L'estiu concentra un 40% del turisme a Lleida, que guanya desestacionalització

L'estiu continua sent el període vacacional més freqüentat pels turistes a Lleida i concentra actualment el 40% de la demanda. Tanmateix, el sector està sumant punts cap a la desestacionalització i els últims anys tant l'hivern com també la primavera i la tardor van cobrant rellevància. L'oferta turística es manté.

La generació del baby boom (nascuda als anys 60 i 70) va ser probablement l’última a viure els llargs estius de la infància en un mateix lloc. Si es viatjava, podia ser a un resort, una segona residència o un càmping a la platja. Actualment, les vacances familiars es concentren en tres o quatre setmanes d’estiu i es planifiquen al dia i amb una combinació de destinacions variada.

En aquestes últimes dècades, l’oferta turística a Lleida s’ha multiplicat, tant des del punt de vista dels allotjaments com del lleure al llarg de tot l’any. I en l’actualitat, un dels reptes del sector, la desestacionalització de l’arribada de turistes més enllà de l’esquí a l’hivern i del ràfting a l’estiu, va camí de la consolidació.L’estiu continua sent el període amb més afluència de visitants i concentra el 40% de les arribades i les pernoctacions de turistes sumant els mesos de juliol a setembre. Si s’hi afegeix el mes de juny, la xifra s’eleva a un 47% sobre el total. L’hivern, en canvi, copa un 24,62% de les pernoctacions en el conjunt de l’any, segons les dades facilitades pel patronat de Turisme de la Diputació referides al passat 2023. Seguint aquesta línia, sis mesos d’estiu i hivern (juliol a setembre i gener a març) concentren el 65% del turisme, mentre que primavera i tardor es queden amb el 35% restant.El pes de l’estiu sobre el conjunt de la demanda a Lleida s’explica tant perquè és el període vacacional prioritari com per la influència del càmping, que s’ha disparat. El 2023 hi havia a Lleida 64 càmpings, només tres més que fa una dècada. En canvi, els seus clients van créixer dels 150.500 del 2014 als 280.669 del 2023, un 87% més. I més de la meitat, entre juliol i setembre.El pes del càmping en el conjunt de la demanda de turistes l’any passat va superar el 21%. La varietat de l’oferta, amb la introducció de bungalous i glàmpings contribueix a fer-los atractius. També entre els turistes estrangers. Si s’afina encara més i es tenen en consideració les dades de turistes, sense els del sector càmping, per temporada (estiu de juny a setembre i hivern, tota la campanya d’esquí) l’hivern ha guanyat pes: del 36 al 39 per cent de la demanda entre els anys 2014 i 2023, mentre que l’estiu ha passat del 43 al 40% en pernotaciones per al mateix període.

En la mateixa tònica, el mes d’agost és el que registra més afluència en tot l’any i en tots els sectors: el 2023 va concentrar 100.148 viatgers als hotels, dels 739.812 de l’any; 67.980 dels 280.669 als càmpings; 11.703 en turisme rural, dels 30.451 de l’any i 6.589 dels 43.373 en apartaments turístics. El segueixen el mes de juliol i el del febrer, coincidint amb l’esquí.El pes de cada estació en el conjunt de l’any ha variat poc l’última dècada, de manera que les que es consideren temporada baixa, primavera i tardor, copen, respectivament, un 18,44% (mig punt més que el 2014) i un 16,30% (igual) sobre el total. Són més d’un terç dels turistes els que viatgen a Lleida fora de les temporades fortes d’afluència. Alguns, com Graciela Segoviano i Leonel Corona, que aquesta setmana visiten l’Alt Urgell, prefereixen escapar-se de les dates més freqüentades. D’altres, en canvi, es basen en el calendari per organitzar les vacances, com en el cas dels fotògrafs d’aus en perill d’extinció que utilitzen els serveis d’empreses locals com Montiline i viatgen en període de nidificació o aparellament. Packs turístics adaptats a la destinació també generen cada vegada més clients i a Lleida es calcula que hi ha més d’una trentena d’empreses que creen paquets d’oferta que poden incloure transport, allotjament, restauració i aventura, cultura o naturalesa, principals atractius de les comarques del Pirineu i Ponent.

Davant d’una demanda multiplicada (i que aquest estiu podria trencar rècords de nou), l’oferta d’allotjament s’ha mantingut estable: actualment hi ha 420 hotels a Lleida davant dels 418 de fa deu anys; 64 càmpings (61); 33 apartaments turístics (dos menys que el 2023) i 695 establiments de turisme rural (82 més). En canvi, els habitatges de lloguer turístic han passat de 374 el 2013 a 4.586 en l’actualitat. D’aquí les creixents veus que exigeixen posar-hi límit (vegeu la pàgina 5).

