Veuen urgent digitalitzar tots els sistemes de reg davant la sequera

Les conseqüències de la sequera del 2023 al camp han estat un punt d’inflexió per a les comunitats de regants de Lleida, que consideren que la modernització i la digitalització són vitals per aconseguir una bona gestió dels recursos. Tècnics del Segrià Sud, de la comunitat de regants de Carrassumada i de Pinyana van debatre ahir sobre com aconseguir-ho i del paper vital que tenen aquests professionals a l’hora d’assessorar els pagesos.

En el cas dels dos primers sistemes, tant Segrià Sud com Carrassumada tenen modernitzades les seues xarxes de subministrament, encara que sempre cal treballar per aconseguir un rendiment més alt, ja que “amb el canvi climàtic es fa absolutament necessari no perdre ni una gota d’aigua”.

El Segrià Sud va incidir en el seu projecte d’ampliar l’àrea regable, cosa que no serà possible fins que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) revisi concessions de cara al 2027. El seu responsable va remarcar que, en aquests sistemes on es bomba l’aigua, un dels principals problemes és el cost elèctric per portar-la fins a la basses. D’altra banda, tenir un sistema digitalitzat necessita tenir un pagès format en la utilització de les noves tecnologies.Cas a part és el de Pinyana, ja que es tracta d’un canal històric que rega la gran majoria de les seues més d’11.000 hectàrees d’extensió a manta. El tècnic d’aquesta comunitat, Marc Miró, va indicar que en l’actualitat s’està immers en la modernització de tot el sistema i s’està executant per fases, “ja que amb experiències com la de l’any passat és insostenible pensar a mantenir regs en els quals has d’aixecar les pales de forma manual. És necessari agilitzar el canvi a un sistema digitalitzat que dirigeixi l’aigua per gravetat i que potenciï l’estalvi i eviti pèrdues”. De fet, ha introduït aquest any la regulació de torns a través del WhatsApp.El coordinador de RegAssist del programa Ús Eficient de l’Aigua de l’IRTA, Jordi Oliver, va recalcar la importància de la digitalització per transformar la gestió del reg, millorar la seua eficiència i sostenibilitat perquè els episodis de sequera seran recurrents en un futur. Va incidir que la modernització suposa una despesa per al regant que cal assumir i pagar amb ajuts de les administració per garantir la supervivència de l’activitat agrària.

Advoquen per implementar la IA en les activitats agroramaderes

“La intel·ligència artificial ja la tenim aquí, hem de conviure amb ella i adoptar-la en tots els nostres processos.” Amb aquest missatge l’investigador de l’Eurecat Josep Pijuan va començar la seua intervenció en la jornada tècnica per parlar sobre les aplicacions que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en el sector agrícola i ramader. En aquest sentit, Pijuan va detallar que “en aquests sectors s’estan donant molts usos amb la IA, com per exemple en la robòtica per a la navegació autònoma, el tractament i processament d’imatges, les prediccions de collita i també s’utilitzen informació dels satèl·lits de l’Agpencia Espacial Europea per calcular el vigor dels arbres o els nivells de reg i fertilització”. No obstant, Pijuan va reconèixer que els agricultors i ramaders “són un sector reticent als canvis, però a poc a poc les noves generacions estan fent ús de la tecnologia per gestionar les seues finques i granges d’una forma diferent”.La jornada la va organitzar el sindicat JARC en col·laboració amb l’Eurecat i la Generalitat. La presidenta de JARC Lleida, Esmeralda Rourera, va apuntar que la IA és el futur del sector agrícola i ramader i que s’ha de donar a conèixer com aplicar-la.