Vint lladres multireincidents acumulen 692 antecedents a Lleida

Home de 36 anys i amb 33 antecedents policials a l'esquena. Aquest és el perfil mitjà dels 20 delinqüents multireincidents que acumulen més arrestos a les comarques de Lleida, la majoria per robatoris. Els cossos policials són conscients de l'alarma que això genera. Moltes veus demanen condemnes més dures per combatre aquest fenomen.

Vint delinqüents acumulen un total de 692 antecedents policials a les comarques de Lleida, segons dades dels Mossos d’Esquadra facilitats a aquest diari. Encapçalen el rànquing dels denominats multireincidents. Per la seua part, la Guàrdia Urbana de Lleida ja ha detingut aquest any 38 reincidents, un d’ells en set ocasions. Aquest fenomen s’ha convertit, juntament amb l’augment d’armes blanques a la via pública, el cultiu i el tràfic de marihuana i les estafes, en els principals problemes que aborden diàriament els cossos policials. Moltes veus reclamen no només un canvi en el Codi Penal per a l’enduriment de les condemnes, sinó més celeritat i efectivitat de la justícia per aturar la problemàtica. La sensació ciutadana és que aquests delinqüents actuen sentint-se impunes perquè a les poques hores de ser detinguts tornaran a trepitjar el carrer.

Quin tipus de delictes cometen aquests individus? El subinspector Jordi Fadurdo, cap de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra al Segrià, afirma que “es tracta principalment de delinqüència comuna que es dedica als robatoris a la distracció de carteres, mòbils i objectes de valor, a robatoris a l’interior de vehicles i robatoris violents de baixa intensitat com estrebades. Per què són aquests delictes? Perquè són molt fàcils de cometre i no requereixen preparació”. En aquest sentit, afirma que “en els últims mesos hem detectat un augment de robatoris en vehicles. Per això és molt important no deixar res de valor dins dels cotxes i, especialment, que no estigui a la vista”. Un altre consell és deixar-lo en zones il·luminades.

Del top-20 de multireincidents, hi ha 19 homes i una dona. La mitjana d’edat és de 36 anys i de 33 delictes acumulats. El de més edat té 51 anys i acumula 78 arrestos mentre que el més jove en té 20 i ja n’acumula 33. En aquests moments, deu estan empresonats i uns altres quatre tenen prohibicions imposades per un jutge: dos no poden atansar-se a supermercats, el tercer té prohibit accedir a un estanc de tabac i el quart no pot entrar a Cervera. En aquest sentit, el subinspector Fadurdo explica que “analitzem els casos periòdicament i sabem quins estan lliures o a la presó i per on es mouen per intentar evitar que delinqueixin de nou”. Per la seua part, l’intendent de la Guàrdia Urbana de Lleida, Josep Ramon Ibarz, explica que “el furt és el rei dels delictes. De vegades es converteix en un robatori violent si el lladre és descobert, ja que llavors pot agredir la víctima”. A la capital del Segrià, una de cada tres detencions es produeixen al Barri Antic i a l’Eix Comercial, que al ser una zona de molta afluència de ciutadans i amb un ampli teixit comercial es converteix en un escenari ideal per als pispes.

Les administracions estan preocupades. En aquest sentit, la tercera tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat de Lleida, Cristina Morón, comenta que “la reincidència ens preocupa molt perquè genera inseguretat entre la ciutadania i, alhora, frustració entre els agents perquè veuen que el seu esforç i dedicació no serveix per a res en molts d’aquests casos”.

Tant Mossos d’Esquadra com Guàrdia Urbana hi han intervingut i han incrementat el patrullatge, no només per arrestar als delinqüents sinó com a efecte dissuasiu. És el que ha passat en l’Horta, on entre finals de l’any passat i principis d’aquest es van registrar diverses onades de robatoris, alguns dels quals assalts violents amb sostracció d’armes i amb víctimes ferides. Durant la primavera es va activar un pla de vigilància conjunt que ha suposat un increment de les detencions i un descens dels robatoris. 

Malgrat això, tant l’inspector Fadurdo com l’intendent Ibarz recorden que “és molt difícil que no es registrin nous casos”. Aquest últim recorda que “l’Horta són 400 quilòmetres en camins, la distància de Lleida a Burgos”. Afegeix que aquesta mateixa setmana, juntament amb la Guàrdia Civil, han desenvolupat un dels operatius més grans contra els robatoris agrícoles a Lleida i la Franja. S’han resolt desenes de casos.

