INFRAESTRUCTURES L’EXPLOTACIÓ DEL MEDI
L'Aragó i Catalunya vol conservar com a regadiu la terra ocupada per les renovables
Planteja que les parcel·les continuïn cotitzant a les comunitats com a usuaris industrials
Pretén salvaguardar terrenys dedicats a produir aliments davant d'una eventual punxada de l'ús energètic
Mollerussa acull un dels pocs intents de compatibilitzar agricultura i producció energètica. - GENERALITAT
El Canal d’Aragó i Catalunya ha posat sobre la taula el debat sobre la preservació dels cultius de regadiu davant el desplegament de les energies renovables i la necessitat de salvaguardar les terres amb accés a l’aigua que van ocupant els parcs eòlics i solars perquè, quan aquests esgotin la seua vida útil (30 anys) o abans si queden fora de servei, puguin tornar a dedicar-se a la producció d’aliments per a les persones o el bestiar.
“Del que es tracta és que no es doni de baixa la terra a la comunitat perquè, quan d’aquí a 30 anys es retirin les plaques pel final de la seua vida útil, continuïn sent de regadiu. Això és el més racional”, explica José Luis Pérez, president de la comunitat general de regants. La baixa comporta la impossibilitat de rebre subministrament d’aigua a partir d’aleshores.
El canal planteja la següent fórmula per salvaguardar aquestes terres una vegada s’hi instal·lin plaques o aerogeneradors: continuar pagant a la comunitat de regants de base la part fixa de la quota, la vinculada a la superfície, i una part de la variable, l’associada al consum.
“Estem parlant d’un usuari més, com un polígon industrial. Les plaques són un ús més. I si continuen pagant les quotes continuarien sent de regadiu quan s’acabi aquest negoci”, anota Pérez, que planteja un escenari que ja es va viure en altres punts de l’Estat fa dos dècades amb els horts solars: “Què passa si les plaques se’n van als cinc anys?” Pérez planteja que els camps en els quals ja s’han ubicat aquest tipus d’instal·lacions energètiques saldin els seus eventuals deutes amb les comunitats de regants de base perquè les parcel·les puguin continuar formant-ne part. “Haurien de pagar les despeses causades, malgrat que canviï el seu ús”, assenyala. La liquidació dels deutes seria, d’altra banda, un requisit necessari també per poder donar de baixa la superfície.
En el cas de tractar-se de terres arrendades, la titularitat de les quotes continuaria sent del propietari malgrat que l’obligació de liquidar-la pot ser endossada al llogater que instal·la les plaques i/o els molins. El desplegament de les energies renovables ja ha provocat tensions en diversos sistemes de regadiu de Lleida al renunciar alguns dels partícips a l’ús agrari.
