50 anys i 30.000 sergents a Talarn
L’acadèmia militar de Talarn compleix mig segle amb grans canvis || Té menys personal i
les promocions són menors, però conserva un pes social i econòmic rellevant al Pallars Jussà
La promoció de 2022 llança les gorres a l’aire en finalitzar la cerimònia de lliurament de despatxos als nous sergents
L’acadèmia general bàsica de sotsoficials (AGBS) compleix aquesta setmana 50 anys des de la seua fundació a Talarn, el 31 de maig de 1974.
Al llarg d’aquest mig segle, el centre ha format uns 30.000 sergents i s’ha sotmès a canvis. Ara ocupa molt menys personal civil que fa una dècada i les seues promocions són més petites, però conserva encara un important pes social i econòmic al Pallars Jussà.
Primera jura de bandera en Talarn el 1975, amb els llavors prínceps Joan Carles i Sofia i la bandera que Tremp va regalar a l’acadèmia.
La presència de militars a Talarn va assolir el seu punt àlgid quan convivien al municipi el campament militar i l’acadèmia de sotsoficials. El primer va tancar a fi del servei militar obligatori, mentre que la formació de sergents a l’acadèmia es va reduir dràsticament a partir de 2011. Aquell any va entrar en vigor una reforma del pla d’estudis per la qual els alumnes van passar de rebre formació durant nou mesos al Pallars Jussà a només quatre, entre setembre i desembre.
La primera jura de bandera al campament militar, el 31 de maig de 1959.
El nombre de cadets també va descendir, i van quedar enrere les grans promocions que van arribar a superar el miler de persones. En l’última dècada s’ha estabilitzat en al voltant de cinc-centes i ningú no espera una tornada enrere: l’abolició de la mili va donar pas a un exèrcit amb menys personal, però amb més tecnificació i necessitat de formació. Exemple d’això és el fet que les maniobres a Talarn inclouen avui dia exercicis que simulen condicions de guerra nuclear, química o bacteriològica.
Els edificis en construcció per als que van ocupar reclutes, molts d’ells paletes.
El declivi en l’activitat de l’acadèmia i la crisi econòmica van portar el Govern espanyol, llavors en mans del PP, a plantejar la seua clausura entre 2012 i 2013. Aquell últim any va ser quan el declivi del centre va tocar fons, i va passar vuit mesos sense impartir cap formació.
L’amenaça de tancament va provocar la mobilització de veïns, ajuntaments i institucions de la comarca i de la província en favor de la continuïtat del centre de formació militar. No en va, s’havia consolidat com un motor econòmic del Pallars Jussà. La Cambra de Comerç de Lleida va calcular aleshores l’impacte econòmic de clausurar-la en 28 milions d’euros a l’any. A més d’ocupar civils, alumnes i docents, suposa ingressos en sectors com l’immobiliari (amb el lloguer de pisos a militars i les seues famílies) i l’hostaleria, entre d’altres.
Entrega de medalles del campionat de judo al març.
El juny de 2013, el ministeri de Defensa va confirmar que Talarn quedaria fora de les retallades i l’acadèmia va prendre un nou rumb per assegurar-se activitat la major part de l’any. Des d’aleshores imparteix cursos d’idiomes i per accedir al rang de brigada i sergent gran, i també és escenari de maniobres. Amb tot això reuneix cada any més d’un miler de militars.
Tanmateix, una afluència intermitent d’alumnes a cursos intensius requereix menys personal i recursos que una població estable durant la major part de l’any. Això fa que l’impacte econòmic de l’acadèmia sigui menor que el d’antany a la comarca, començant per l’ocupació|ús que genera.
La plantilla de personal civil és cada vegada menor. Així ho afirmen fonts pròximes al centre, i el sindicat CSIF detalla xifres: només 22 persones dedicades a tasques administratives i de neteja, davant unes 150 fa poc més d’una dècada. L’organització sindical afegeix que les jubilacions no es cobreixen amb noves contractacions, i que avança l’externalització de serveis que abans es prestaven amb personal propi, com la cuina o la cafeteria. “Les empreses externes paguen salaris més baixos”, adverteix CSIF. Defensa no ha respost a preguntes sobre aquesta qüestió.
Per augmentar presència estable d’alumnes a l’acadèmia (i amb ella el lloguer d’habitatges i la despesa al comerç i la restauració local), l’ajuntament de Tremp reclama que Talarn aculli cursos d’especialització de llarga durada, com els que imparteixen altres centres de formació militar a la resta d’Espanya, on van els cadets a a l'acabar els quatre mesos de formació inicial al Pallars Jussà, i només tornen a la comarca per a unes maniobres finals, l’Exercici Minerva, i l’entrega de despatxos. Aquest any, la cerimònia la presidirà el rei Felip VI i serà l’acte central de la celebració del 50 aniversari.
