Pobles al costat de Lleida cobren més cara l'entrada a les piscines als forasters

Les piscines d’almenys cinc municipis a l’entorn de la ciutat de Lleida tenen una doble tarifa per a les entrades i abonaments: una per als veïns i una altra, més cara, per als forasters. L’ajuntament d’Alcoletge ha adoptat aquesta pràctica aquest estiu, mentre que localitats com Alpicat, Torrefarrera, els Alamús i Rosselló l’apliquen des de fa temps. En canvi, altres consistoris l’han abandonat o es plantegen fer-ho a partir de l’any que ve, després de ser advertits que és il·legal. Així consta en resolucions del síndic de greuges, així com en una sentència del Tribunal Suprem.

Les tarifes per a forasters van des d’un 50% més que la que paguen els empadronats fins a quadruplicar-la. La majoria dels municipis que les apliquen busquen evitar aglomeracions de públic procedent de Lleida ciutat i assegurar així comoditat per als veïns.“No es tracta de recaptar més”, va explicar l’alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre. “Rebre molts banyistes de fora feia que els del poble no estiguessin còmodes”, va indicar. Considera que la doble tarifació “està fonamentada” perquè “l’ajuntament es deu al servei dels seus ciutadans”. Els veïns paguen 30 euros per l’abonament i els forans, 100.

Similar és el cas d’Alpicat, on més gran és la diferència de tarifes. Els empadronats paguen 30 euros per l’abonament, i els que no ho estan, 140. L’alcalde, Joan Gilart, va explicar que “venia molta gent de Lleida, hi havia massificació i els veïns no podien gaudir d’un equipament que es paga amb fons municipals”. Va afegir que hi ha excepcions que no paguen la tarifa per a forasters i va citar com a exemple “avis d’altres municipis que cuiden els seus nets a Alpicat a l’estiu”.

Amb propietats paguen menys

Als Alamús, les excepcions estan incloses en les ordenances: familiars pròxims de veïns i persones amb propietats al municipi poden beneficiar-se de les tarifes per a empadronats. L’alcalde, Toni Bosch, va explicar que aquesta pràctica ve de lluny, tot i que va puntualitzar que, probablement, no tindrà continuïtat. “Hem sabut que no està permès”, va dir. “Veurem com reconduir aquesta situació quan revisem les ordenances per al 2025”, va dir.

Rosselló aplica un recàrrec del 50% al preu dels abonaments quan els demanen forasters. “No crec que en venguem cap a aquest preu”, va afirmar el primer edil, Joan Andreu Urbano. Va indicar que aquesta pràctica es remunta a dècades enrere i va puntualitzar que no és per evitar massificació. “Sembla ètic que qui paga amb els seus impostos les instal·lacions i el seu manteniment gaudeixi de condicions millors que qui no ho fa”, va valorar.

En canvi, Albatàrrec va deixar d’aplicar una tarifa més de cara als forans l’any passat després de conèixer que era il·legal. L’alcalde, Jaume Sanuy, va afirmar que el canvi no ha agradat a gran part dels veïns, però va recalcar que “la normativa ens lliga de peus i mans”. Per la seua part, Corbins i Soses van eliminar la doble tarifa entre 2019 i 2021, en tots dos casos a instàncies del síndic de greuges. L’alcalde del primer municipi, Jordi Verdú, va explicar que el síndic els va indicar que no ho havien de fer arran de la queixa d’una família. La primera edil de Soses, Sandra Marco, va afirmar que “vam entrar a l’ajuntament el 2019 amb les ordenances fetes i incloïen una tarifa per a no empadronats”. La van retirar al poc d’estrenar-la al requerir-ho el síndic. “Ara hi ha dies amb molta gent a les piscines, però cal donar servei públic”, va dir.

L’alternativa d’alguns pobles per esquivar la doble tarifa

Alguns ajuntaments lleidatans han trobat una alternativa a la doble tarifa que compleix la normativa i aconsegueix el mateix efecte: dissuadir l’arribada de banyistes d’altres municipis amb un alt preu a les entrades i abonaments. En lloc de fixar tarifes diferents per a veïns i forasters, estableixen un únic preu, en general molt elevat, per als abonaments de temporada. Tanmateix, obren a la primavera un breu termini per comprar-los de forma anticipada amb una important rebaixa. Gairebé tots els qui els adquireixen són veïns, ja que poques persones de fora del municipi s’assabenten de l’oferta. Un cop expira el termini, entra en vigor la tarifa íntegra, molt més elevada.

Resolucions del síndic de greuges i una sentència del Suprem

El síndic de greuges ha emès tres resolucions en els últims anys que insten ajuntaments lleidatans a deixar d’aplicar tarifes diferenciades a les seues piscines per a veïns i persones d’altres municipis. Van ser el resultat de queixes presentades a Soses, Corbins i Albatàrrec. En totes elles, el síndic afirma que la normativa “no preveu cap circumstància que justifiqui un tracte diferenciat per estar empadronat en un municipi”. A això se suma una sentència del Tribunal Suprem que, l’any passat, va establir que tenir o no la condició d’empadronat no suposa “un criteri raonable i objectiu” que justifiqui l’aplicació de tarifes diferenciades.