MERCATS PARADIGMA O BOMBOLLA
La febre del biogàs promet ingressos de 10 € per metre cúbic de purins als grangers
La gestió d'aquest volum de residus costa actualment fins a 7 euros al ramader
Imatge d’arxiu d’una cisterna abocant purins procedents d’una granja com a fertilitzant.
Una sensació de bombolleig es comença a estendre pel sector ramader després que s'hagin començat a generalitzar les ofertes de compra de fins a deu euros per metre cúbic de purins per part dels promotors de plantes de biogàs i de biometà que comencen a proliferar, sobre el paper i en forma de projecte, per Lleida i la Franja.
Incipient canvi de paradigma o indici de l’inflament d’una bombolla? Es veurà, però el cert és que el sector del porcí observa amb una barreja de perplexitat i escepticisme l’evolució de les cotitzacions dels purins: els promotors de les plantes de biogàs, biometà i fertilitzants que comencen a brollar per Lleida (17) i la Franja (5) arriben a oferir-los fins a 10 euros per comprar cada metre cúbic de purins, quan als grangers la gestió d’aquest mateix residu els arriba a costar fins a set.
Un metre cúbic (mil litres) és, aproximadament, el volum de purins que genera una plaça de porcí al cap de l’any, i n’hi ha censades 4,7 milions a Lleida i més de dos a la Franja. Aquesta disponibilitat de recurs, de pràcticament set hm3 de dejeccions a l’any en un radi de 60 quilòmetres a partir de Lleida, genera un degoteig de projectes industrials per processar-los i per fabricar a partir dels quals biogàs, biometà i fertilitzants, amb aquesta segona opció com a subproducte en alguns casos.Tanmateix, les condicions que ofereixen els promotors d’alguns d’aquests projectes provoquen l’escepticisme dels ramaders per l’elevat preu que aquests promotors asseguren estar disposats a pagar per la matèria primera. A més, ofereixen recollir-la a les granges sense cost per als propietaris.
És el preu que ofereixen als ramaders els responsables d’alguns projectes de biogàs i biometà per cada m3 de purins.
“És impossible que sigui rendible. Si els preus que s’ofereixen fossin reals ens dedicaríem a produir purins en lloc de carn”, ironitza un empresari que ha operat en tots dos sectors. Els 10 euros de les dejeccions equivalen a un 30 per cent del que els rendeix l’engreixament i els ofereix un augment del marge del 20% en rebaixa de costos.“Caldrà veure si es construeixen aquestes plantes, i si llavors segueixen aquests preus. Fa 25 anys s’havien de construir moltes plantes de cogeneració amb purins i al final n’hi va haver només 6 a tot Catalunya”, adverteix Rossend Santiveri, d’UP. “Cal donar suport a aquest tipus de projectes, que són positius per reduir les emissions i lluitar contra el canvi climàtic. Però estem a compte del mercat: la carn puja i baixa de preu, i el gas, també”, afegeix.
“Hi ha un mercat de venda de projectes i una sensació de bombolla”
“Hi ha un mercat de projectes i una sensació de bombolla. Hi ha empreses que preparen projectes per vendre’ls, però això no és cap garantia que es materialitzin ni de res. Van a un mercat de fons d’inversió”, explica un empresari que ha operat en el sector ramader i en el de les energies renovables. Comparteix criteri amb Óscar Bartomeu, enginyer ambiental i gerent de l’empresa Biovec, que fa 25 anys que treballa en plantes de biogàs i biometà. Considera que “el biometà és un producte molt interessant que permet tractar purins i residus i reduir emissions de la forma més ecològica possible. El problema és que hi ha un boom i la gent s’ha llançat a invertir. Estan entrant fons d’inversió i empreses energètiques, però es tracta d’un procés força més complex que l’eòlic o la fotovoltaica”.
En aquest sentit, crida l’atenció sobre la necessitat de coordinació amb ramaders per a la recollida del purins i amb agricultors per a l’entrega del fertilitzant que es genera com a subproducte. “Està entrant molta gent nova en el negoci i hi ha por pel que pugui passar”, adverteix: “S’estan dissenyant plantes molt grans. I a més mida, més rendibilitat, però també més complexitat.” I més impacte, especialment pel transport, l’emissió d’olors del qual resulta més intensa que la del procés de digestió dels purins a les plantes. “El problema no és el biogàs, sinó com es gestiona la producció. Cal evitar que tots aquests camions passin pels pobles”, explica. Bartomeu defensa aquest tipus d’energia pels seus efectes en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la contaminació d’aqüífers, malgrat que alhora adverteix de l’existència de “riscos” derivats d’aquest mercat de venda de projectes entre actors “sense coneixement de la gestió”.
