El Segre perd la sisena part del cabal i manifesta la vulnerabilitat dels regadius

La reducció del cabal dels principals rius que reflecteixen els registres de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el fet que aquesta minva estigui sent clarament superior a la zona baixa que a la capçalera, suposen un senyal d’alarma sobre la vulnerabilitat del regadiu a Lleida i la Franja, on s’enfronta al doble repte de millorar l’eficiència i delimitar la demanda.

L’informe de Seguiment del Pla Hidrològic que aquesta setmana ha fet públic la CHE inclou dos dades reveladores del desenvolupament d’aquesta tendència a Ponent. Així, la reducció dels cabals a les capçaleres de dos dels rius principals, com el Segre i l’Éssera, se situa en el 4,3% si es compara la mitjana dels últims sis anys (amb els dos de sequera) amb la sèrie llarga del 1980 al 2012, la utilitzada en el segon cicle de la planificació hidràulica. Però la minva arriba a una mitjana del 29%, gairebé set vegades superior, si el punt de referència se situa a la desembocadura del Segre i el Cinca, a Seròs i a Fraga, amb més impacte en la segona (-42%) que en la primera (-16%).

Aquest fet indica que la pressió extractiva és netament superior, i la disponibilitat de recursos menor, en els trams d’explotació econòmica (fins a quatre vegades en el cas del Segre) que en els de curs natural, la gestió del qual no va compassada.El document apunta algunes altres dades rellevants, com una reducció més gran de les reserves de neu hivernal en sentit est-oest, fet que apunta a un descens de la disponibilitat de recursos acusada a les capçaleres dels principals rius lleidatans.

Els màxims de l’any passat es van quedar un 33% per sota de la mitjana del sexenni al Segre i l’Éssera i van passar del 45 per cent a les Nogueres, situats entre ells.

El transvasament a França des del Lanós va augmentar en sequera

El transvasament d’aigua de la capçalera del Segre cap al riu Arieja des del llac Lanós, a França, va llançar l’any passat, en plena sequera, un dels registres més grans dels últims anys, amb un balanç de 4,34 hm3 a favor dels receptors quan l’any passat el saldo havia estat favorable al Segre en gairebé set. Aquestes xifres superen la mitjana de l’última dècada, en la qual el balanç resulta pràcticament equilibrat amb una mitjana de 0,63 hm3. De les vuit transferències de la conca, només les de Tarragona i Besaya (Cantàbria) van superar la mitjana.