La Generalitat estudia mantenir la línia de Manresa sense transbords de Lleida a Barcelona

La Generalitat estudia mantenir la línia de tren que uneix Lleida i Barcelona per Manresa, l’actual R-12, sense transbords quan Ferrocarrils (FGC) rellevi Renfe al capdavant de la línia l’any que ve. El nou servei que va presentar el Govern català contempla que els passatgers canviïn de comboi a la capital del Bages per continuar amb el viatge cap a Barcelona a bord de la línia R-4. Això va provocar queixes de l’alcalde de Cervera, Jan Pomés, que dijous va denunciar que aquest model allargaria el temps de viatge a la capital catalana i ahir fonts de la conselleria de Territori van explicar que el traspàs integral de Rodalies al Govern obre “altres opcions” que s’hauran d’estudiar a nivell tècnic. Van apuntar que aquesta és una “variable” que obre la porta a millorar el servei.

Una de les reivindicacions dels usuaris i de les institucions era l’augment de les freqüències. Inicialment estava previst incrementar-les amb l’entrada dels nous trens d’FGC a la línia el 2025. Tanmateix, en virtut de l’acord assolit entre la Generalitat i el Govern central, Renfe començarà a aplicar ja aquesta millora el primer trimestre d’aquest any i els viatges entre Lleida i Cervera passaran de 6 a 12. A partir del juny, les freqüències cap a Manresa passaran de 3 a 5.

Altres alcaldes de l’R-12 van assenyalar que el transbord al Bages seria un “mal menor” o “un petit peatge” a canvi de l’augment de les circulacions. Aquest és el cas dels primers edils de Bellpuig, Jordi Estiarte; Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch; i Bell-lloc, Carles Palau. L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, va assenyalar que “anem cap enrere si hem de fer un transbord”, malgrat que va destacar que amb el traspàs de Rodalies “és probable que això no acabi sent així”. Mentrestant, els primers edils de Golmés, Jordi Calvís, i de Castellnou de Seana, Andreu Balagué, van assenyalar que “l’ideal” i “més còmode” seria tenir trens directes i que el viatge a Barcelona durés menys de dos hores. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va descartar fer valoracions fins que no hi hagi “una definició de freqüències i del servei sobre la taula”.

Els combois d’FGC, amb capacitat per a 439 persones i 164 seients

Els quatre nous trens amb els quals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) oferirà el servei de la línia de Manresa a partir de l’any 2025 tindran capacitat per a 439 persones, de les quals 164 podran anar assegudes. L’alcalde de Cervera, Jan Pomés, també va criticar aquest extrem i va assenyalar que “pot provocar que els usuaris hagin d’anar drets” (vegeu SEGRE d’ahir). Fonts de FGC van assegurar que l’aforament s’ha determinat partint d’estudis previs i d’una estimació de la demanda. 

La Generalitat invertirà 44 milions en la fabricació dels trens, que va a càrrec de Stadler. L’empresa preveu entregar la primera unitat l’últim trimestre d’aquest any.La línia de Manresa compta actualment amb un total de 3.747 viatgers al dia, segons van indicar des de Renfe. En tot l’any 2021 aquests trens van rebre 184.399 passatgers, un 21% menys que els 234.883 del 2017.Fa anys que les comarques de Lleida reclamen millores en les línies de tren. Després de l’acord entre la Generalitat i el Govern central per augmentar les freqüències en l’R-12, alcaldes, sindicats i empreses van aplaudir la decisió però van considerar que era insuficient. 

Per això, van reivindicar millores en les altres línies de la demarcació: les que enllacen Lleida amb Barcelona per la costa (R-13 i R-14), la de la Pobla i la de Montsó. També demanen la millora dels horaris dels trens d’alta velocitat. En aquest sentit, el ple de la Diputació ha exigit en reiterades ocasions que el pla de Rodalies inclogui tots els serveis ferroviaris de Lleida.Mentrestant, a la línia de Montsó, els alcaldes de Lleida, Almacelles, Raimat, Altorricó, Tamarit i Binèfar han creat un front comú per reivindicar més freqüències i que els trens parin en més poblacions.