PATRIMONI ARXIU DE LA DIPUTACIÓ
Dos segles d'història en digital
La Diputació emprèn l'encàrrec més important en 20 anys d'aquest tipus, amb el qual es prendran 103.000 imatges de documents del seu arxiu
Un dels objectius és facilitar les consultes, que se centren en investigacions històriques, i unes vint a l'any en expedients de nens adoptats a la Maternitat
L’arxiu, ubicat a la Caparrella, contractarà ara la presa de 103.000 imatges en un encàrrec que costarà uns 25.000 euros. - H.C.
Sis empreses opten a adjudicar-se el concurs més important mai impulsat per la Diputació fins ara per digitalitzar una part de l’arxiu de la corporació, en el qual hi ha 18.000 caixes de documentació històrica i 4.615 llibres d’informació cosida a la manera tradicional. L’arxiu atresora documentació de fa 200 anys (les diputacions es van crear el 1833) i més, i l’encàrrec que abordarà aquest estiu implicarà la presa de 103.000 imatges en el procés més ampli des que va començar la digitalització de tot aquest llegat. “A partir del 1990 vam començar a microfilmar els documents i la digitalització va arrancar cap a l’any 2000”, explica Teresa Ibars, arxivera de la Diputació.
El mateix servei provincial porta a terme part del treball, habitualment a petició dels serveis interns, però “el que no podem fer nosaltres ho encarreguem per concurs”. Els milers de documents de l’arxiu ocupen uns 3.000 metres lineals de caixes atapeïdes de papers i llibres, entre els quals es troben decrets, actes de plens, plànols, documents de cadastre, informació de les guerres carlines, de lleves i de reclutaments, de censos electorals, documentació sobre hospitals i centres benèfics que es remunta al 1753 o actes del Museu Morera. Part de la història de Lleida és en aquestes caixes i es trasllada, a poc a poc, a discos durs i pantalles.
El principal objectiu és tant preservar aquest patrimoni com facilitar la consulta pública. “Sobretot, venen investigadors i historiadors” per completar els seus treballs, assenyala Ibars, encara que “també hi ha consultes de la Maternitat. Són unes vint cada any”, de gent que va ser adoptada i “busca els seus orígens. Hi ha expedients d’adopció sobre aquests casos, però els noms de les mares (naturals), no”, afegeix. Sis persones treballen actualment a l’arxiu, que cada any elimina uns 100 metres lineals de caixes de documentació (dels 3.000 que hi ha en total), seguint la pauta que dicta una Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Selecció Documental. Entre la documentació ja digitalitzada “tenim decrets de la Diputació des del 1931 gairebé fins avui i són consultables i actes de ple des del 1833” entre altres papers. Els pròxims documents seran actes de l’Organisme de Recaptació i de l’IEI i un centenar de plànols antics de patrimoni, obres i habitatge social.
Almenys 173 funcionaris van ser depurats
Una investigació de l’arxivera Teresa Ibars conclou que en el franquisme alguns van ser acomiadats o ‘desterrats’ a una altra localitat per ‘rojos’ o conductes ‘impròpies
Entre els milers d’expedients que custodia l’arxiu provincial es troben els referits als treballadors de la Diputació: la seua vida laboral a la corporació, incidents o tràmits remarcables s’inclouen als expedients de la plantilla des de fa dècades. Són també un tresor històric que l’arxivera Teresa Ibars està ara analitzant per elaborar una llista dels treballadors que van ser depurats en els anys de la Guerra Civil i els posteriors.
“Tots els que van entrar a treballar a la Diputació a partir del 18 de juliol del 1936 (data del cop militar de Franco contra la Segona República), fins a un total de 393 empleats de la Diputació, van ser posats directament al carrer”, explica Ibars, per la seua vinculació amb el bàndol perdedor. La seua professió i la curiositat històrica han portat l’arxivera a indagar en aquests i en uns altres 173 expedients de funcionaris que van haver de passar un procés de depuració. Eren interrogats i delatats pels seus companys, que podien informar sobre l’absència d’una pràctica catòlica o d’una suposada vida “fàcil”, com va ser el cas de diverses dones a qui es podia acusar d’acompanyar un superior home al mateix vehicle. Llavors arribaven els informes sobre el sospitós: de la Falange, del governador civil o de l’alcalde, “i després, el president de la Diputació resolia”: podia eximir-lo, fer-lo fora i fins i tot desterrar-lo a una altra localitat. I això, “al marge de les conseqüències polítiques”.L’objectiu de la investigació és fer públics els noms dels represaliats, tal com va fer l’ajuntament de Lleida a l’abril. Van ser gairebé 300 treballadors municipals depurats per causes ideològiques, polítiques o religioses entre el 1938 i el 1941. Un total de 177 de 284 funcionaris de la Paeria depurats van ser sancionats o bé acomiadats. Tan sols 107 van ser readmesos sense represàlies. Poc abans de fer-se públics aquests noms (que poden consultar-se al web municipal), el consistori va declarar en un ple la il·legalitat de totes les sancions per depuració. El cercador web d’aquests noms va començar a gestar-se l’any 2017.