Els embassaments i rius de Lleida funcionen a l’estiu com veritables platges d’interior, que s’omplen de turistes atrets per les activitats nàutiques que organitzen empreses i com a alternativa per combatre la calor. Gairebé una trentena d’empreses nàutiques exploten aquestes aigües des de les comarques del Pirineu fins a les del pla. En l’actualitat hi ha més d’una quinzena d’espais naturals habilitats per al bany.

Als embassaments de la Noguera Ribagorçana com Escales, Canelles i Santa Anna han vist les últimes setmanes un augment del nivell de les aigües que ha permès recuperar part de la navegabilitat, especialment a Canelles, on ja és possible navegar fins al Pont de Segué, al mig del congost de Mont-rebei. Tanmateix, la falta d’aigua encara impedeix recórrer tot el congost. Rutes en caiac, visites al congost de Fet o la Muralla de Finestres són les activitats més sol·licitades aquesta temporada.

Només tres firmes de la Vall d’Àger atreien cada dia abans de la sequera entre 200 i 300 persones per navegar o practicar alguna activitat de naturalesa a la zona. En embassaments de la Noguera Pallaresa com Sant Antoni, Cellers, Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, el bany es combina amb els esports d’aventura. Sant Antoni és el que té més platges i cales accessibles per al bany i la navegació sense motor, espais tots ells amb diferents establiments turístics al voltant. Compten ja amb reserves per a aquest estiu, encara que la majoria de gestors apunten que pot variar en funció de la climatologia per assegurar el volum d’ocupació. En altres embassaments com el 2 Llacs de Gimenelles o el pantà de Rialb també es duen a terme diferents activitats nàutiques i d’aventura.

La Val d’Aran atreu la cinquena part dels turistes que visiten Lleida. Van ser 408.121 de 2,02 milions l’any passat, segons un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) amb les dades de telefonia que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que també reflecteix com l’afluència de visitants a la Val s’ha disparat. Aran se situa així a molta distància de la tercera classificada, l’Alt Urgell (246.483 visitants el 2023), com l’únic territori oficialment equiparable en atractiu turístic al Segrià (455.474), encara que en realitat el supera si s’exclouen del càlcul els viatges professionals i de negocis.

En els últims quatre anys, “Aran és on més ha crescut el nombre de turistes. Gairebé 170.000 més que signifiquen un considerable augment de més del 70%”, més del 60% dels quals (104.000) estrangers, ressenya l’informe sobre una meteòrica progressió que té efectes positius i negatius.Un benefici es troba en les conseqüències econòmiques que els dos principals pols, Naut Aran i Vielha, assoleixin amb 160.435 i 132.777 visitants el 2023, el nivell en el qual l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE (sense apartaments i càmpings) atribueix a enclavaments costaners com Calvià (Mallorca, 157.000) i Pájara (Fuerteventura, 116.000). El principal perjudici es deriva de la proliferació d’habitatges d’ús turístic, una fórmula que ha encarit el lloguer residencial, el d’estades prolongades per motius laborals, fins a nivells com els de Palma o Barcelona.Segons les últimes dades de la conselleria de Territori, Aran concentra un de cada tres pisos de lloguer vacacional de Lleida, 1.699 de 4.564, amb capacitat per allotjar més de 9.300 persones en un territori de tot just 10.000 habitants.Aquesta progressió coincideix amb una altra, mesurada per l’Incasòl, que situa en 605,84 euros la renda mitjana mensual dels contractes de lloguer firmats en el primer trimestre d’aquest any a Vielha, més de cent euros per sobre de la mitjana provincial (502) i 37 més cara que les de Lleida i la Seu, encara que per sota de la mitjana de Catalunya (868,85). Aquesta setmana, el Govern ha declarat Vielha, l’únic municipi aranès on aquesta mesura és possible per superar els 2.000 veïns, zona de lloguer tensionat.Aquesta carestia de l’habitatge, que es tradueix en una trava per a l’activitat econòmica al difcultar l’atracció de treballadors, va portar fa ja cinc anys a endurir les condicions per poder obrir un habitatge d’ús turístic a l’ajuntament de Vielha. El consistori va aconseguir així aturar-ne la proliferació i ha anunciat la seua intenció d’acollir-se a una norma de la Generalitat que en permetrà pràcticament l’erradicació en un horitzó de quatre anys. Per la seua part, el consistori de Tremp ha estat el primer dels altres 35 ajuntaments lleidatans que poden adoptar mesures similars que ha anunciat que en prendrà, limitant el parc a un pis per cada cinquanta veïns.

«Preferim la temporada baixa per disfrutar de la calma»

L’empresa que gestiona, Viatges Montiline, cobreix un ampli espectre de visitants que va des dels tradicionals turistes que segueixen les visites guiades i teatralitzades al castell de Montsonís fins als professionals i aficionats a la fotografia d’animals que porten un seguiment de les espècies en perill d’extinció, bàsicament aus a Lleida. En aquest últim cas, explica Orpinell, “són grups petits, d’una persona o fins i tot 7, i tanquem entre 400 i 500 pernoctacions a l’any” d’aquest segment de clients. L’empresa gestiona diversos castells a Lleida (a banda del de Montsonís, Montclar, Florejacs i les Sitges) i des de fa quatre anys organitza escape rooms als de Montclar. De moment, sumen 4.000 participants. Bàsicament “és un públic català i familiar”, assenyala Orpinell, encara que “cada setmana apareixen turistes internacionaldes” que aprofiten la seua estada per conèixer millor el territori.

«Tenim un públic català, però cada setmana apareixen estrangers»

Graciela Segoviano i Leonel Corona són turistes vinguts des de Mèxic i aquests dies visiten la comarca de l’Alt Urgell acompanyats per Xavier Paunero, un amic de Girona que coneix la zona. Asseguren que aquí troben “llibertat” i “relaxació” i que fugen de les aglomeracions perquè els generen estrès. “A la nostra edat ens podem permetre viatjar quan volem i per això preferim sempre fer-ho en temporada baixa per poder escoltar la calma”, explicaven aquesta setmana en la visita que van fer al romànic de la Seu. Viatjar en èpoques fora de la temporada alta, ja sigui la d’estiu o la d’hivern, “ens permet també relacionar-nos més amb els veïns dels llocs que visitem per poder conèixer els seus costums i la seua manera de veure les coses”, explicava la Graciela. “M’encanten les anècdotes i conèixer de prop la història de cada lloc de la mà dels seus habitants”, afegia. La Graciela i el Leonel viuen a l’estat de Guanajuato, una ciutat de grans dimensions. “La pau aquí és immensa i ens ha encantat”, explicava el Leonel. La família aprecia el romànic, la història i l’ambient familiar.

«Ens esforcem en un turisme autèntic, sense focs artificials»

“Hem dirigit els esforços cap a un turisme local, respectuós i de contacte amb el territori; autèntic però sense focs artificials”, assenyala Núria Martí, la responsable de l’empresa Pirineu Emoció, de la Pobla. La desestacionalització no acaba d’arribar al turisme del Pallars, on sí que s’obren camí noves propostes com “les experiències vinculades a la cultura, amb paquets i visites guiades”, sovint amb el Tren dels Llacs com a eix principal, i, de manera més incipient, la pràctica del senderisme per rutes preparades pels operadors locals. Entre les primeres destaca Parada i fonda, que arranca amb el viatge en el Tren dels Llacs de Lleida a la Pobla, on es visiten el conjunt modernista de Torre Mauri i el seu trull i la centenària licoreria Portet, se sopa i es pernocta per, el segon dia, conèixer les botigues museu de Salàs i menjar en una era abans de tornar en ferrocarril.

«Fugim de la massificació a la recerca del romànic»

Aquesta família ha visitat en altres ocasions la Seu i la comarca de l’Alt Urgell i repeteixen “perquè ens encanta el romànic i perquè és una zona en la qual trobes aquella calma que necessites quan vols desconnectar i carregar piles”. “Fugim sempre de la massificació”, insisteixen. Millan Roy, de Saragossa, és el que mes coneix la zona, perquè la visita per motius laborals. En aquesta ocasió s’allotgen a Oliana i estan encantats amb els veïns. “Ens ha sorprès molt la proximitat que mostren i la simpatia”, deia Felisa Pinilla, que resideix a Barcelona. Els encanta la gastronomia i han aprofitat per visitar artesans del formatge a Oliana i a Peramola. També els agrada la naturalesa i passejar. Per aquest motiu aprofiten per conèixer Estamariu i Arsèguel. No deixaran de realitzar alguna compra, van explicar, i per això visitaran Andorra encara que ho faran “en un sol dia perquè allà sempre hi ha més gent”. Dimecres van visitar el romànic de la Seu.