Alguaire, terra de sororitat

Un equip interdisciplinari de la Universitat de Barcelona (UB) culmina aquesta setmana a Alguaire els treballs arqueològics que s’han dut a terme aquest mes en els vestigis del monestir de dones més important de Catalunya de l’ordre de l’Hospital o sanjoanista, que data del segle XIII a finals del XVII.

Els treballs d’aquesta campanya han permès delimitar i documentar dos noves cambres funeràries amb restes de dos dones, que serien les fundadores del monestir, i la tomba situada sota el paviment de l’església d’Helena de Remolins, priora del monestir entre els anys 1601 i 1604.

Una de les directores de la intervenció i professora medievalista de la UB, Maria Soler, va apuntar que les restes d’aquesta priora, trobades el mes d’abril passat, estan sent estudiades i analitzats al laboratori d’Arqueologia Medieval de la UB. “Helena de Remolins encara conservava un rosari entre les seues mans i la vestimenta mortuòria”, va dir.

Aquest mes de juliol s’ha analitzat com era el terra de l’absis i les capelles laterals. Soler va explicar que l’objectiu és estudiar la trajectòria històrica i arqueològica del jaciment. Els treballs van començar el 2016, a través d’un conveni amb l’ajuntament d’Alguaire i la UB. A partir de 2018, es van integrar al projecte Castillos, Monestirs i Palaus. Poder, Territori i Paisatge (segles (XII-XVII), finançat pel programa d’investigació arqueològica de la Generalitat i l’ajuntament d’Alguaire. Soler va apuntar que les diferents actuacions han permès documentar les estructures del que va ser l’església del monestir. “Era una església monumental de 31 metres de llarg i 23 d’ample, tenia un absis sobrealçat, i diverses capelles laterals”, va explicar.

“Aquest era un monestir singular perquè era de dones dins d’una ordre militar, amb molt pocs monestirs de dones, i integrat per les filles de la més alta noblesa catalana i encapçalades per una priora,” va dir Soler. Va afegir que els últims treballs han permès avançar en el coneixement de l’església i obtenir la seqüència història completa de la trajectòria de l’emplaçament des de la seua fundació a meitat del segle XIII fins que la comunitat va abandonar Alguaire el 1699.

Ara, el consistori ha sol·licitat ajuts per fer visitable el monestir, ubicat a la serra del Convent, en una superfície de 45.000 metres quadrats, i es pugui redactar un pla director sobre el recinte del monestir. Ahir es va dur a terme una jornada de portes obertes que va reunir a un nombrós públic en el jaciment per donar a conèixer les últimes troballes el monestir de Santa Maria.

Maria Soler Medievalista de la UB: «Eren dones dins d’una ordre militar»

Què tenen d’especial els vestigis d’aquest monestir del segle XIII? 

La seua singularitat és perquè és un monestir de dones dins d’una ordre militar com l’ordre de l’Hospital, en un marc molt masculinitzat. Estava gestionat per dones feudals del territori.

Des de 2016 s’ha actuat de manera ininterrompuda en aquest jaciment? 

Sí. Són nou anys de feina. Fem dos actuacions a l’any. Una a l’abril i una altra al juliol. I en pandèmia vam fer només la de juliol.

Què excaven aquest any? 

S’han delimitat dos cambres funeràries amb restes de dos dones fundadores del monestir i la tomba d’Helena Remolins, priora entre els anys 1601 i 1604.

Quanta gent treballa en aquesta intervenció? 

Aquest any hi ha un equip de 12 persones, entre estudiants del grau d’arqueologia, col·laboradors i gent del territori. Les actuacions arqueològiques també són bastant formatives i els estudiants venen a aprendre a més de practicar. Són els arqueòlegs del futur i s’amaren de coneixements.