Regar a través de les xarxes: un tècnic amb prop de 300 grups de WhatsApp regula el reg diari

El poder de les xarxes socials va camí d’ampliar-se d’un sector tan tradicional com el regadiu per necessitat. El sindicat de regants de Pinyana proposarà a l’assemblea general que es reuneix avui de deixar en suspens el ban regulador del reg (que marca els dies i els horaris en què es pot aixecar la pala) arran de l’èxit de la incorporació de WhatsApp a la rutina dels torns de reg.

Amb el ban regulador, els regants sabien els dies en què podien accedir a l’aigua i les hores (de 7.00 a 21.00), de manera que anotaven en un paper a l’inici de cada braçal del canal l’hora en què preveien derivar el reg cap a les seues finques. 

Però en no poques ocasions l’agricultor amb finques al final de la conducció rebia sorpreses com la pèrdua de pressió per l’obertura d’una pala anterior o, directament, l’absència d’aigua, en bona part per falta de comunicació.

El setembre passat, l’escassetat d’aigua en plena sequera i en les últimes setmanes de campanya va obligar a activar l’enginy i va portar el director d’explotació del canal de Pinyana, Marc Miró, a obrir grups de WhatsApp amb tots els agricultors situats al llarg del canal després de cada pala. De les 689 pales que hi ha a les principals conduccions d’aigua de Pinyana, 324 no tenen vigilant, sequier o un règim similar, així que Miró va prendre la decisió de governar els torns de reg a través de 324 grups de WhatsApp. De moment ha activat 270 grups i la resposta ha estat tan favorable que per primera vegada el ban regulador no es veu necessari. 

Els regants demanen l’aigua un dia abans i si hi ha conflicte Miró els organitza. Es tracta de coordinar al màxim el regadiu de tots els usuaris d’un ramal de reg per evitar despertar-se molt d’hora, trasllats o cues innecessàries, assegurar l’accés a l’aigua per a tothom i, en especial, estalviar líquid: no és el mateix que l’aigua circuli per una conducció en cinc ocasions fins a regar totes les parcel·les que que ho faci una sola vegada ja que sempre hi ha una mínima pèrdua.

 Va ser un èxit d’organització en plena escassetat i ara funciona bé. I els qui no tenen WhatsApp poden accedir a la informació a través d’un familiar o trucant directament a Miró. Dels 6.000 regants que té el canal, n’hi ha almenys 1.200 que ja són usuaris del nou sistema. Els 270 grups van a més i poden tenir entre tres membres i quaranta.

“L’objectiu a llarg termini és que els agricultors s’autoorganitzin”

Al setembre, quan va començar a obrir grups de WhatsApp per organitzar els regants, el director d’explotació, l’enginyer agrònom Marc Miró, estava les 24 hores dels 7 dies de la setmana pendent del mòbil. Vuit mesos després ja ha delegat una part del treball entre els vigilants i sequiers però no desconnecta. 

Preveu “governar el reg a través de 324 grups de WhatsApp” i que a llarg termini els mateixos regants s’organitzin, sempre sota la tutela del canal per si succeeixen incidències. La xarxa social és àgil també per advertir d’imprevistos en el regadiu. L’assemblea ha de ratificar avui el nou sistema i facultar el sindicat de regs perquè activi el ban regulador en cas que no funcioni. “A la llarga, ells sols s’ordenaran”, opina Miró. “El paper (a peu de cada braçal, on els regants apunten el seu torn per regar) encara existeix, no canviarà”, però la introducció de la tecnologia i les xarxes socials facilitarà el regadiu. També, afirma, “genera més empatia entre els regants”, ja que a través del telèfon i de forma àgil poden comunicar a la resta la necessitat de cada parcel·la.

L’assemblea haurà també d’informar els regants de l’estat del projecte de modernització del sector 3 del Canal de Pinyana, als municipis de Corbins, Benavent, Torre-serona, Vilanova de Segrià, Lleida i la Portella.

El cap d’explotació de Pinyana explica que 2.700 hectàrees de les 13.500 que té la zona regable ja estan modernitzades (Alcarràs i l’Horta de Lleida) i 1.880 del sector 3 ho estaran ben aviat. S’hi sumen nombroses finques que compten amb basses per emmagatzemar aigua (“algun municipi en té més de 100”) i d’altres tantes de situades en un punt verd, tal com es coneix a les captacions directes del canal, on la força de l’aigua permet que reguin pressió. Tot plegat implica, segons l’enginyer, “que es parli d’un 50/50” quant al percentatge de superfície modernitzada a Pinyana. Els projectes en marxa contribuiran a completar el mapa per evitar les pèrdues d’aigua.