El Garrigues Sud vol compensacions per donar aigua al Priorat i Aragó rebutja transvasar-ne

La comunitat de regants del Garrigues Sud vol compensacions de la Generalitat per donar aigua des del pantà de Flix als regants de Priorat. Demana agilitzar la construcció de plantes solars per bombar aigua a les basses i reduir així els rebuts de la llum que ara s’emporten gairebé tot el seu pressupost. Ja en té una en marxa a Bovera i en projecten dos més en aquest municipi, una altra a Flix i una altra a Bellaguarda, actualment en tramitació. Segons el president, Xavier Pelegrí, “no hi ha cap impediment a col·laborar amb els regants del Priorat, però amb aquestes millores es podrà subministrar aigua de millor qualitat, més barata i amb garanties per a tothom”. 

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va anunciar diumenge a Falset dos projectes per proveir els camps de vinya i oliveres del Priorat. Un consisteix a connectar la xarxa del Garrigues Sud amb l’embassament de la Palma d’Ebre i, des d’allà, impulsar aigua al pantà de Margalef, la qual cosa beneficiarà unes 1.400 ha d’aquesta comarca. Aquestes obres s’emmarquen dins de la conca de l’Ebre. L’estiu passat ja es va habilitar una connexió provisional amb la canonada principal del Garrigues Sud perquè poguessin regar unes 500 ha de sis pobles (vegeu les claus). L’altre projecte consisteix a portar aigua de l’Ebre des del municipi de Garcia, a la Ribera d’Ebre, fins al pantà de Siurana. Aquest sí que comportarà un transvasament de la conca de l’Ebre a les conques internes de Catalunya. L’anunci ha posat en peu de guerra Aragó, que s’oposa a qualsevol transvasament de l’Ebre a Catalunya. Així ho va manifestar ahir el Govern de PP i Vox, però també el PAR, el PSOE i la CHA, adduint que no sobra l’aigua i el gran impacte ecològic que suposaria.

Per la seua part, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va remarcar que les obres hauran d’esperar al nou Pla Hidrològic de l’Ebre, més enllà del 2027, ja que l’actual (2022-2027) no les contempla. La Generalitat haurà de sol·licitar aquesta intervenció perquè sigui valorada, tot i que va indicar que no hi haurà problema per fer cessions d’emergència al Priorat com la que ja es va portar a terme aquest estiu per la sequera.

Els pantans de Mequinensa, Flix i Riba-roja sumen noves reserves

Les reserves dels embassaments del curs mitjà i baix de l’Ebre, Mequinensa i Riba-roja, continuen augmentant per les pluges a la capçalera tant al País Basc com a Navarra. El de Mequinensa acumula més de 1.103 hectòmetres cúbics, és al 80,4% i ha sumat uns altres 26 hectòmetres cúbics respecte a la setmana passada. Riba-roja té més de 196 hectòmetres cúbics i està al 93,6% de la seua capacitat. Tant un com l’altre, juntament amb el pantà de Flix, desembassen per turbines per mantenir un marge de seguretat davant de possibles avingudes, van indicar fonts de la CHE. Al contrari, els embassaments de Guiamets i de Siurana, que proveeixen els regs del Priorat, serven mig hectòmetre cúbic cada un. Els regants d’aquesta comarca sol·liciten una dotació de 1.229 metres cúbics per hectàrea i any per a una desena de municipis a fi de regar unes 1.588 ha mentre continuï la sequera. A les comarques de Lleida, el Segre continua en emergència per vintè mes consecutiu i els embassaments d’Oliana i Rialb s’acosten als 150 hectòmetres cúbics, la qual cosa garanteix ja dos regs al Canal d’Urgell.

Derivar més aigua de la Pallaresa i ampliar el Segrià Sud, a l’espera

Les obres per derivar més aigua de la Noguera Pallaresa a la conca del Segre per garantir el regadiu del tota l’àrea regable del Canal Principal d’Urgell i el Segarra-Garrigues és una qüestió que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) tampoc no es planteja fins al 2027, quan comenci la redacció del nou pla hidrològic. Aquesta és una solució que la comunitat de regants del Canal d’Urgell planteja des de fa anys i una reclamació que, com la de donar aigua al Priorat mitjançant la connexió del Garrigues Sud amb l’embassament de la Palma d’Ebre, haurà d’esperar tres anys, almenys, segons la CHE.També haurà d’esperar aquest període de temps l’ampliació del Segrià Sud amb unes 2.000 hectàrees més als municipis de Llardecans i Maials. Mentrestant, la comunitat de regants podrà abordar els projectes que garanteixin el control en l’emmagatzemament de recursos i la racionalització del consum. L’ampliació del reg de suport va quedar aparcada, ja que la CHE no estava oberta a donar noves dotacions per l’actual marc de sequera a la província de Lleida.