INFRAESTRUCTURES IMPOSTOS
El Suprem avala l'avantatge fiscal dels aeroports d'Alguaire i la Seu
Rebutja un recurs d'una filial de Lufthansa que proposava ampliar-lo al Prat o eliminar-lo
Un tribut per la contaminació aèria, que els de Lleida no paguen
Avions estacionats a l’aeroport d’Alguaire. - MAGDALENA ALTISENT
El Tribunal Suprem ha avalat la legalitat d’un avantatge fiscal del qual gaudeixen els aeroports d’Alguaire i la Seu d’Urgell, on les companyies aèries que operen estan exemptes de pagar l’Impost Sobre l’Emissió d’Òxids de Nitrogen a l’Atmosfera, un tribut autonòmic que des del 2014 grava el llançament de gasos en els enlairaments i aterratges dels avions comercials de passatgers i des del 2016 els de mercaderies.
A la pràctica, a banda de les operacions als aeroports d’Alguaire i la Seu, els únics de Catalunya que no estan integrats a la xarxa d’Aena, també n’estan exemptes les dels aeròdroms de Girona, Reus i Sabadell. De fet, l’impost s’aplica tan sols al Prat perquè grava, amb una quota de 45 a 75 euros per tona, el llançament de sofre, nitrogen, partícules en suspensió i carboni sobre les Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, que es concentren a Barcelona i el seu cinturó.“Es tractava d’incentivar la desconcentració del trànsit aeri? Endebades es buscarà el menor indici de justificació”, plantejava en el recurs que ha acabat rebutjant el Suprem la companyia aèria alemanya Eurowings, la filial low cost de Lufthansa, que pretenia eludir el pagament de l’impost per les seues operacions a l’aeroport barceloní del Prat.El seu recurs, en qualsevol cas, comportava el risc de carregar-se l’exempció tributària, que a la pràctica opera com un avantatge fiscal per incentivar el trasllat d’operacions als aeroports de menor entitat. Operar al Prat té un sobrecost de cinc milions per a les companyies aèries.“La diferència de tracte entre uns i altres aeroports (...) no té cap justificació”, assenyalava l’empresa alemanya, que va sol·licitar al Suprem “aclarir si la seua regulació compleix” amb les directrius de la UE sobre els ajuts estatals en matèria de protecció del medi ambient, ja que, segons sostenia, l’impost “ha de ser igual per a totes les empreses contaminants”.
Les companyies que operen a Barcelona suporten un sobrecost fiscal de cinc milions d’euros
La Sala Contenciosa del Tribunal Suprem rebutja el recurs de l’empresa alemanya: ni l’exempció suposa una “ajuda d’Estat” ni posa sobre la taula quin seria l’avantatge il·legal que obtenen els seus competidors, i la norma “és conforme” amb la normativa comunitària, conclou.