Més vigilància i controls per combatre la criminalitat

Aquest últim any s’ha registrat un augment d’incidents amb armes blanques, ja siguin baralles amb apunyalaments o assalts violents. No només a Lleida, també a la resta de Catalunya. Per això, des de fa dos setmanes s’ha ampliat el conegut com Pla Daga per al control de tinença i ús d’armes blanques amb l’objectiu de prevenir fets delictius en aquest àmbit. S’ha traduït en controls policials aleatoris en zones de lleure, transport públic o a prop d’escoles amb identificació i escorcolls a ciutadans. Si fins ara se centrava a detectar armes blanques quan hi havia algun incident violent, el nou pla vol detectar la tinença abans que hi hagi incidents a través d’aquests controls policials aleatoris.

Ho va descriure divendres de la setmana passada el cap de la regió policial de Ponent dels Mossos, el comissari Josep Maria Estela, durant un control conjunt de la Policia Autonòmica i la Guàrdia Urbana al Barri Antic de Lleida amb motiu de les Festes de la Tardor: “Volem frenar la presència d’armes blanques a la via pública. Tolerància zero, per aquesta raó controlarem més.” Estela va voler llançar un missatge als joves: “Portar una navalla a sobre no és una bona idea perquè les conseqüències poden ser greus, ja que es pot utilitzar contra un mateix i incrementar la violència d’una baralla.”

L’augment dels controls es va traduir en desenes d’armes blanques requisades durant un cap de setmana a les comarques de Ponent i del Pirineu. Segons van informar els Mossos d’Esquadra, a la regió policial de Ponent es van portar a terme 50 actuacions i es van requisar 9 armes blanques i un instrument perillós. Al Pirineu, es van intervenir 14 armes i dos instruments perillosos. Aquestes s’afegeixen a les 240 armes blanques requisades entre els mesos de gener i agost d’aquest any a la demarcació de Lleida. És a dir, una al dia, sense explicar les decomissades per altres cossos policials.

L’intendent de la Urbana, Josep Ramon Ibarz, assegura que “els ciutadans han de saber que, en segons quins espais, no es pot portar navalles, perquè poden ser sancionats”. 

I no només ganivets, a Catalunya l’últim cap de setmana els policies van decomissar bats de beisbol, esprais de defensa, barres de ferro, pals de fusta, una pistola elèctrica i un puny americà. 

Pel que fa a les armes blanques, destaquen ganivets, navalles de diversos tipus i mides, matxets, punyals o cúters. El pla preveu sancions més dures, amb multes de 600 a 30.000 euros, especialment entre els que reincideixin. Des dels Mossos d’Esquadra també van recordar que l’any 2023 el 50% dels incidents amb armes blanques es van produir en la via pública, mentre que enguany la xifra havia pujat fins a un 73%. Queda molt treball per fer.

Josep Ramon Ibarz, intendent Guàrdia Urbana Lleida: "L'Horta de Lleida són 400 quilòmetres en camins"

Quines zones de la ciutat són més sensibles i registren més delictes?

L’Eix Comercial n’és una, sobretot perquè és on hi ha més furts, que és el delicte rei i pot convertir-se en un robatori violent. Entre l’Eix i el Barri Antic fem el 30 per cent de les detencions.

Des de la primavera han desplegat un important dispositiu a l’Horta. Està funcionant?

Sí. Només cal veure aquest últim operatiu juntament amb la Guàrdia Civil, la investigació del qual va començar a l’Horta. També hem de dir que el delinqüent no té fronteres i un dia roba a Lleida i al següent pot estar robant a Aragó. A més, només a l’Horta hi ha 400 quilòmetres de camins.

Des de fa unes setmanes s’han incrementat els controls per detectar armes blanques. Hi ha un augment de navalles a la via pública?

Sí. Hem incrementat les denúncies per possessió. El missatge és molt clar, no es pot portar navalles a sobre en segons quin entorn.

Els comerciants de l'Eix, principals víctimes dels assalts: "Venem i, alhora, hem de fer de vigilants"

L’Eix Comercial de Lleida és una de les zones amb més afluència de persones i, en conseqüència, un dels punts que registren més robatoris, tant a ciutadans com a comerciants. Es tracta d’un dels punts en els quals tant Guàrdia Urbana com Mossos d’Esquadra destinen més recursos. Tot i així, es produeixen molts robatoris i furts al llarg dels establiments que hi ha en els seus quatre quilòmetres. “Una patrulla pot ser al carrer Major i, en aquell mateix moment, es pot estar produint un robatori a Sant Antoni”, explica Montse Eritja, presidenta de la Federació d’Associacions de Comerciants de l’Eix Comercial. Eritja lamenta que “ens dediquem a vendre però, alhora, fem de vigilants. En ocasions, em passa que estic atenent un client i entra una persona sospitosa a la botiga i ja em poso a la porta perquè no em robin”.

En aquest sentit, explica que “els lladres es col·loquen a escassos metres dels establiments i has d’estar alerta en tot moment. Fins i tot se t’encaren. Se senten impunes”. Les cadenes o botigues de grans marques s’han vist obligades a posar personal de seguretat per evitar ser víctimes de robatoris diàriament. Tot i així, els lladres aconsegueixen arrancar amb imants les alarmes que porten les peces de roba o altres objectes. 

