El Govern confia a Aigües Ter-Llobregat la gestió del canal Segarra-Garrigues

Aigües Ter-Llobregat, l'empresa pública de la Generalitat responsable del subministrament d'aigua potable de Barcelona i més de cent municipis en 9 comarques, assumeix a partir d'avui la gestió del canal principal del Segarra-Garrigues i infraestructures associades com el pantà de l'Albagés. El Govern l'hi ha confiat al rebre-la de l'Estat.

Aigües Ter-Llobregat (ATL), l’empresa pública de la Generalitat que gestiona el proveïment en alta de 117 municipis de nou comarques de l’interior de Catalunya, inclosa Barcelona, gestionarà a partir d’avui el canal principal del Segarra-Garrigues, construït per regar unes 68.000 hectàrees i fins ara en mans de l’Estat. També es farà càrrec de les infraestructures associades a aquesta conducció, de 87 quilòmetres de longitud entre Rialb i l’Albagés, com el pantà de les Garrigues.

El Govern espanyol i la Generalitat van acordar l’any passat traspassar l’explotació de la infraestuctura principal del canal a la conselleria d’Acció Climàtica, de manera que des d’avui gestiona tant la xarxa principal com la secundària, adjudicada a la unió d’empreses Aigües Segarra-Garrigues. La titularitat d’aquesta xarxa secundària és autonòmica, mentre que la del canal principal i el pantà de l’Albagés seguiran en mans de l’Estat fins al 2054, quan es calcula que s’acabarà de pagar i podria passar a mans de la Generalitat.

El secretari d’Agenda Rural de la Generalitat, Oriol Anson, va explicar ahir que el canvi de titular de la gestió no afectarà l’explotació de la infraestructura hidràulica i va justificar l’encàrrec a Aigües Ter-Llobregat en la seua perícia i experiència en el servei d’aigües en alta. Tanmateix, alguns edils de la Segarra han mostrat recel, al témer que aquesta operació amagui a mitjà termini una connexió de conques (de l’Ebre, en el cas de Lleida, amb les internes) i un transvasament d’aigua des del Segarra-Garrigues.Anson va assegurar que aquesta opció està descartada: “No hi ha ni trasllat ni transvasament d’aigües. Ni està plantejat ni es plantejarà”, va afirmar. També va descartar que la gestió sota una mateixa empresa pública del Segarra-Garrigues i Aigües Ter-Llobregat derivi en una gestió unitària de les conques hidràuliques que hi ha a Catalunya: “Quan vam demanar gestionar el riu Segre (el febrer passat) ho vam fer perquè discrepem de la gestió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) a la conca catalana de l’Ebre en l’extrema sequera davant de la de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)”, va dir Anson.

L’Executiu català pagava fins ara entre un milió i un milió i mig d’euros l’any a l’empresa pública Acuaes (Aigües de les Conques d’Espanya) per la gestió del canal a través de l’adjudicatària del servei. Fins al 2026 és l’empresa Sorigué la que el té en encàrrec. Després “convocarem un concurs obert”, va dir Anson. El Segarra-Garrigues estarà dirigit per David Vila, com a màxim responsable d’Aigües Ter-Llobregat, si bé la conselleria preveu subrogar-se el local d’Acuaes a Tàrrega (convingut amb l’ajuntament) i dos treballadors de l’empresa estatal, inclòs el fins ara director d’Acuaes a Lleida, Josep Maria Serra.

Temor que s’obri la porta a transvasar aigua a Barcelona

La gestió del canal principal del Segarra-Garrigues en mans d’Aigües Ter-Llobregat desperta recel a la Segarra, que tem que això obri la possibilitat d’un transvasament per portar aigua a Barcelona i la seua àrea metropolitana. Per al president del consell comarcal, Ramon Augé, “en principi sona estrany, i més que no s’hagi posat en mans d’empreses que fins avui portaven el tema de l’aigua”. Això, va afegir, “ha portat a pensar al territori en un possible transvasament a Barcelona”. Tanmateix, Augé comenta que aquest encàrrec de gestió “ofereix unes garanties que això no passarà, si bé és cert que la nova empresa haurà de canviar els seus estatuts, ja que fins avui tenia limitada la seua activitat Barcelona”. El president del consell espera que la nova gestió serveixi per desencallar el proveïment d’aigua potable a la Segarra, 3 anys pendent d’un conveni per part de la Generalitat. El conseller comarcal d’aigües, Jordi Purtí, va considerar que “fa mala olor que s’adjudiqui la gestió a una empresa de fora del territori, havent-hi firmes a Lleida que n’han fet el manteniment”.

Nova proposta per portar aigua de la conca de l’Ebre a Barcelona

Quatre col·legis professionals (el d’economistes i els d’enginyers de camins, agrònoms i industrials) proposen portar aigua de la conca de l’Ebre a l’àrea metropolitana de Barcelona amb una canonada de 65 quilòmetres que, asseguren, podria construir-se en 8 mesos. Plantegen connectar el Consorci d’Aigües de Tarragona amb Aigües Ter-Llobregat (ATLL) amb una conducció paral·lela a l’AP-7 des de Tarragona fins a Olèrdola, punt de connexió amb la xarxa de l’ATLL. Aquesta proposta no té ara per ara suport de la Generalitat ni de l’Estat. D’altra banda, el ple de la comarca de la Llitera va aprovar dimecres rebutjar qualsevol transvasament de l’Ebre a proposta de la CHA.