Música per a les oliveres

Els efectes de la música són àmpliament reconeguts per amansir feres i temperar l’ànim de les persones. Josep Ortiz, pagès de Torrebesses, aplica ara aquest principi a les oliveres de la seua finca. Té 31 hectàrees d’arbres i bosc on ha col·locat altaveus amb fil musical que s’encenen amb el primer raig de sol a través de sensors i s’apaguen al capvespre. “Està científicament provat que les melodies tenen poder terapèutic. Tu posa a Mozart al costat d’una planta o heavy metal. Veuràs què passa, una floreix, l’altra no, i està científicament provat.” Des de fa setmanes sonen melodies típiques del cançoner català, també peces clàssiques però gens de punk ni reggaeton.

Ortiz té la finca arrendada a Aspros, entitat privada sense ànim de lucre que impulsa la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual i malalties mentals per garantir-ne la qualitat de vida. Dita entitat la va heretar del músic i compositor Emili Pujol, molt vinculat a la població malgrat que va nàixer a la Granadella. Evidentment, la música de Pujol és de les que més sona a la finca. Ortiz va explicar en un reportatge a TV3 i posteriorment a SEGRE que va començar la seua experiència fa 5 anys quan va abordar la producció ecològica d’oli. Les oliveres han arribat a la seua plenitud i ja poden produir. És ara, des de la floració fins a la collita, quan la música és crucial per al desenvolupament d’una oliva diferent. Ortiz està convençut que aquest factor repercutirà en la qualitat de l’oli “perquè serà un producte amb ànima”. L’explotació compta amb el certificat de producció integrada i ecològica, una cosa revaloritzada en el mercat, assegura. La finca està oberta al públic amb visita prèvia perquè “sé que és un llegat del músic a la seua terra”.

Retre homenatge a Emili Pujol, un dels objectius

Ortiz va indicar que els objectius d’aquesta iniciativa són tres: homenatjar la figura del músic de Lleida Emili Pujol, impulsar la producció integrada i ecològica, a més de cuidar l’entorn, per fer un producte de qualitat i, tercer, compartir els beneficis de les vendes amb Aspros. Ortiz va explicar que ja es va intentar conrear vinya a la zona, però aquest cultiu no va prosperar. Després, la finca que abandonada durant un període d’uns quinze anys fins que Ortiz va començar a desenvolupar el cultiu d’oliveres per a la producció ecològica d’oli d’oliva a fi de col·locar-lo en el mercat.