Un altre inconvenient és el procés pel qual han de passar després de ser víctimes d’assalts, amb la presentació de la corresponent denúncia i tots els tràmits que això comporta.

Cristina Morón, regidora seguretat Paeria: "Genera inseguretat als veïns i frustra els policies"

Estan preocupats per la multireincidència?

Sí. Ens preocupa per dos motius. D’una banda perquè provoca inseguretat en la ciutadania i, per l’altra, per la frustració per als agents pels esforços que dediquen. Es juguen la integritat física i veuen que el seu treball no serveix per a res.

El govern municipal ha pres mesures?

Sí. Des del minut 0. A nivell policial amb un increment dels patrullatges i també hem anunciat que ens presentarem com a acusació contra aquests delinqüents.

Han obert dos centres operatius de la Guàrdia Urbana a la Mariola i al Barri Antic. Quina valoració en fan?

Molt positiva. Per exemple, a la Mariola, on fa més temps, el resultat és molt bo perquè han baixat tant els delictes com els conflictes. És molt important el treball comunitari i millora la comunicació amb els veïns.

Antònia Martí, degana del Col·legi de l'Advocacia de Lleida: "Es necessiten més mitjans i lluitar contra l'exclusió"

Antònia Martí, degana del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, explica que, “segons el Balanç 2022-2024 del departament de Justícia, la taxa de reincidència penitenciària en adults s’ha reduït del 30,2% el 2014 al 21,2% el 2020”, i afegeix que “actualment, 8 de cada 10 persones que surten de presó no hi tornen a entrar”. Martí assegura que “el ressò social i mediàtic generat últimament es dirigeix més al que es coneix com multireincidència, especialment en delictes econòmics com els robatoris o furts, per exemple de mòbils, que malgrat no suposar un gran valor econòmic, sí que suposa un tràfec en el dia a dia de la persona per haver-se convertit en una eina imprescindible. Tant la reincidència en la comissió impune dels qui no són detinguts, com la reincidència policial per detencions reiterades que, per diversos motius, no acaben amb el compliment d’una pena, genera molta inseguretat i impotència”.

Martí analitza que “aquests mestres de la delinqüència han trobat el seu mitjà idoni en la falta de recursos de l’administració de justícia, que ha de destinar-los a delictes contra drets fonamentals com la vida, la integritat o la llibertat, i en la sobrecàrrega burocràtica”. A més, “tenint en compte que molts d’aquests actes es consideren delictes lleus, ho deixa, de nou, a la càrrega motivadora del jutjador en base al principi d’agreujant de la responsabilitat penal”.Aquesta situació, segons l’opinió de la degana del Col·legi de l’Advocacia lleidatana, reclama esforços i planteja solucions multidisciplinàries que incloguin “propostes legislatives, amb simultània aportació de recursos per l’àmbit de la justícia per poder aplicar-les, i eines des de la prevenció i la reinserció que abordin també els factors vinculats, com la pobresa i l’exclusió”. 

D’aquesta forma, “de res no serviria incloure en el Codi Penal l’aplicació automàtica d’agreujant de reincidència a tota mena de delictes de la mateixa naturalesa, si el jutjat que ha d’instruir i resoldre no té mitjans per fer-lo capaç de tractar a tots els assumptes en temps raonable que no provoqui la prescripció”. Segons la degana de l’advocacia lleidatana, la solució tampoc no pot passar per dotar de recursos públics sense fi, “amb el cost que això comportaria si mantenim l’actual elevat volum de judicialització de conflictes i situacions”, sinó que cal abordar també la prevenció i la reinserció i lluitar contra l’exclusió.

Jordi Fadurdo, subinspector dels Mossos: "Hi ha un repunt de robatoris a l'interior de vehicles"

En quins delictes es dona més la reincidència?

En la delinqüència comuna, principalment furts (robatoris a la distracció), robatoris en vehicles i robatoris amb violència de baixa intensitat com estrebades de bossa o de mòbils.

Han detectat si algun s’ha incrementat?

El robatori en interior de cotxes. En els últims mesos s’han produït diverses onades. És, per dir-ho planerament, un robatori fàcil de cometre. Per a això recomanem a la ciutadania que no deixi res de valor dins dels vehicles.

Fan un seguiment dels reincidents?

Per descomptat. Sabem si ingressen o no a la presó i si surten de la presó perquè, lamentablement, el seu modus vivendi és delinquir.

És lògic que la ciutadania se senti insegura?

Sí, és lògic perquè és una sensació subjectiva i nosaltres lluitem perquè no hi hagi inseguretat i ser més eficaços. Per exemple, a l’Horta, amb la Urbana, hem aconseguit una disminució de robatoris.