La majoria de poblacions de Lleida, sense inspecció sanitària als restaurants

La pràctica totalitat de municipis de Lleida s'han quedat sense inspeccions sanitàries periòdiques a establiments que serveixen menjar com bars, restaurants, botigues o supermercats. La causa és que l'Agència de Salut, que assumia aquest servei per la falta de recursos dels ajuntaments, no ha renovat el conveni des d'abans de la pandèmia.

Els ajuntaments tenen a la seua llista de competències les relacionades amb la salut pública i, entre aquestes, les del control dels aliments en comerços minoristes, és a dir, bars, restaurants, carnisseries o botigues que venen menjar. Fins al 2019, les inspeccions rutinàries a aquests establiments les duien a terme professionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, dependent de la conselleria de Salut, a la qual els ajuntaments ho delegaven al no comptar amb mitjans propis. Tanmateix, abans de la pandèmia, Salut va deixar de renovar aquests acords i aquesta tasca de vigilància ha quedat als llimbs, ja que la pràctica totalitat de consistoris de Lleida no té possibilitat de portar-la a terme.

El cas de Lleida ciutat és diferent. La Paeria ha creat en l’actual mandat aquest servei i ha incorporat una veterinària, després que la conselleria deixés d’exercir el control rutinari (vegeu el desglossament).Tanmateix, més del 90% dels municipis de Lleida tenen menys de 5.000 habitants i els seus ajuntaments no tenen capacitat per gestionar aquest servei, tal com remarca Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i expresident de l’Associació de Micropobles de Catalunya.“No podem contractar un veterinari si no és funcionari i els municipis de menys de 5.000 habitants (215 de 231) no en tenim cap en plantilla ni podem tenir-ne”, destaca. “Com va poder la Generalitat elaborar una agenda rural i deixar-se aspectes com aquest?”, assenyala Urrea.

El portaveu del grup Eines de Repoblament Rural, Jaume Gilabert, remarca també la dificultat de dur a terme la tasca de control rutinari. Una altra cosa és si media una denúncia. Si hi ha alguna queixa, per exemple, per fetor en un local, responsables municipals avisen Salut o fins i tot els Mossos d’Esquadra. Localitats amb més veïns estan en la mateixa situació. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, explica que el consistori compta amb una tècnica d’activitats que eleva el cas a la policia autonòmica si detecta indicis d’infracció.A Balaguer tampoc disposen de vigilància en salut pública i actuen en casos puntuals, segons l’alcaldessa, Lorena González. Tant l’Associació de Micropobles com Eines de Repoblament han traslladat la seua preocupació a la conselleria.

Fins i tot el futur Estatut del Municipi Rural ha rebut al·legacions en aquest sentit. El col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers a Lleida va advertir en un escrit que a moltes comarques no hi ha tècnics de salut pública, la qual cosa comporta que les competències dels petits municipis en control, inspecció i sancions no siguin exercides.Consultada sobre aquestes peticions, la conselleria va descartar recuperar els convenis però es va obrir a buscar alternatives. 

Fonts del departament que dirigeix Manel Balcells van assenyalar que són els ajuntaments, amb ajuda dels consells i les diputacions, els responsables de la inspecció a establiments de restauració minorista. La conselleria argüeix que l’Agència de Salut Pública no ha reprès els convenis perquè s’ha de centrar en les seues competències, que són sobretot la inspecció d’establiments de risc més elevat i la restauració social col·lectiva. Van afegir que “s’ha iniciat una línia de treball amb la secretaria de Governs Locals” per veure com ajudar els ajuntaments en aquesta tasca.

Ajuntaments de petites localitats denuncien la falta de mitjans

Alcaldes de municipis petits adverteixen que la normativa tracta de la mateixa manera ajuntaments amb pocs mitjans que els grans. El control sanitari dels establiments d’alimentació és un dels exemples. La pràctica totalitat de consistoris no té mitjans per dur-lo a terme. També ho és, segons alguns dels consultats, la burocràcia que han de complir amb la Sindicatura de Comptes, a la qual han d’enviar cada any abans del 15 d’octubre la liquidació dels comptes de l’any anterior. Vint-i-vuit ajuntaments no han pogut complir encara amb aquesta obligació i per això tenen els ajuts de la Generalitat congelats. L’Estatut del Municipi Rural, que fins dimarts passat va estar en informació pública, ha de ser un instrument per millorar aquesta situació. Tanmateix, ha rebut unes 200 al·legacions des de diversos àmbits. El col·legi de Secretaris, per exemple, ha demanat entre altres mesures que se simplifiqui la normativa aplicable als municipis rurals i s’aprovi una llei de contractació pública per a aquests consistoris.

Lleida contracta una veterinària i efectua 67 controls des de l’octubre

La Paeria va incorporar el mes d’octubre passat una veterinària municipal per portar a terme el control sanitari a establiments minoristes d’alimentació, després que l’Agència de Salut Pública deixés de fer-ho. En aquestes quinze setmanes, la nova veterinària municipal ha dut a terme 67 actuacions, incloent-hi control inicial, seguiment d’accions correctores i investigació de denúncies al costat de la Guàrdia Urbana. Les inspeccions s’han centrat sobretot en restaurants, bars, locals de menjar preparat, supermercats, carnisseries, peixateries, mercats municipals, fruiteries i botigues de verdures. Les deficiències més rellevants han estat falta d’higiene i ordre a les cuines, falta de formació i dèficit de manteniment.