Els molins de vent rebutjats i en dic sec superen els autoritzats a Lleida

Trenta-cinc molins de vent han estat rebutjats per l’Estat i la Generalitat o bé han quedat paralitzats durant un període de fins a dos anys a Lleida. La xifra dels que no es construiran o han quedat en dic sec l’últim any supera la dels que sí que han aconseguit autorització en aquest mateix període, un total de 26. Mentrestant, 61 esperen permisos a la Segarra, el Segrià i les Garrigues.

La Generalitat ha autoritzat aquest mes el parc eòlic Anoia Segarra II, amb 5 molins a Estaràs. Aquests aerogeneradors s’afegeixen als 21 de les centrals eòliques de Conca de Barberà I, II i III, a Talavera i Ribera d’Ondara. El projecte en preveia 27, però el Govern va exigir suprimir-ne mitja dotzena per evitar que interfereixin amb el radar meteorològic de la Panadella.Aquests quatre parcs eòlics a la Segarra són els únics que han aconseguit autorització administrativa i de construcció de la Generalitat des del de Solans, construït entre el Segrià i les Garrigues i que la va obtenir fa més d’una dècada. Tanmateix, els 26 nous molins de la Segarra hauran d’esperar. Els permisos de la Generalitat estan condicionats a l’aprovació d’Urbanisme, que encara no s’hi ha pronunciat.Als sis molins rebutjats per la Generalitat als parcs eòlics Conca de Barberà, s’afegeixen els deu del projecte denegat de la central eòlica de Suró, prevista també a la Segarra. En aquest cas, l’Estat va emetre una declaració d’impacte ambiental desfavorable.Un altre parc eòlic rebutjat és el de Basses Roges 1, al sud del Segrià. En aquest cas, va perdre el punt de connexió a la xarxa d’alta tensió que tenia assignat, i que necessitava per evacuar l’energia dels seus 9 molins, al no haver completat en 4 anys el tràmit ambiental. El seu promotor, el grup Forestalia, ha recorregut als tribunals (vegeu el desglossament).Per la seua part, la tramitació d’una desena d’aerogeneradors promoguts per Endesa a les Garrigues ha quedat en suspens durant un període de fins a dos anys. Són dos del parc eòlic de Sant Joan i els 8 que havien de conformar el de les Covasses. Tots estan afectats pel projecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades que impulsa la Generalitat i que inclou a Lleida terrenys del Vilosell i la Pobla de Cérvoles. En aquest sentit, l’empresa ha presentat un recurs d’alçada que demana reactivar els tràmits. Altrament, els molins podrien acabar decaient com els de Basses Roges 1.

Una central eòlica rep el vistiplau quan ja havia decaigut

La Generalitat va donar el vistiplau ambiental al parc eòlic de Basses Roges 1 el novembre passat. Ho va fer gairebé un any després que Red Eléctrica de España (REE) comuniqués al promotor, el grup Forestalia, que el projecte havia perdut el punt de connexió a la xarxa d’alta tensió que necessitava per evacuar l’energia dels seus 9 molins. La resolució de caducitat va arribar a començaments del 2023, a l’expirar el termini per obtenir, precisament, una declaració ambiental favorable.L’empresa va recórrer la caducitat del punt de connexió davant de la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC), però aquest organisme va ratificar que els terminis havien expirat. Fonts de la firma van indicar que han presentat un nou recurs davant dels tribunals. Van afegir que, en cas que la justícia els doni la raó, el vistiplau ambiental de la Generalitat servirà per rellançar el projecte.