Les comarques de Lleida tenen 2.931 pisos buits, 675 menys que fa dos anys

Les comarques de Lleida tenen 2.931 pisos buits, un 18,6% menys que fa dos anys, quan eren 3.605, segons dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. El sector ho atribueix que els propietaris els estan destinant més al mercat de lloguer, que actualment és més dinàmic que el de compra, frenat pels elevats tipus bancaris.

El nombre d’habitatges buits a la comarques de Lleida s’ha reduït un 18,6 per cent en els últims dos anys, al passar de 3.605 l’any 2021 a 3.323 el 2022 i als 2.931 que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya tenia censats a 31 de desembre del 2023. En total, són 674 menys. El president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida, Josep Maria Esteve, va indicar que amb tota probabilitat la disminució és atribuïble al fet que els propietaris estan destinant al lloguer habitatges que abans mantenien en desús. En aquest sentit, va indicar que a la capital actualment el mercat del lloguer és molt dinàmic (en el primer trimestre d’enguany es van firmar 1.660 contractes, un 3,8 per cent més que el 2023). En canvi, va assenyalar que les operacions de compra s’estan veient frenades pels elevats tipus d’interès, que encareixen les hipoteques. “Esperem que en el segon semestre baixin” perquè la situació millori, va remarcar.

Els pisos buits de Lleida suposen el 10,2% de tots els que l’Agència d’Habitatge té registrats en el conjunt de Catalunya, que són 28.566. Així mateix, aquest organisme de la Generalitat detalla que dels 2.931 de les comarques lleidatanes, 288 consten com a okupats, xifra que representa el 9,8%. És a dir, pràcticament un de cada deu habitatges que teòricament no tenen inquilins està realment okupat. El percentatge és menor que la mitjana de Catalunya, que és del 17%. Així mateix, 438 pisos buits figuren com a pendents de rehabilitar i 1.049 en bones condicions d’habitabilitat. Dels 1.156 restants, no es disposa de dades que n’especifiquin l’estat.A més del mercat lliure, una altra manera de posar els habitatges buits de lloguer és cedir-los a xarxes de mediació, a través de les quals l’administració ofereix una sèrie de garanties als propietaris. En tot Lleida, l’any passat es van formalitzar 135 contractes a través d’aquest sistema, davant els 194 de l’exercici anterior. Del global, un total de 134 corresponen a l’àrea del pla i 73 a l’Alt Pirineu i Aran. Per comarques, es van firmar 31 contractes al Segrià, 37 al Pallars Jussà, 26 al Solsonès i 19 al Sobirà, 9 a l’Alta Ribagorça, 4 a l’Alt Urgell i a l’Urgell, 3 al Pla d’Urgell i un a la Noguera. En el conjunt de Catalunya van ser un total de 1.118 contractes, davant dels 1.486 del 2022.

Campanya a la capital per captar habitatges per a la xarxa de mediació

L’Empresa Municipal d’Agenda Urbana va iniciar a finals de juliol una campanya per promoure la cessió d’habitatges particulars a la Xarxa de Mediació per al lloguer social, ja que dels 178 que gestiona no en tenia cap de disponible. Les rendes es fixen en funció dels indicadors de referència de la Generalitat i sempre estan per sota del preu de mercat. Inclouen els rebuts de la comunitat, IBI i escombraries i no arriben als 550 euros al mes. Els beneficis que obtenen els propietaris són el 90 per cent de bonificació de l’IBI, una pòlissa multirisc i Avalloguer, defensa jurídica en relació amb el contracte de lloguer, servei de mediació i 80 per cent de bonificació de la plusvàlua en cas d’herència. L’EMAU busca els inquilins en el registre de sol·licitants, en el qual hi ha un total de 1.108 persones.

El preu mitjà del lloguer a la província és de 502 euros al mes

El preu mitjà del lloguer a Lleida és de 502,90 euros al mes, segons xifres de l’Institut Català del Sòl corresponent al primer trimestre d’aquest any, fet que suposa un 6,4 per cent més que en el mateix període del 2023. Els habitatges de lloguer més cars de la província són els de la Val d’Aran, amb 649,08 euros de mitjana. La segueixen l’Alt Urgell (565,48) i el Segrià (545,63). En canvi, en l’altre extrem se situen els de les Garrigues amb 409,2 euros, el Pallars Jussà (418,75) i la Noguera (423,81).