Vox canvia 'lapao' per 'lahueo'

Torna el lapao, encara que amb una lleu repassada de túning. Vox ha registrat aquesta setmana a les Corts d’Aragó una proposició de llei en la qual, amb l’objectiu d’eliminar de la legislació d’aquesta comunitat qualsevol referència a l’ús del català (i de l’aragonès) al seu territori, proposa referir-se a la seua evident existència a la Franja amb un nou circumloqui que reedita, o plagia, el cèlebre lapao (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) que va encunyar fa una dècada el PP de Luisa Fernanda Rudi: modalitat lingüística pròpia de la llengua aragonesa històrica, d’ús a l’àrea oriental de la comunitat, és a dir, lahueo.

El circumloqui de Vox respon a una contradicció entre òbvia i absurda: la necessitat de reanomenar una realitat la denominació científica de la qual nega.Els ultradretans han llançat aquesta proposta en solitari, sense el suport dels seus socis del PP de Jorge Azcón amb els quals l’agost de l’any passat van pactar revisar la llei d’Ús, Protecció i Promoció de les Llengües per “prevenir les interpretacions que interessades perverteixin el seu veritable esperit de respecte envers la llibertat dels parlants”.Tanmateix, la fórmula final ha estat la proposició de llei i no la del projecte de llei, que requereix el suport del Govern i la tramitació del qual inclou informes previs d’experts i juristes i, normalment, un procés de participació.Els conservadors guarden silenci sobre la proposta dels seus socis, que amenaça de desencadenar una tempesta a escala orgànica atès l’aval que, per suport en uns casos i mitjançant l’abstenció en d’altres, els mateixos conservadors han anat donant a les mocions de suport a l’ensenyament i la difusió del català que s’han debatut en els últims mesos als ajuntaments i consells comarcals de la Franja, de la qual cosa resulten especialment rellevants les aprovades a Fraga, Mequinensa i el Baix Cinca.La direcció autonòmica dels conservadors es veu ara en el compromís d’afrontar una nova fase de tensió interna en el Govern autonòmic o en el partit davant d’una proposició de llei que etziba afirmacions com aquesta: “A Aragó van intentar avançar en aquesta direcció de politització de la llengua per posar-la al servei de les pretensions separatistes dels socis de govern més radicals i del separatisme català.”

La Comissió Europea i el Consell d’Europa vigilen el procés

El negacionisme lingüístic del Govern d’Aragó PP-Vox ha posat en alerta les autoritats comunitàries. “La Comissió pren nota dels canvis en curs a Aragó”, va assegurar fa unes setmanes la comissària europea de Cultura, Iliana Ivanova, en la seua resposta a una pregunta d’Ara Repúbliques. “El multilingüisme és un valor europeu clau” i “les llengües regionals i minoritàries són una part essencial del patrimoni cultural de la Unió Europea”, va afegir en aquest sentit. Paral·lelament, els membres del comitè d’experts sobre llengües minoritàries del Consell d’Europa que es van reunir amb representants d’entitats que treballen en aquest àmbit van qualificar d’“anòmala” la situació que s’està generant com a conseqüència dels “retrocessos”.