Desenes de temporers dormen al ras a Seròs, alguns amb ocupació i 'papers'

Mig centenar de temporers dormen al ras a Seròs mentre esperen, la majoria d’ells amb els papers en regla, començar a treballar. “El problema no és que aquesta gent vingui a treballar. Venen a sobreviure”, adverteix l’alcalde, Josep Antoni Romia. Afirma que es tracta de persones que busquen treballar encara que sigui “per una misèria”. “És una vergonya que la Generalitat i el Govern central no facin res. Això és un desastre: hi ha gent dormint al carrer i tenim un problema d’incivisme. A veure si ho entenen d’una vegada”, afegeix.

Alguns d’ells, com els marroquins Mohamed, Abderrahim i Mahamadou, pernocten a la plaça al costat del carrer Eres. “No tenim feina ni allotjament”, diu el primer, que fa una setmana que busca feina a Seròs, on va arribar des de Sevilla. “Fa tres dies que no menjo. Fa 25 anys que vinc, però enguany no trobo res”, explica el tercer, arribat de La Rioja. “Si em truquen demà, començo”, afegeix, mentre mostra la seua targeta de resident, que és vàlida per a quatre anys.

Coincideix amb el Mohamed, que viu amb set persones més al ras al costat d’una torre propera al carrer Alguer, als afores, amb els problemes de liquiditat que per a molts dels temporers que arriben sense treball emparaulat que suposa cobrar a fi de mes. “Hem de menjar cada dia. Si segueixo així, al carrer, quan cobri me’n vaig”, planteja, i anota que “molts se n’han anat a buscar-se la vida a altres llocs”.

Va començar a treballar dimarts després de tres dies d’espera. Fa 15 jornades que algun dels seus companys està ocupat i segueix dormint al ras. “No tenim allotjament”, diu. I això té conseqüències: “Com pot treballar algú que dorm a terra?”, pregunta, mentre amb diversos companys omple a la font de la plaça del poliesportiu garrafes amb aigua per beure i rentar-se.

El tràfec cap a la font de persones amb garrafes de 5 i de 10 litres amb les quals, una vegada plenes, es perden cap als afores resulta un altre indici clar de l’existència de diversos assentaments sense aigua corrent. “Hi ha molta gent al carrer, que dorm on pot. I això no és un problema dels empresaris ni de l’ajuntament”, assenyala la Romia, que reclama un desplegament policial per identificar els temporers sense papers i aplicar-los la normativa d’estrangeria. “Si els donen papers podrem donar-los feina i dormiran dignament”, afegeix. L’ajuntament ha contractat un agent cívic per vetllar perquè es compleixi l’ordenança de conviviencia i civisme.

A Torres de Segre no hi ha gent dormint al carrer, tot i que sí que hi ha episodis de sobreocupació d’habitatges, sovint precaris, explica l’alcalde, Axel Curcó. “Aquest any no és problemàtic” malgrat l’arribada de prop de 600 temporers en un poble de 2.000, una situació en la qual resulta clau la gestió de l’alberg, de 120 places: “Està ple. Les empreses contacten amb la regidoria d’Agricultura i gestionem la contractació, per ordre d’arribada i amb prioritat per a empreses locals.”

A Torres, com a la majoria dels pobles del Baix Segre, els ajuntaments s’enfronten a una pressió extra sobre els serveis, especialment el subministrament d’aigua, neteja viària i recollida d’escombraries a l’augmentar de població durant la campanya de la fruita. “No estan dimensionats per a això. La brigada es passa el dia recollint escombraries i netejant carrers, no fa altra cosa”, coincideixen diversos alcaldes de la zona, que exigeixen més recursos per fer front a aquests pics de població.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, i la de Soses, Sandra Marco, coincideixen a apreciar que l’afluència de temporers és més gran aquest any per les expectatives més elevades d’ocupació que ofereix una collita normal després de dos anys amb gelades, malgrat que en cap d’aquests dos pobles hi ha gent dormint al carrer. “Almenys ara, la setmana que ve ja veurem”, matisa Pujol. La campanya de la fruita ocupa a Aitona (2.500 habitants) 3.500 persones i a Soses (1.800) 1.800, entre camps i magatzems.

“Cada ajuntament s’ho munta com pot”, assenyala Marco, qui, com Pujol, remarca que “cal que hi siguin, hi ha una necessitat per collir la fruita”. A Soses, el dispositiu inclou contractar una empresa que vigila les instal·lacions municipals i fa rondes de carrer. “Hem controlat el tema del civisme amb aquest sistema”, anota Marco. Costa 40.000 euros de juny a agost. A la ciutat de Lleida, membres d’UGT van distribuir ahir fullets per informar dels seus drets laborals persones que busquen feina a la fruita.

Els Mossos veuen “tranquil” el Baix Segre

“De moment, el Baix Segre està tranquil”, expliquen fonts dels Mossos d’Esquadra, cos que ja fa unes setmanes va començar a desplegar un dispositiu de patrullatge específic, que es va reforçant així que s’incrementa l’afluència de temporers. “Des del punt de vista policial, els últims anys estan sent tranquils, i això es manté”, afegeix la mateixa font. Això no impedeix que ocasionalment la policia autonòmica rebi algun avís per discussions al carrer.