Red Eléctrica insta el Suprem que l'eximeixi de pagar als consistoris per les seues línies

“Ocupen un espai que és de tots, i alguna cosa haurien de pagar per això. A més, la taxa pretén recaptar uns diners que serà per a tothom”, va argumentar Sílvia Romero, alcaldessa de Tremp, davant del nou intent de les companyies elèctriques, en aquest cas amb la semipública Red Eléctrica al capdavant, d’eludir el pagament de les taxes que els ajuntaments els venen imposant per “l’aprofitament especial del domini públic local” que duen a terme amb “les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas, aigua i hidrocarburs”.

Els consistoris van començar, especialment al Pirineu per l’elevada densitat de les infraestructures elèctriques, a generalitzar l’aplicació de les taxes a partir de l’any 2017, després que diverses sentències del Suprem n’avalessin la legalitat.Tanmateix, la implementació es va veure seguida d’una onada de recursos la resolució dels quals, a part de posar de manifest les discrepàncies dels tribunals superiors de justícia, inclou com a principal aportació jurídica la que es va realitzar per la Sala Contenciosa del Suprem l’any 2020 al declarar nul·les les ordenances que aplicaven la mateixa pressió fiscal a tots els elements dels sistemes de transport i distribució d’energia.El TSJ de Catalunya, que fa set anys va declarar la nul·litat de les de la Pobla de Segur i la Torre de Cabdella, entre d’altres, ha avalat en els últims mesos les que apliquen ajuntaments com Tremp, Senterada, Esterri de Cardós i Salàs de Pallars en una sèrie de sentències que deixen poc espai per als dubtes: “Entén ajustada a dret l’ordenança fiscal” perquè “segueix la línia jurisprudencial de l’any 2020” i estableix diferències entre les esteses amb pals i pilastres (i els soterrats) i les de les zones edificades, assenyalen les resolucions que Red Eléctrica ha impugnat ara davant del Suprem.“Cada any es continua passant al cobrament la taxa, però Red Eléctrica ho recorre tot, cada liquidació, encara que ja vam modificar l’ordenança fa uns anys per augmentar la seguretat jurídica”, assenyala Romero, que recorda que el seu consistori, com molts altres del Pirineu, “portem diversos anys esperant per saber si podem o no cobrar-la”.“Això ve de molt llarg. Mantenir el plet suposa un dineral, però estem parlant d’una qüestió de justícia.”El Suprem ha admès a tràmit els recursos de Red Eléctrica i ha fixat tres aspectes d’“interès casacional” sobre els quals ha de pronunciar-se, tots de caràcter més aviat tècnic i que mostren el nucli del plet: després d’aconseguir la nul·litat de les taxes que no diferenciaven entre els diferents components de les instal·lacions, Red Eléctrica busca la nul·litat de les que sí que contemplen distincions apel·lant a qüestions de competència.El primer dubte a aclarir consisteix a determinar si per poder establir una taxa sobre “la intensitat d’ús” d’“un aprofitament especial” és suficient amb modificar una ordenança fiscal o és necessari elaborar-ne una de nova. Així mateix, el segon proposa d’aclarir si un ajuntament pot “catalogar instal·lacions tals com caixes d’amarratge, línies subterrànies, torres metàl·liques, suports, transformadors, dipòsits o altres elements similars” prenent com a paràmetre “el valor del terreny i, en el seu cas, el valor de les instal·lacions ocupades” en lloc de “la utilitat que reporti l’aprofitament” per als usos de “gran intensitat”. Finalment, el tercer se centra a explicar si les ordenances municipals poden fixar un gravamen reduït per a “supòsits d’aprofitament de menor intensitat” a partir de les normes de valoració cadastral “en relació amb les parets mitgeres, balcons, terrasses i porxos”.

Els arguments del TSJC per avalar les taxes a les elèctriques

La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar la validesa de les ordenances que ara ha recorregut Red Eléctrica al dictaminar que totes diferencien entre les esteses de cable de “molt baixa o escassa intensitat”, que “no impedeixen ordinàriament l’ús comú” de l’espai públic, i les que requereixen “la col·locació d’instal·lacions fixes en sòl o subsol (caixes d’amarratge, transformadors, torres metàl·liques...) per sostenir o sustentar cables conductors d’energia”. En funció d’aquesta diferència, s’aplica un tipus del 2,5% o del 5%. Els magistrats consideren que “així les coses, les esmentades zones de suport han de ser gravades amb un tipus impositiu superior, en el nostre cas un 5%”.REE, per la seua part, defensa que “els dos tipus de gravamen (...) són disconformes a dret per contenir una motivació insuficient”, encara que el TSJC descarta aquest extrem: “L’elecció del tipus impositiu està degudament motivada” i el seu contingut “no ha estat desacreditat amb dades tècniques o cap informe pericial que demostri ni la falta de motivació ni la desproporcionalitat”.