La punxada de les macroplantacions d'ametlla rebaixa la pressió sobre el regadiu

“Els fons d’inversió van a buscar beneficis ràpids, a buscar rendibilitats immediates, i si no les aconsegueixen, se’n van”, explica Bernardo Funes, responsable del sector de Fruita Seca de l’organització agrària COAG. I aquesta peculiaritat està tenint com a conseqüència que, en zones com Lleida, les grans empreses del sector de l’ametlla estan començant a plegar veles, una cosa que s’està traduint en una menor pressió sobre la disponibilitat d’aigua de reg.

“El cultiu de l’ametller, com tots, requereix transpirar molta aigua per produir aliments. De fet, ametllers amb disponibilitats d’aigua molt per sota de la seua demanda són altament ineficients, afirma Joan Girona, investigador sènior del Programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’IRTA.

La reducció de la superfície dedicada a aquest cultiu ja va superar les 1.400 hectàrees el 2022 a Lleida, quan va caure a 3.913 amb una retallada del 27% que equival a alliberar més de 12,5 hectòmetres cúbics d’aigua, ja que la demanda de cada hectàrea d’ametller de regadiu supera els 9.000 metres cúbics per campanya, molt per sobre de les fruites de pinyol (6.000) i dels regs de suport a la fruita seca (2.000).

Per exemple, els regs de degoteig s’instal·laven amb capacitat per subministrar diàriament set litres d’aigua a l’arbre, quan l’habitual en el préssec és acostar-se als dos. I això ocorria en plantacions de diverses desenes, i moltes vegades centenars, d’hectàrees.

Aquest procés de retallada, que afecta en menor mesura el cultiu de secà i ho fa també menys amb les explotacions tradicionals de regadiu, es manté a Lleida i ha començat a donar-se també a la zona oriental d’Osca, on el 2022 encara va ser un any de creixement.

El desembarcament dels inversors en l’ametlla va començar el 2017 i el 2018, quan la cotització de varietats com la llargueta i la marcona rondaven els cinc euros per quilo i la de la comuna no solia baixar dels quatre.

'Bombolla de l'ametlla'

Això va animar uns desplegaments en els quals els inversors firmaven contractes d’arrendament de grans finques a 1.200 euros l’hectàrea i assumien el cost de desmuntar els sistemes de reg per a farratges i cereals i de substituir-los per altres de localitzats.

Això va funcionar un temps, fins que la bombolla va assolir el seu màxim el 2022 amb la marcona per sobre dels set euros, la llargueta a més de cinc i la comuna en l’entorn dels quatre, una punta que va marcar un declivi que ha situat la primera per sota dels cinc, la segona dels quatre i la tercera dels tres.

“Les expectatives sobre els preus eren altes, molt altes, però no s’han complert i avui, quan han quedat a compte de les cotitzacions internacionals, es queden per sota dels costos de producció per a la de regadiu”, assenyala Funes.

“Això i les elevades inversions fan que hagi deixat de ser rendible aquest model”, afegeix, en un quadre al qual en àrees com Lleida se li uneix la baixa disponibilitat d’aigua dels últims anys.