Els lleidatans de més de 65 anys superen ja en número els menors de vint
El seu pes del 20% alinea la demografia de Lleida amb la de l'Europa més envellida
Vista de l’Eix Comercial de Lleida. - SEGRE
El col·lectiu dels majors de 65 anys ha superat a Lleida dos fites que comencen a alinear l'estructura demogràfica de la demarcació amb què presenta l'Europa més desenvolupada i, alhora, envellida: ja superen en número els menors de vint i han assolit un pes del 20% en el conjunt de la població.
La població de Lleida envelleix com a conjunt, i ho fa a una velocitat que augmenta de manera progressiva i amb la qual està superant algunes fites que atansen el seu perfil estadístic al de la vella Europa: a les comarques lleidatanes ja hi ha més habitants majors de 65 anys que menors de vint, i el pes demogràfic del primer d’aquests col·lectius se situa ja en el 20% del total.
Segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), a 1 de gener d’aquest any residien a la província de Lleida un total de 89.996 persones majors de 65 anys per 87.901 de menys de vint, cosa que implica per als primers un pes percentual del 19,96% i un avantatge de 2.095 sobre els segons.Aquests dos registres, que també han anat assolint els últims anys països com Alemanya (22,1%), Itàlia (23,8%), Portugal (23,7%) i Espanya (20,1%), es troben en nivells similars als de la mitjana de la UE (21,1%), segons les dades d’Eurostat tancades el 2022.També a França (21%), Suècia (20,3%) i els Països Baixos (20%) els majors de 65 anys són més de la cinquena part dels habitants, encara que en els tres casos amb més presència de joves en el conjunt de la població.Aquestes dades revelen una tendència demogràfica clarament positiva quant a la longevitat i l’esperança de vida, malgrat que no tant pel que fa a les perspectives de reposició.Segons les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), la xifra de nonagenaris de Lleida va passar en cinc anys, del 2017 al 2022, de 5.645 a 6.536 (+15,8%) mentre que la de centenaris augmentava de 162 a 188 (+16%) i la de majors de 65 s’incrementava en 4.500.Aquestes xifres apunten a un grau d’envelliment més alt que, tret d’un gir imprevist, anirà a més amb la incipient arribada a la tercera edat de les populoses generacions del baby boom, en un procés que tindrà un clar impacte en l’Estat de benestar a l’augmentar els requeriments sanitaris i de serveis socials.
Paral·lelament, i segons assenyala la mateixa font, minven les cohorts més joves, amb una davallada de gairebé l’11% en aquell lustre en els menors de deu anys (passen de 44.103 a 39.305), que pronostica una reducció de la població en edat laboral i una altra del creixement vegetatiu.
Les projeccions de població de l’INE apunten a un augment de la natalitat en els propers anys, amb la xifra de naixements consolidada per sobre dels 4.000 anuals a partir del 2034, quan aquesta generació comenci a arribar a l’edat de procrear. Tanmateix, hi continuarà havent més defuncions i hi haurà un decreixement vegetatiu de més de 500 persones a l’any en la pròxima dècada que situa la migració com a única font potencial de creixement demogràfic.
Blocs de pisos assistits per alliberar vivenda per als joves
La Generalitat planteja activar la iniciativa a Manresa amb habitatges com la de la imatge. - ACN
El Govern analitzarà dimarts un informe sobre un projecte que planteja oferir pisos amb serveis a 900 persones grans per, alhora, destinar els habitatges d’aquests al lloguer per a joves. Es tracta del programa Pisos per cuidar persones grans, pisos per emancipar persones joves, l’objectiu del qual se centra a explorar solucions per reduir l’ingrés de persones grans en geriàtrics i per atenuar la problemàtica d’accés a la vivenda entre la joventut. Una de les projeccions de l’informe planteja construir deu blocs amb un total de 800 pisos amb serveis i capacitat per atendre 900 persones grans que, alhora, alliberaria el mateix nombre d’habitatges per a joves. Els arrendaments d’aquesta operació haurien de servir per sufragar la construcció de futures promocions d’aquesta mateixa fórmula. L’informe parteix de la base que la població de més de 85 anys s’haurà doblat el 2050 a Catalunya i que la de més de 65 anys passarà del 20% al 30%.A l’altre plat de la balança es troben dades com que tan sols el 21,6% dels habitatges estan adaptats o com que la taxa d’emancipació juvenil es troba en el 19,2%. L’estudi proposa, en aquest sentit, que tinguin prioritat per entrar en el programa els majors de 65 anys que viuen sols i els que resideixen en vivendes d’accessibilitat complexa.
