Dos de cada tres lleidatans pateixen els lloguers tensionats: afecta a 21 municipis de Lleida

El cost de disposar d’un sostre s’ha desbocat als municipis en els quals resideixen dos terços dels habitants de la demarcació de Lleida, ja sigui perquè el lloguer o la hipoteca s’emporten més del 30% dels seus ingressos (sempre en termes de mitjana), perquè els arrendaments o els preus de venda han pujat els últims cinc anys més de tres punts per sobre de l’IPC (16,4% estatal, 15,5% a Catalunya i 18,6% a Lleida), o per ambdós motius.

El departament de Territori de la Generalitat va anunciar ahir que onze municipis més de Lleida s’afegiran als deu en els quals ja havia declarat la situació de tensió. La mesura afegeix a tot Catalunya 131 localitats a una llista en la qual ja n’hi havia 140.

D’aquesta manera, Alcarràs, Almacelles i Alpicat al Segrià; Artesa de Segre i Ponts a la Noguera i Bellpuig (Urgell), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), les Borges Blanques (Garrigues), Linyola (Pla d’Urgell), el Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Vielha (Aran) passen a engrossir una llista de la qual ja formaven part Lleida, Balaguer, Mollerussa, Cervera, Guissona, la Seu d’Úrgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp.

Quines conseqüències té aquesta declaració? En aquests 21 municipis lleidatans, i en 250 més de la resta de Catalunya, la renda mensual del lloguer no podrà superar en els nous contractes el preu de l’anterior amb l’actualització ja prevista i quan el propietari sigui un gran tenidor, que és l’amo de cinc o més habitatges en zones de mercat residencial tensionat, la pujada no podrà superar l’Índex de Referència del Preu de Lloguer, una dada consultable al web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Les incorporacions a la llista, en la qual ja figuren les dotze capitals de comarca de la demarcació, indiquen que l’encariment de l’habitatge comença a seguir el patró de taca d’oli periurbana que des de fa unes dècades predomina en les tendències demogràfiques i migratòries a la província de Lleida, amb l’entrada d’Alpicat, Alcarràs i Almacelles en l’entorn de la capital o de Linyola i Bellpuig, entre Balaguer i Mollerussa una i entre la capital del Pla i Tàrrega l’altra. 

L’ampliació eleva a 295.752 els habitants de la demarcació de Lleida que viuen en zones tensionades, el 85% dels que habiten en localitats on pot declarar-se la tensió. D’ells, 151.658 són la meitat dels que no resideixen a la capital.

Serrano: “Són passos en la bona direcció”

“Aquesta decisió reflecteix la dramàtica situació en la qual està l’habitatge”, va explicar Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha, que va mostrar la seua “satisfacció” per la declaració del seu municipi com a zona tensionada. “Evidentment, indica que a Vielha els preus de l’habitatge es troben en una situació molt elevada”, va dir. “Són passos que s’estan fent en la bona direcció”, va afegir l’edil aranès.