Almenar i la polèmica per la creu de terme

La restauració de la creu de terme d’Almenar està generant una forta polèmica aquests dies arran de la denúncia d’experts i historiadors locals que asseguren que les tècniques que s’han utilitzat per tornar-la al seu estat inicial no han estat les més adequades. De fet, l’especialista en art medieval i pintura gòtica catalana Albert Velasco, assegura que s’han fet servir procediments industrials a partir de la projecció sobre la superfície d’un material abrasiu combinat amb aire a pressió que l’ha deixat sense la capa exterior ni policromia. Velasco culpa directament l’ajuntament de treballar sense previsió i de demanar, en última instància i després de constatar les nefastes conseqüències de l’actuació, la intervenció de la conselleria de Cultura.

La creu de la plaça Soldevila és d’estil gòtic flamíger i data del segle XVI. Al capitell hi ha esculpides figures religioses i a la part inferior apareix l’escut originari de la població. També consta d’una peanya afegida amb una inscripció de l’any 1722. La creu està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).El cert és que, en l’actualitat, està desmuntada i a la plaça només s’hi poden veure les escales i el pilar que subjectaria el capitell i la creu. Els veïns es pregunten on es troba i quan es podrà tornar a veure completa a la plaça on se celebren actes i festes populars com la de Sant Roc. A més, aquestes denúncies han provocat una infinitat d’especulacions sobre on i en quin estat es troba el monument.La versió dels tècnics de l’ajuntament és radicalment oposada. Els fets es remunten a l’any 2021, en plena pandèmia de covid. Asseguren que es va decidir fer una neteja de tota la creu, en la qual hi havia des de grafitis i brutícia pel pas del temps fins a parts reverdides per la humitat. 

De fet, fins i tot es van observar juntes de pedres farcides amb ciment i silicona d’antigues intervencions. Remarquen que tots els moviments es van portar a terme amb l’assessorament dels tècnics de la conselleria de Cultura que, una vegada neta, van observar esquerdes importants al capitell que feien necessària una restauració en profunditat ja que podrien desprendre’s pedres. D’altra banda, van incidir que de la neteja es va encarregar una empresa especialitzada que ja ha actuat a la Seu Vella de Lleida i a l’església parroquial de la població fent servir mètodes totalment segurs. La neteja es va fer a molt baixa pressió amb silicat d’alumini, la qual cosa no va afectar l’estat original de la creu. Els experts de la Generalitat van aconsellar que el capitell i la creu es guardessin a l’espera de poder consolidar-los i revisar la juntura del pilar amb el capitell. Durant aquest temps el consistori ha estat buscant finançament per abordar els treballs, que començaran aviat després d’aconseguir subvencions de la Diputació.

El consistori no descarta prendre mesures legals davant les crítiques

L’alcaldessa d’Almenar, Teresa Malla, va expressar el seu malestar per “la desinformació que s’ha fet córrer pel poble sense contrastar. Ningú no ens ha preguntat res per poder explicar la fase en què es troba la intervenció per recuperar la creu. Per aquesta raó, l’equip municipal (governat per ERC) no descarta emprendre accions legals ja que tenim l’absoluta certesa que s’ha actuat correctament i assessorats per Cultura”. La base i el pilar es troben en l’actualitat tancats mentre que el capitell i la creu esperen guardats la intervenció per consolidar-los. En aquests anys s’han fet diversos projectes per justificar la petició d’ajuts a diverses institucions. Malla va indicar que, una vegada aconseguides les de la Diputació l’any passat, s’està procedint a redactar el projecte executiu. A més, tant els especialistes del consistori com l’alcaldessa van indicar que els experts de Cultura estan analitzant si cal recuperar les antigues escales redones de la base de les quals es té constància per fotos del 1918, o de mantenir l’actual estructura d’escales quadrades que és en aquella a la qual es recolzava tota l’estructura medieval les últimes dècades.