ENERGIA RENOVABLES
Els pioners del biometà amplien instal·lacions
La planta de Vallfogona passarà de 70.000 a 339.000 t de residus l'any
La de Vila-sana tindrà compostatge i una 'gasinera'
Dos projectes sobre la taula de la Generalitat preveuen ampliar les dos plantes pioneres a Lleida en la producció de biometà: biogàs depurat fins a assolir un poder calorífic similar al del gas fòssil que pot injectar-se a la xarxa de distribució. Són les de Torre Santamaria, a Vallfogona de Balaguer, i la de Porgaporcs, a Vila-sana.
L’ampliació de la planta de biometà de Vallfogona de Balaguer es planteja després que l’any passat l’empresa Axpo Iberia i el grup Sorigué adquirissin el 80% d’aquesta instal·lació, pionera a comercialitzar aquest gas d’origen renovable. La Generalitat ha declarat estratègic aquest projecte d’ampliació, que preveu passar de rebre 70.000 tones de dejeccions ramaderes l’any a 369.351 tones de residus. D’aquestes, 339.163 seran fems de la mateixa granja i d’altres explotacions del seu entorn, mentre que les 30.000 restants seran “llots higienitzats” procedents de la depuració d’aigües. Els promotors, sota la firma Noguera Renovables SL, pretenen injectar a la xarxa d’una producció energètica de fins a 136 gigawatts/hora (GWh) l’any.Per la seua part, Porgaporcs va acollir anys enrere experiències pioneres en depuració del biometà per impulsar vehicles, en el marc de projectes finançats per la UE. Ara l’empresa planteja ampliar el recinte i passar dels 60.055 metres quadrats actuals a 144.052, on preveu instal·lar una planta de compostatge, una gasinera, per proveir-se de vehicles impulsats per biometà i maquinària per produir-lo a partir del metà que desprèn la matèria orgànica en descomposició. L’objectiu és assolir una producció de 26.549 megawatts/hora (MWh) l’any i 1.905 tones de CO2 liquat per a usos industrials.Al marge d’aquestes instal·lacions, hi ha almenys una vintena de projectes més a Lleida que plantegen produir biometà i injectar-lo a la xarxa de gas. Entre aquests, destaca la planta prevista a la Sentiu de Sió, la més gran que hi ha fins ara al sud d’Europa.