Lleida entra al maig amb una reserva de 272 hm d'aigua en forma de neu al Pirineu

Els tres grans sistemes fluvials de Lleida han recuperat aquesta primavera l’embassament de neu a l’Alt Pirineu que tradicionalment havia garantit la disponibilitat de recursos per assegurar l’equilibri dels seus ecosistemes i per atendre els proveïments i els usos productius.

Les reserves de neu que s’acumulen a les capçaleres del Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana multipliquen per trenta les de fa un any (272 hectòmetres cúbics per nou), la qual cosa permet afrontar la fase de més demanda de l’any hidrològic amb la tranquil·litat que suposa sumar aquest volum que emmagatzemen els embassaments d’aquests tres sistemes, que pràcticament duplica el de l’any passat.D’altra banda, les reserves nivals també se situen per sobre de la mitjana dels últims cinc anys a les dos Nogueres i pràcticament la igualen al Segre i al seu afluent la Valira, fet que permetrà que després de diversos anys aquesta primavera hi haurà nou magencs, les avingudes del cabal durant el mes de maig que tradicionalment tenien lloc a conseqüència del desglaç.Les dades de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) estimen unes reserves de neu equivalents a gairebé cent hectòmetres cúbics d’aigua a la Ribagorçana, riu que des de l’1 d’octubre acumula una aportació de 320 al Pont de Suert, quan les dades correlatives del 2023 eren 9 i 160.La reserva nival supera els noranta a la Pallaresa, que ja suma prop de 530 d’aigua a la capçalera davant dels 300 del 2023, i s’acosta als vuitanta al Segre (més a la Valira), per la qual cosa ja han baixat 112 per 90 fa un any. En tots dos casos, sense neu a les capçaleres.

Aquestes reserves nivals encara poden registrar alguns lleus increments tal com va passar la setmana anterior, quan, segons van explicar fonts d’Aemet, van caure a la Val d’Aran, al Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça capes de cinquanta centímetres de gruix que en alguns punts van arribar a assolir els 80 cm i fins i tot van superar el metre de gruix a Capdella, Barruera i Esterri d’Àneu. “No ha nevat en cotes gaire baixes, però on ho va fer les acumulacions van ser importants”, van assenyalar les mateixes fonts. No obstant, l’aportació final procedent d’aquesta reserva de neu dependrà del ritme de fusió, que al seu torn té a veure amb les temperatures.

L’Éssera duplica l’aportació i conserva set vegades més neu

Tant les reserves de neu com l’aportació d’aigua resulten aquest any netament superiors a les de l’any passat a la conca de l’Éssera, la principal font d’abastiment de la zona alta del Canal d’Aragó i Catalunya. Segons les dades de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), en els set primers mesos de l’any hidrològic, iniciat el dia 1 d’octubre, l’aportació de l’Éssera a Barasona supera els 490 hm3 quan en el mateix període de l’any passat no arribava a 190, mentre que els 125 hm3 de neu acumulats a la capçalera multipliquen per set els de les mateixes dates de l’any passat. A la Garona, per la seua part, les aportacions han patit un lleuger increment al passar de 150 a 160 hm3 (+6,6%), mentre les reserves nivals han millorat de manera notable, ja que aquest any la capçalera acumula l’equivalent a 47 hm3, un volum que multiplica per més de quinze el del 2023, que era només de tres.