El Govern obre la porta a instal·lar plaques solars flotants als pantans de Lleida

El Govern central ha obert la porta a la instal·lació de plaques solars flotants a tots els embassaments de regulació de rius i canals mitjançant un decret aprovat al Consell de Ministres d’ahir. La norma amplia la possibilitat d’explotació a qualsevol d’aquests, en lloc de la llista que va establir inicialment i que només incloïa a Lleida els d’Oliana i Rialb. 

No obstant, estableix una sèrie de limitacions que situen la superfície aprofitable de la massa d’aigua en una forquilla del 5% al 15% de cada pantà, en funció del seu grau d’eutrofització (excés de nutrients i fitoplàncton).

El límit se situa en el 5% quan no pateixin aquest deteriorament i en el 15% “en el cas que sigui eutròfic o en risc d’eutrofització”, va informar el Ministeri per a la Transició Ecològica, la qual cosa situa la superfície susceptible d’acollir plaques a Lleida en 573 hectàrees.Gairebé el 40% d’aquesta superfície susceptible d’aprofitament (225 ha) està a Rialb, on es pot arribar al 15% pel seu estat mesotròfic, un fet que també pasa a Utxesa (42,6) i a Balaguer (3,7).

La baixa eutrofització limita al 5% l’aprofitament tant a la Pallaresa com a la Ribagorçana, on cap embassament no supera les cent hectàrees: 78,4 a Canelles i 38,3 a Santa Anna, en el primer d’aquests rius, i 46,3 a Talarn i 19,6 a Sant Llorenç quant al segon. Això també ocorre a Oliana (22) pel mateix motiu.

Aquesta circumstància redueix un possible vector de conflictivitat, a l’aplicar el mínim aprofitament energètic als embassaments de més explotació turística. El decret, en qualsevol cas, estableix que la instal·lació de plaques ha de compatibilitzar-se amb “les necessitats d’explotació de cada embassament” i “els drets i usos preexistents”, que serien prioritaris, a més de respectar el procediment d’avaluació ambiental.

Els expedients per poder instal·lar plaques poden iniciar-se a demanar-ho al promotor del parc solar o per convocatòria de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que pot treure a concurs concessions de fins a vint-i-cinc anys.Les plaques no podran instal·lar-se en llacs ni en llacunes, ni tampoc a les basses de reg ubicades a les zones protegides.

Rebutgen catorze molins al sud del Segrià per una parella d’àguiles

La Generalitat ha rebutjat la construcció de tres parcs eòlics al sud del Segrià que sumen 14 molins de vent, a causa de la presència a la zona d’una parella d’àguiles daurades, una espècie protegida. Són projectes del grup Forestalia que han rebut informes desfavorables de la ponència d’energies renovables del Govern, la qual cosa impedeix construir-hi. 

Són els parcs Basses Roges 2 i 3, amb una potència conjunta de 73,2 MW i 12 molins previstos a Maials, Almatret, Seròs i Riba-roja, i Les Alzinetes, previst a Maials amb 12,2 MW i dos aerogeneradors.Les associacions ecologistes Ipcena i Gepec havien presentat al·legacions al considerar que aquests parcs perjudicarien l’àguila daurada i la cuabarrada. Ipcena va valorar que el rebuig d’aquests parcs pot dificultar la construcció de la línia de molt alta tensió que promou Forestalia entre Aragó i Barcelona a través del pla de Lleida.