Quants diners costa apagar un incendi?

Un professor i investigador de la Universitat de Lleida (UdL) expert en incendis, Víctor Resco, defensa que les cremes de vegetació i fullaraca prescrites per enginyers són una manera eficaç de prevenir grans focs i, a més, molt barata. Afirma que apagar una hectàrea que crema costa 19.000 euros i una crema prescrita, només 200 o 300.

Cremes prescrites de vegetació i fullaraca arran de terra i a través de projectes d’enginyeria per prevenir incendis forestals, que a part resulten molt més barates que el cost d’apagar grans focs. Aquesta és la tesi que defensa Víctor Resco, professor d’Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida (UdL) i coordinador de la Unitat Mixta d’Investigació del Centre de Ciència i Tecnològia Forestal de Catalunya i Agrotecnio. Afirma que, segons els càlculs del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF), “apagar un incendi costa uns 19.000 euros per hectàrea, mentre que el cost de les cremes prescrites és de 200 o 300”, i assegura que aquesta pràctica és comuna a l’oest d’Austràlia, “on el vuitanta per cent del que es crema és prescrit”.

Resco detalla que aquestes actuacions “en certa manera s’inspiren en les cremes tradicionals que els pagesos han fet tota la vida, però millorades i perfeccionades per la ciència i l’enginyeria, són un projecte d’enginyeria fruit de l’anàlisi”. Remarca que, desafortunadament, “no podem triar deixar de tenir incendis, però sí escollir de quin tipus en volem tenir: d’alta intensitat i que facin mal o petits”. En aquest sentit, subratlla que “amb les cremes prescrites el que es pot fer és cremar anticipadament (vegetació) amb un foc de baixa intensitat i això assegura que quan arribi l’incendi la seua intensitat sigui menor i així els Bombers el podran apagar”.

L’expert indica que un exemple de l’efectivitat d’aquest tipus de cremes “ho tenim al foc del cap de setmana a Artesa de Segre, ja que els Bombers el van contenir en un dels flancs precisament perquè havien fet en aquesta zona unes cremes prescrites, emmarcades en un context d’uns punts estratègics de gestió”. “Estava corrent cap a una zona de barranc i es va poder parar i evitar que anés a més”, assenyala.

Per aquesta raó, insisteix que “planificar cremes prescrites a gran escala és una manera d’evitar i prevenir els grans incendis forestals” i afegeix que “des del punt de vista ecològic no fan cap mal a l’ecosistema, sinó tot el contrari”. De fet, apunta que “pràcticament són com tenir un ramat d’ovelles pasturant per la zona”.Així mateix, Resco destaca que les cremes “no són incompatibles des d’un punt de vista econòmic perquè es pot afavorir l’ús ramader de la zona” i afegeix que “en àrees amb producció de fusta o llenya, no fan mal a l’arbre perquè són de baixa intensitat”.

El 2023 es van cremar a Lleida 201 ha, 172 de forestals, en 45 focs

L’últim gran incendi que ha patit Lleida, que es va iniciar el 31 de juliol al sud de l’Urgell, va acabar calcinant 273,56 hectàrees i es va originar de manera accidental en una recol·lectora. Va cremar més superfície que tota la que va arrasar l’any passat a les comarques de Lleida. Concretament, segons les dades que va oferir la Generalitat durant la presentació d’aquesta campanya, el 2023 es van produir 45 incendis que van afectar 201,29 hectàrees, de les quals 172,62 eren de terreny forestal i 28,67 d’agrícoles. Durant la campanya passada, pràcticament no hi va haver focs. 

Dels últims anys, el pitjor va ser el 2022, quan van cremar més de 3.500 hectàrees. L’incendi de Baldomar, on es van destruir 2.702 hectàrees el juny d’aquell any, ha estat el més important dels últims dotze anys a Ponent. El segueix el que hi va haver el juny del 2019 que es va originar a la Ribera d’Ebre i que va abrasar 5.000 hectàrees, 1.490 de les quals pertanyents a Maials, Llardecans, la Granadella i Bovera. A la Vall del Corb, també a l’Urgell, el 2016 se’n van cremar 890 en dos focs.