Sastre “amb tipologia d’habitatge”. Vàzquez sempre va rebutjar que es tractés d’una casa i afirmava que era un magatzem agrícola. La justícia, per la seua part, mai va arribar a entrar en aquesta qüestió. Les sentències que van declarar il·legal l’edifici es van basar que la superfície construïda superava de molt l’autoritzada.La documentació del concurs xifra en 210 metres quadrats la superfície de l’edifici (la llicència d’obres només en va autoritzar 70) amb dos plantes i un entresolat que aprofiten el desnivell del terreny. Esmenta també una altra construcció de planta subterrània de 15 metres quadrats, afirma que les dos estarien inacabades i apunta a l’existència al seu costat d’un magatzem metàl·lic que no consta a l’expedient de demolició.

Després de la sentència del Suprem, la Generalitat va encarregar el 2015 la redacció del projecte per demolir aquest i altres edificis declarats il·legals per resolucions judicials fermes. Infraestructures.cat ha licitat ara tretze demolicions a tot Catalunya per a la “restitució de la legalitat urbanística”. A Lleida són tres. A més del de Sant Esteve de la Sarga, hi ha dos edificacions en sòl no urbanitzable amb tipologia de bordes a Aran. Una és a Bagergue, en terra no urbanitzable de protecció especial, i una altra a Vielha, en una parcel·la no urbanitzable de Gausac.

“És el fruit d’una persecució, no vaig tenir opció de legalitzar les obres”

Joan Vàzquez estava al corrent de la intenció de la Generalitat de demolir l’edifici que va construir a títol personal a Sant Esteve de la Sarga, però ahir encara no tenia constància que el concurs per adjudicar els treballs ja estava en marxa. Al saber-ho, va insistir que tot el procés per declarar il·legal aquesta construcció i enderrocar-la “és el resultat d’una persecució” contra ell, amb l’objectiu de desprestigiar-lo per la seua activitat en defensa del medi ambient.“L’edifici tenia llicència d’obres i podria haver-se legalitzat”, va argumentar Vàzquez. “No vaig tenir opció a fer-ho perquè no van voler”, va dir, amb referència a la Generalitat. Des de l’inici del litigi amb el Govern, va defensar que els setanta metres quadrats que tenia autoritzats corresponien a la planta de l’immoble. En canvi, la Generalitat i el TSJC van valorar que va superar el permís d’obres al construir dos pisos i un entresolat amb aquesta superfície. El portaveu ecologista va recordar que altres construccions declarades il·legals continuen dretes sense que s’hagi posat en marxa el procés per enderrocar-les. Va citar com a exemple a Lleida el cas del restaurant Pont Romà de Camarasa, declarat il·legal el 2010 i clausurat des de fa anys.Davant de la possibilitat que la Generalitat executi la demolició de l’edifici en els propers mesos, Vàzquez va afirmar que “ja no tinc cap il·lusió dipositada en això i tinc altres coses de les quals ocupar-me”. Va afegir que “és penós que l’obra que ja està feta no pugui aprofitar-se, perquè podria servir per a altres coses, com per exemple un refugi”. Si bé el va construir anys enrere per al seu ús personal, posteriorment, ja en ple litigi amb la Generalitat, es va oferir a cedir-lo de forma gratuïta per donar-li usos públics. Tanmateix, aquesta proposta no va arribar a materialitzar-se.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking