Deu anys de la reforma local: més control financer però cap fusió

La polèmica reforma local que va impulsar el ministre Montoro el 2013 ha complert deu anys (va entrar en vigor el desembre del 2013) amb llums i ombres. Ha suposat, d'una banda, un major control financer de l'administració més pròxima al ciutadà però també ha minvat l'autonomia municipal. Edils catalans demanen derogar-la.

La reforma local impulsada pel ministre Cristóbal Montoro (PP), que va entrar en vigor el desembre del 2013, encara aixeca butllofes entre els alcaldes després de deu anys de vigència, nou recursos d’inconstitucionalitat i un conflicte en defensa de l’autonomia local plantejat per 2.939 municipis de l’Estat. El Govern central la va impulsar aleshores com una reforma revolucionària de la llei de bases de règim local (LRBRL).

La nova llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) havia d’aplicar els criteris restrictius de la despesa marcats per Europa i per això limitava les atribucions dels ajuntaments, fomentava la seua fusió, obligava a la desaparició de consorcis i EMD deficitaris durant diversos anys, impulsava el paper de les diputacions i delimitava els sous i dedicacions dels càrrecs electes, entre altres mesures.Una dècada després, la llei està desdibuixada, ha desplegat només una part de la redacció original i el balanç té llums i ombres, segons els experts. Per a Antonio Ropero, professor adjunt de l’àrea de Dret Administratiu de la Universitat de Lleida, la reforma local “és operativa en moltíssims dels seus aspectes, especialment en matèria competencial, d’autoorganització i de reforç del règim de control econòmic i pressupostari. 

En alguns supòsits, no obstant, ha estat totalment inoperant, com pel que fa a la invitació a la fusió de municipis”, assenyala Ropero, encara que afegeix que això és atribuïble a “la singularitat del municipalisme espanyol, caracteritzat pel seu fort fraccionament en municipis de poca població”. L’LRSAL només ha aconseguit una fusió de municipis: Don Benito i Villanueva de la Serena, a Badajoz, un procés encara en tramitació.Tampoc no ha funcionat quant al “reforç de les diputacions en la prestació (no només finançament) de serveis municipals, que ha tingut un impacte menor del que s’esperava” en matèries com la recollida de residus o l’enllumenat.Fonts pròximes al col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers a Lleida consideren que la reforma local de Montoro es va inspirar en una visió “negativa i esbiaixada” de les entitats locals com a administracions “cares i ineficients”. La realitat diu una cosa diferent: amb dades del segon trimestre del 2023, el dèficit de totes les administracions públiques de l’Estat era del 2,29% del PIB i el de les corporacions locals, només del 0,16% del PIB.

A més, després d’uns anys en què els objectius de dèficit s’han flexibilitzat coincidint amb la pandèmia, el Govern central ha recuperat les restriccions fixa previsiblement per a aquest 2024 un 0,1% de dèficit màxim per a les autonomies i el 0% per als municipis, si bé inicialment requeria fins i tot un superàvit del 0,2%, la qual cosa retallava el marge d’acció als ajuntaments.A més, opinen les mateixes fonts, l’LRSAL ha estat “molt agressiva amb les EMD, que han perdut la seua personalitat jurídica.” Inicialment havia fins i tot estudiat la dissolució de municipis de menys de 20.000 habitants, encara que aquest article de l’avantprojecte mai va arribar a sotmetre’s a votació.L’ LRSAL ha complert deu anys menys força després de sotmetre’s a deu processos constitucionals, explica Antonio Ropero, que van derivar en la declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat d’11 preceptes i la declaració de constitucionalitat de tres sota interpretació dels criteris del Tribunal.“La llei no s’ha desplegat el 100% però ha suposat canvis en tots els consorcis municipals”, assenyala Meritxell Budó, exconsellera i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis. Molts consorcis van haver de desaparèixer per inactivitat o per generar dèficit. És el cas d’Iniciatives Vila de Les, explica l’alcalde, Andreu Cortés. L’ajuntament la utilitzava per fer compres amb avantatges fiscals.Per a Budó, que presideix una entitat on estan representats tots els ajuntaments catalans, “ha de derogar-se el que queda de l’LRSAL que suposa limitacions per als ajuntaments”. “Som els que més complim el dèficit i l’equilibri financer i hem de recuperar l’empoderament”, assenyala.

Al marge de la hisenda local, l’LRSAL va posar límits també als sous de càrrecs públics, als càrrecs eventuals de les administracions locals i a les dedicacions. Per exemple, a Lleida l’alcalde de la capital i el president de la Diputació no poden cobrar més que el 75% del sou d’un secretari d’Estat. En els municipis amb menys de 1.500 veïns, els edils no poden tenir dedicació exclusiva. Aquests límits han servit tant per delimitar com per obrir la porta a primeres retribucions.

«El sostre de despesa em sembla un error» Carles Vendrell, secretari de l'Ajuntament de Guissona

Com valora l’aplicació de l’LRSAL aquests deu anys?

És una llei necessària per tal com obliga a mantenir un equilibri entre els ingressos i les inversions, però no és fàcil aplicar-la. Invertir en un pla urbanístic permet recuperar la inversió però en cultura no, és un servei deficitari. Tot i així, un poble es defineix tant pels seus carrers i serveis com per la seua cultura, lleure o capacitat d’integració.

Les inversions són més cares, proporcionalment, en un poble que en una ciutat.

És un dels problemes de les petites localitats. A més, tenen poca capacitat d’inversió. El pla de finançament de les despeses corrents de la Diputació ha estat la salvació per a alguns. Una altra solució passa perquè els pobles tinguin més participació en els ingressos de l’Estat. A molts països d’Europa hi ha en el 12 o el 14%. A Espanya és del 7 al 8%, així que sempre estem pendents de les subvencions.

El sostre de despesa és un problema?

Sí, crec que és un error posar percentatges de sostres, ja que la situació econòmica de cada ajuntament per fer front a compromisos de despesa és molt diferent, i també ho és la capacitat d’endeutar-se.

«És un atac frontal a l’autonomia municipal» Rosa Pujol alcaldessa d’Aitona

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol (Ara Pacte Local), assegura que la reforma local de Montoro “ha estat un atac frontal a l’autonomia municipal, som els ajuntaments els que hem de decidir les nostres polítiques, què hem de prioritzar i quins serveis donem”.

“El que urgeix ara és una reforma de l’àmbit competencial de l’administració local amb un finançament just i eficient. Aquesta llei no permet utilitzar els romanents. Un alcalde o alcaldessa fa una bona gestió però no et deixen decidir les prioritats del nostre pobles o els serveis que vols donar als veïns, una qüestió que és totamente il·lògica perquè ningú millor que l’ajuntament sap que és el que necessita la vida municipal.” “Tenim un model de finançament local esgotat i insostenible i és el moment de canviar-lo perquè el que no pot ser és que els ajuntaments tinguem superàvit i no el puguem gastar, és una situació totalment insostenible que fa la sensació que el que es vol fer és recentralitzar per part de l’Estat i retallar l’autonomia municipal.” “Hem de dir prou! Nosaltres som els que sabem les necessitats dels nostres veïns i la nostra activitat no pot estar marcada per una llei que ha quedat desfasada i obsoleta i que només posa pals a les rodes de la gestió municipal.” “És necessari derogar-la i abordar una altra nova normativa que s’ajusti als moments en què vivim, sense condicions”, conclou.

“L’objectiu és tenir sempre uns comptes sanejats” Andreu Cortés, alcalde de Les

“La llei Montoro ha suposat un disbarat des del principi. Només ha servit perquè tots els ajuntament es vegin implicats a assumir el deute de grans ajuntaments amb pèrdues per fer front a una situació econòmica que no tenia a veure res amb el nostre dia a dia”, assegura l’alcalde de Les, Andreu Cortés, d’Unitat d’Aran. “L’objectiu de qualsevol consistori és tenir uns comptes sanejats, calcular els ingressos i també les despeses i comptar amb romanents que puguis gastar. No val posar a tots en el mateix mesurador, sobretot si al teu municipi no tens deutes però et tallen la possibilitat d’operar amb els teus recursos. És una situació absolutament injusta”, puntualitza el primer regidor. “Incideix que “en un poble petit els veïns aporten, paguen els seus impostos i volen que aquesta situació reverteixi en serveis i millores en la qualitat de vida, als equipaments i a poder oferir una atenció ciutadana pròxima sense condicions perquè, al final, això és el que fan els ajuntaments en un entorn rural”, destaca. “Amb l’LRSAL només hem tingut dificultats per fer polítiques pròpies, ha estat un fre amb què hem topat per poder tenir un ple desenvolupament. Seria una pena que després de superar la pandèmia de la covid i una vegada recuperada la normalitat no es puguin aplicar nous plantejaments.” “Si tens els comptes sanejats no es poden dur a terme actuacions ni polítiques pròpies si estàs sotmès a aquesta regla de despesa. És una situació que s’ha de revertir per poder donar una llibertat més gran als ajuntaments que saben el que es fan i quines són les mesures que cal posar en marxa pel bé del veïnat costi el que costi”, assenyala.

«És una norma feta per tècnics que tracta els consistoris com empreses» Jordi Verdú, alcalde de Corbins

“A nosaltres l’LRSAL ens va comportar la limitació de la plantilla a l’hora de poder contractar personal. Teníem una situació d’endeutament enorme que encara ens lligava més les mans a l’hora de simplificar i tancar serveis i ens ofegava com a població rural”, assegura l’alcalde de Corbins, Jordi Verdú (ERC).

Afirma que “serveis tan transversals i de pertinença al municipi com la guarderia o la biblioteca no els haguéssim pogut tenir bé per població o per pèrdues”, concreta. “El surrealisme màxim era que promovia la unificació de municipis que fossin deficitaris. Entenc que volien fer pagar a les administracions més pròximes al ciutadà les problemàtiques econòmiques de l’Estat. En definitiva, una llei feta per tècnics i només amb base econòmica que desconnectava del món municipal i rural fins al punt de voler unificar municipis. En el nostre cas, què hauria d’haver estat, unir-nos a Lleida per proximitat com un barri més o una nova partida?” El primer edil apunta que “també es deleguen als ajuntaments competències sense dotar-les econòmicament i sense tenir en compte la importància que el consistori és el més pròxim al ciutadà i on primer acudeix per resoldre les seues necessitats. No té per a res en compte la tasca  social que desenvolupa”. “Tot plegat, sumat a la fiscalització actual que ja patim, suposa una pressió més gran a cada despatx municipal. Els ajuntaments no som empreses, no hem de fer negocis i els serveis que prestem poden tenir pèrdues però mantenir les prestacions és un deure municipal i ningú t’ha de dir si has de tancar una guarderia o una biblioteca ja que hipoteca el futur del poble, sobretot, si tenim en compte que cal fomentar la vida en l’entorn rural i evitar la despoblació i l’èxode juvenil”, conclou sobre la polèmica llei.

«El dia a dia és pura supervivència» Guillem Boneu, president EMD de Sucs

“Accedir al romanent municipal ha estat en els dos últims anys un alleujament per a la nostra EMD, ja que per norma sempre estem discriminats respecte a l’accés a les subvencions de la Diputació (salut i camins) o del Govern. No ens consideren com a ajuntaments, i pel nombre d’habitants (530), ingressem al voltant de 40.000 euros quan altres ajuntaments ingressen 200.000 euros, fent la mateixa gestió.” “El romanent ens ajuda a tirar endavant, a desencallar projectes que estaven anquilosats. És pura supervivència. La limitació a l’accés a qualsevol tipus d’ajuda ve a ser un pas més per desaparèixer i no som habitants de tercera categoria.” “El problema és que no tenim personalitat jurídica i depenem d’un altre ajuntament, que en el nostre cas és capital de província. Respecte a les competències, hem de renovar convenis amb la Paeria per absorbir-ne algunes, les més factibles i compensades econòmicament com la gestió de la jardineria o la neteja. La Paeria ens ofereix serveis més amplis al tenir més capacitat.”