FAUNA GRANS DEPREDADORS
Albiren 9 ossos nous i la població d'aquesta espècie al Pirineu supera els 90 exemplars
Cinc femelles amb entre una i tres cries cada una detectades en territori francès, gairebé totes en zones limítrofes amb Lleida
S'afegeixen als 83 individus comptabilitzats a la primavera a la serralada
Imatge d’arxiu d’un os l’any passat al port de la Bonaigua. - EDGAR ALDANA
El naixement aquest any d’almenys nou ossos eleva la població d’aquesta espècie al Pirineu per sobre del llindar dels noranta exemplars. Així es desprèn de les dades de l’Oficina Francesa de la Biodiversitat, que aquesta setmana ha donat a conèixer albiraments de cinc femelles acompanyades d’entre una i tres cries cadascuna en territori gal des del mes d’abril passat. Gairebé totes van ser vistes en zones limítrofes amb les comarques de muntanya de Lleida.
L’administració francesa ha confirmat fins ara dos osses amb una cria cada una a Santenh i Uston, dos localitats limítrofes amb el Pirineu lleidatà, i unes altres dos femelles amb dos cries cada una a Argenh i Bonac e Irasenh. En aquesta última població, propera a Aran, s’ha albirat també una ossa amb tres nous cadells d’os. En molts casos, el personal dedicat al seguiment d’aquesta espècie va prendre mostres de cabell i excrements sobre el terreny per provar d’analitzar l’ADN d’aquests nous exemplars.
L’Oficina Francesa de la Biodiversitat va apuntar que serà necessari recollir noves mostres per “identificar altres eventuals naixements per precisar-ne el nombre”. Això es deu al fet que els ossos cobreixen llargues distàncies a través de les fronteres d’Espanya, França i Andorra i, en ocasions, resulta difícil establir quan es detecten nous exemplars o bé són els mateixos albirats en llocs i dies diferents. Quan és possible portar a terme anàlisi de l’ADN, l’elaboració de perfils genètics de cada exemplar ajuda a distingir-los. En ocasions això no és possible, ja sigui per absència de restes per analitzar o perquè aquestes s’han deteriorat.
Els nous cadells d’os albirats fins ara s’afegeixen als vuitanta-tres exemplars comptabilitzats la primavera passada en el conjunt del Pirineu, i podrien detectar-se’n més al llarg de l’estiu, tal com ha passat en anys anteriors. Aquests naixements consoliden la tendència a un creixement constant i sostingut d’aquesta espècie a la serralada. El seu número ha anat en augment des que França va portar a terme les primeres reintroduccions amb exemplars procedents d’Eslovènia a partir del 1996.
El creixent nombre d’ossos ha anat acompanyat d’un ressorgiment de les protestes de sindicats agraris i ramaders del Pirineu, que consideren la proliferació d’aquest gran depredador incompatible amb la supervivència de la ramaderia de muntanya.
Les claus
- El nombre es revisa cada any per incorporar els naixements i defuncions confirmades i declarar morts els exemplars que no s’han albirat durant dos anys. El seu cens es va establir en 83 exemplars a tota la serralada la primavera passada i ara França en confirma almenys 9 més, gairebé tots en zones limítrofes amb Lleida.
- El fet que la majoria d’ossos siguin descendents de Pyros, el mascle eslovè que França va alliberar al Pirineu el 1997, preocupa els experts. Augmentar la diversitat genètica va ser el principal motiu de la Generalitat per alliberar el 2016 a la serralada Goiat, un altre mascle procedent d’Eslovènia. Tanmateix, se’l considera mort tant a ell com a la seua única descendent coneguda després de dos anys sense albirar-los.
- Albiraments d’ossos a prop de carreteres, zones habitades i un ramat de cavalls la primavera passada van ser el detonant de noves mobilitzacions de ramaders. Reclamen a la Generalitat que posi límit a la proliferació d’ossos, al considerar-los incompatibles amb la ramaderia de muntanya i altres activitats com el turisme.
